COVID-19 a l’Aragó: anàlisi global i per províncies de l’evolució del casos confirmats i morts

Analitzat amb dades fins el 28 de juliol de 2020.

La Comunitat Autònoma de l’Aragó, amb una població de 1.319.291 habitants segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en la primera onada de la pandèmia va frenar la corba de creixement als voltants de mitjans de maig, amb taxes d’incidència de 500 casos per 100.000 habitants. Va ser entre el 18 i 19 de maig que la Direcció General d’Aragó (DGA) va rectificar a la baixa, d’un dia per l’altra, el nombre de casos registrats, passant de 7.201 a 5.520 els casos i l’incidència de 545 a 417.

Amb taxes relativament estables fins la primera setmana de juliol, és a partir de la setmana següent on el creixement es dispara amb un temps de doblatge proper a les dos setmanes. Figura 1.

Figura 1. Evolució de l’incidència de casos en funció del temps a l’Aragó

Mentre que la majoria de Comunitats Autònomes (CCAA) de l’estat espanyol s’han mantingut amb taxes relativament estables la d’Aragó és la que ha crescut més aquest mes de juliol.

Figura 2. Incidència acumulada als darrers 14 dies a les tres CCAA amb major creixement de la COVID-19

Les dades facilitades per la DGA ens ha permès analitzar l’evolució dels casos de la COVID-19 a tres tres províncies aragoneses. En la figura 3 podem observar com ha evolucionat l’incidència als tres territoris. L’augment de casos es produeix a Osca com quinze dies abans respecte les altres dos províncies i és a Osca on més ha augmentat l’incidència (938). De les altres dos que partien d’una incidència semblant, Saragossa passa dels 800 casos per 100.000 habitants en tant que Terol es queda amb una incidència de 670. Figura 3.

Figura 3. Incidència casos de la COVID-19 per províncies a l’Aragó

La gràfica del nombre acumulat de morts per la COVID-19 a l’Aragó ens mostra que aquestes es van triplicar entre primers d’abril i primers de maig. Per altra banda, si comparem la corba de casos amb la de morts (figures 1 i 4) podem veure que la de morts no mostra l’augment observat en la de casos en les dues últimes setmanes. Figura 4.

Figura 4. Nombre de morts acumulats per la COVID-19 a l?Aragó

En la figura 5 hem expressat el nombre, en una escala logarítmica, de casos confirmats i de morts de la COVID-19 a l’Aragó, per tal de poder comparar visualment la distribució de totes dues corbes. Com es pot veure la corba de morts segueix la de casos amb un decalatge d’uns 15 dies. Resultat esperable doncs entre que es manifesta la malaltia i en determinats casos es produeix la mort passen uns dies o setmanes. Podem observar com la corba de casos creix al final del període en tant que la de morts segueix plana.

Si com hem vist hi ha un decalatge entre la corba de casos i la de morts cal esperar que també veurem un augment en aquesta última. Tot i que per falta de dades no ha estat possible analitzar-les en funció de l’edat, si com sembla, aquesta segona onada està afectant gent més jove, es possible que l’augment no sigui tan manifest com en la primera onada.

Figura 5. Nombre acumulat de casos confirmats i morts a l’Aragó

En la figura 6 hem expressat el nombre de morts ponderada per la població de cada província aragonesa. Si com sabem la mortalitat pel la COVID-19 ha afectat especialment la gent gran. En absència de dades de casos i morts desglossades per edat i sexe només podem mostrar alguns indicadors de l’estructura poblacional de les tres províncies facilitades per l’INE pel 2020.

	70 i més anys (%)	Edat mitjana (anys)	Índex d’envelliment
Osca	17,26	45,62	156,23
Terol	18,70	46,58	176,04
Saragossa	15,88	44,55	139,41

Podem veure que Terol té la població més envellida que les altres dos però respecte a Osca les diferències no són importants. Aquesta dada és important quan comparem les taxes de mortalitat i la letalitat. Les dades que mostrem ens diuen que Terol ha tingut una letalitat molt més alta que la d’Osca.

Una dada interessant és la diferent letalitat, nombre de morts en relació al nombre de casos confirmats, de la pandèmia en funció de la província. Quan representem les dades de letalitat en funció del temps i de la província, en la figura 7, podem veure que abans de la segona onada de la pandèmia Terol i Saragossa la letalitat es movia al voltant del 15% i Osca un 5% menys. Posteriorment i per l’augment de casos i encara absència de morts aquesta letalitat ha experimentat un descens en les tres províncies.

Figura 7. Evolució de la letalitat en funció del temps i la província.

Com a resum direm que la Comunitat Autònoma d’Aragó ha vist pràcticament doblar el nombre de casos de la COVID-19 en l’últim mes. Aquest augment ha estat especialment greu a la província d’Osca.

Pel que fa a la mortalitat per la COVID-19 s’observen grans diferències en el nombre de morts per 100.000 habitants entre les tres províncies, especialment entre Osca i Terol. Diferències que caldria analitzar més detalladament per esbrinar les causes.