ELS GRAVATS DE LA VALL ROVIRA

La curiositat per descobrir està en la base de l’evolució humana

Curiositat i intel·ligència no li van faltar al Sr. Joan Cabré i Aguiló (Calaceit, 12 d’agost de 1882 – Madrid, 2 d’agost de 1947). El descobriment, ben jove, d’unes pintures rupestres en el barranc de Calapatà (Queretes) determinaria la seva vida.

La segona meitat del segle XIX va veure l’eclosió de l’arqueologia com a ciència d’estudi del passat. Joan Cabré, format primer al Seminari de Tortosa es va traslladar a Saragossa per a fer Belles Art. Finalment es trasllada a Madrid per seguir els seus estudis amb una beca de la Diputació de Terol. Simultàniament desenvolupa el seu interès per l’Arqueologia. Gràcies a la seva formació en Belles Arts els seus treballs arqueològics s’enriquiran amb els dibuixos i representacions que farà de les seves descobertes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Cabré_Aguiló

A 33 anys el «Museo Nacional de Ciencias Naturales» li publica l’Art Rupestre a Espanya. Madrid, 1915. L’autor fa una dedicatòria entranyable al que va ser el seu mecenes, Enrique de Aguilera y Gamboa, XVII marquès de Cerralbo, amb gran afició a l’arqueologia.

http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/CSIC000154498/180/

En aquest llibre descriu uns gravats prehistòrics en un abric de la Vall Rovira (Arenys de Lledó), que amb totes les precaucions els situa en l’edat del coure o principis de l’edat del bronze. Quan copia la imatge del sacrifici i la representa en el llibre ho fa a escala 1:4. Això ens permet estimar que el gravat fa uns 44 cm x 32 cm.

Extret del llibre, l’autor diu:
«Durant 1907 i 1908, són trobades per l’autor vuit noves localitats amb gravats i pintures d’art rupestre, sempre a l’aire lliure, a les valls de Vall Rovira (Arenys de Lledó); Calapatà (Queretes i Calaceit); Camí de Sant Pol (Calaceit); Barranc dels Gascons (Queretes), totes elles a la província de Terol)».

Quan escriu sobre els gravats de la Vall Rovira segueix dient:
«Aquests gravats van ser executats en el llenç de paret situat a ponent de la dreta del penyal. Afegiré que un sortint rocós, situat a la part superior, li serveix de dosser i li protegeix de les aigües de pluja».

Continua la descripció: «L’assumpte que es desenvolupa per mitjà del gravat en el penyal
de Vall Rovira és en extrem original i d’un interès extraordinari. Representa un sacrifici humà. La figura sembla gravada de peu i amb els braços aixecats; diverses fletxes indiquen ser llançades per ferir-lo, mentre una altra arma, de fulla ampla i proveïda de mànec, penetra ja en el cos. Alguns signes poc llegibles completen la composició. No conec una altra representació prehistòrica anàloga a Espanya»

Aquesta és l’evidència, de moment, més antiga del poblament humà en el terme d’Arenys de Lledó.