{"id":3476,"date":"2026-09-09T15:58:24","date_gmt":"2026-09-09T13:58:24","guid":{"rendered":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=3476"},"modified":"2026-09-09T16:09:43","modified_gmt":"2026-09-09T14:09:43","slug":"nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/","title":{"rendered":"Nivel de instrucci\u00f3n en seis municipios del Alto Mijares seg\u00fan el censo electoral de 1932"},"content":{"rendered":"\n<div id=\"ez-toc-container\" class=\"ez-toc-v2_0_86 ez-toc-wrap-left counter-hierarchy ez-toc-counter ez-toc-grey ez-toc-container-direction\">\n<div class=\"ez-toc-title-container\">\n<p class=\"ez-toc-title\" style=\"cursor:inherit\">Table of Contents<\/p>\n<span class=\"ez-toc-title-toggle\"><a href=\"#\" class=\"ez-toc-pull-right ez-toc-btn ez-toc-btn-xs ez-toc-btn-default ez-toc-toggle\" aria-label=\"Alternar tabla de contenidos\"><span class=\"ez-toc-js-icon-con\"><span class=\"\"><span class=\"eztoc-hide\" style=\"display:none;\">Toggle<\/span><span class=\"ez-toc-icon-toggle-span\"><svg style=\"fill: #999;color:#999\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" class=\"list-377408\" width=\"20px\" height=\"20px\" viewBox=\"0 0 24 24\" fill=\"none\"><path d=\"M6 6H4v2h2V6zm14 0H8v2h12V6zM4 11h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2zM4 16h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2z\" fill=\"currentColor\"><\/path><\/svg><svg style=\"fill: #999;color:#999\" class=\"arrow-unsorted-368013\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" width=\"10px\" height=\"10px\" viewBox=\"0 0 24 24\" version=\"1.2\" baseProfile=\"tiny\"><path d=\"M18.2 9.3l-6.2-6.3-6.2 6.3c-.2.2-.3.4-.3.7s.1.5.3.7c.2.2.4.3.7.3h11c.3 0 .5-.1.7-.3.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7zM5.8 14.7l6.2 6.3 6.2-6.3c.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7c-.2-.2-.4-.3-.7-.3h-11c-.3 0-.5.1-.7.3-.2.2-.3.5-.3.7s.1.5.3.7z\"\/><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n<nav><ul class='ez-toc-list ez-toc-list-level-1 ' ><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-1\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Una_mica_dhistoria\" >Una mica d&#8217;hist\u00f2ria<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-2\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lalfabetitzacio_a_lEuropa_occidental_cap_al_1900\" >L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a l&#8217;Europa occidental cap al 1900<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-3\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Leducacio_a_Espanya_a_principis_del_segle_XX\" >L&#8217;educaci\u00f3 a Espanya a principis del segle XX<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-4\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Alfabetitzacio_segons_ledat\" >Alfabetitzaci\u00f3 segons l&#8217;edat<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-5\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Diferencies_territorials_entre_provincies\" >Difer\u00e8ncies territorials entre prov\u00edncies<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-6\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Diferencies_en_el_nivell_dinstruccio_entre_homes_i_dones\" >Difer\u00e8ncies en el nivell d&#8217;instrucci\u00f3 entre homes i dones<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-7\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Bretxa_de_genere_per_provincies\" >Bretxa de g\u00e8nere per prov\u00edncies<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-8\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Relacio_entre_assistencia_escolar_i_analfabetisme\" >Relaci\u00f3 entre assist\u00e8ncia escolar i analfabetisme<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-9\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lalfabetitzacio_en_el_territori_castellonenc\" >L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en el territori castellonenc<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-10\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Els_censos_electorals_com_a_registre_historic\" >Els censos electorals com a registre hist\u00f2ric<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-11\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#El_cens_electoral_de_1932\" >El cens electoral de 1932<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-12\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Objectius_de_lestudi\" >Objectius de l&#8217;estudi<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-13\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Material_documental\" >Material documental<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-14\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Metodes\" >M\u00e8todes<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-15\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Ambit_territorial_els_sis_municipis_destudi\" >\u00c0mbit territorial: els sis municipis d&#8217;estudi<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-16\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Resultats\" >Resultats<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-17\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#La_poblacio_de_Castello_en_el_cens_estatal_del_1930\" >La poblaci\u00f3 de Castell\u00f3 en el cens estatal del 1930<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-18\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Dades_demografiques_dels_sis_pobles_en_el_cens_electoral_de_lany_1932\" >Dades demogr\u00e0fiques dels sis pobles en el cens electoral de l&#8217;any 1932<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-19\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Nombre_delectors_per_municipi\" >Nombre d&#8217;electors per municipi<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-20\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Distribucio_dhomes_i_dones_per_municipi\" >Distribuci\u00f3 d&#8217;homes i dones per municipi<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-21\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Edat_dels_electors_per_municipis\" >Edat dels electors per municipis<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-22\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Edat_dels_electors_de_cada_sexe\" >Edat dels electors de cada sexe<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-23\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Edat_dels_electors_segons_lhabitat_dins_del_municipi\" >Edat dels electors segons l&#8217;h\u00e0bitat dins del municipi<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-24\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Les_professions_dels_electors\" >Les professions dels electors<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-25\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Escoles_i_nombre_de_mestres\" >Escoles i nombre de mestres<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-26\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lanalfabetisme_en_els_sis_municipis_al_cens_de_1932\" >L&#8217;analfabetisme en els sis municipis al  cens de 1932<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-27\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lalfabetitzacio_per_sexe\" >L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 per sexe<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-28\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Analfabetisme_segons_ledat_i_el_sexe_dels_electors\" >Analfabetisme segons l&#8217;edat i el sexe dels electors<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-29\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Analfabetisme_segons_la_professio\" >Analfabetisme segons la professi\u00f3<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-30\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Tipus_dassentament_i_analfabetisme\" >Tipus d&#8217;assentament  i analfabetisme<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-31\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lloc_de_residencia_als_nuclis_urbans_i_analfabetisme_per_sexes\" >Lloc de resid\u00e8ncia als nuclis urbans i analfabetisme per sexes<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-32\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lloc_de_residencia_a_les_pedanies_i_analfabetisme_per_sexes\" >Lloc de resid\u00e8ncia a les pedanies i analfabetisme per sexes<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-33\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Lloc_de_residencia_a_les_masies_i_analfabetisme_per_sexes\" >Lloc de resid\u00e8ncia a les masies i analfabetisme per sexes<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-34\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Nombre_delectors_i_percentatge_danalfabets_per_masia\" >Nombre d&#8217;electors i percentatge d&#8217;analfabets per masia<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-35\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Una_visio_de_conjunt\" >Una visi\u00f3 de conjunt<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-36\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Primer_model_de_regressio_logistica_amb_tot_el_cens_electoral\" >Primer model de regressi\u00f3 log\u00edstica amb tot el cens electoral<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-37\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Segon_model_de_regressio_logistica_homes_jornalers_o_pagesos\" >Segon model de regressi\u00f3 log\u00edstica: homes jornalers o pagesos<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-38\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Conclusions_principals_de_lestudi\" >Conclusions principals de l&#8217;estudi<\/a><ul class='ez-toc-list-level-2' ><li class='ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-39\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#1_El_factor_territorial_la_dispersio_com_a_barrera_cultural\" >1. El factor territorial: la dispersi\u00f3 com a barrera cultural<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-40\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#2_Una_bretxa_de_genere_profunda_i_estructural\" >2. Una bretxa de g\u00e8nere profunda i estructural<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-41\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#3_El_relleu_generacional_i_limpacte_de_ledat\" >3. El relleu generacional i l&#8217;impacte de l&#8217;edat<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-42\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#4_Lefecte_de_la_professio_en_els_homes\" >4. L&#8217;efecte de la professi\u00f3 (en els homes)<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-43\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#5_Singularitats_municipals\" >5. Singularitats municipals<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-44\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Perspectiva_historica_evolucio_de_lanalfabetisme_a_Espanya_en_els_darrers_cent_seixanta_anys\" >Perspectiva hist\u00f2rica: evoluci\u00f3 de l\u2019analfabetisme a Espanya en els darrers cent seixanta anys<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-1'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-45\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Eina_interactiva_calcul_de_la_probabilitat_dalfabetitzacio\" >Eina interactiva: c\u00e0lcul de la probabilitat d\u2019alfabetitzaci\u00f3<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-46\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Calcula_la_probabilitat_dalfabetitzacio\" >Calcula la probabilitat d&#8217;alfabetitzaci\u00f3<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-47\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/#Calcula_la_probabilitat_dalfabetitzacio-2\" >Calcula la probabilitat d'alfabetitzaci\u00f3<\/a><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\" style=\"font-size:36px\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Una_mica_dhistoria\"><\/span>Una mica d&#8217;hist\u00f2ria<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Cap al 3500 aC, els sumeris de Mesopot\u00e0mia van desenvolupar un dels sistemes d&#8217;escriptura m\u00e9s antics coneguts anomenat cune\u00efforme. Consistia en s\u00edmbols en forma de falca impresos en tauletes d&#8217;argila amb un llapis. Inicialment, el cune\u00efforme s&#8217;utilitzava per a la conservaci\u00f3 de registres i fins administratius.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3515\"\/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;alfabet fenici \u00e9s un dels sistemes d&#8217;escriptura fon\u00e8tica m\u00e9s antics de la hist\u00f2ria i l&#8217;ancestre de la majoria dels alfabets moderns, incloent-hi el grec, el llat\u00ed, l&#8217;hebreu i l&#8217;\u00e0rab. Va n\u00e9ixer cap al segle XV aC a la regi\u00f3 del L\u00edban i Palestina, evolucionant a partir de jerogl\u00edfics egipcis i de l&#8217;escriptura protosina\u00edtica. Gr\u00e0cies a la xarxa comercial dels fenicis, es va escampar r\u00e0pidament per tot el mar Mediterrani.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els fenicis van simplificar els sistemes pictogr\u00e0fics i cune\u00efformes anteriors creant un sistema de <strong>22 signes conson\u00e0ntics<\/strong>. Es basava en el principi acrof\u00f2nic: cada s\u00edmbol representava el primer so d&#8217;un concepte quotidi\u00e0 (per exemple, <em>aleph<\/em> significava \u00abbou\u00bb i representava el so \/\u0294\/, dibuixat com un cap de bou estilitzat).<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p style=\"text-align: center;\">\n  <a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Gezer_calendar_close_up.jpg#\/media\/Fitxer:Gezer_calendar_close_up.jpg\">\n    <img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/05\/Gezer_calendar_close_up.jpg?utm_source=ca.wikipedia.org&amp;utm_campaign=imageinfo&amp;utm_content=original\" alt=\"Gezer calendar close up.jpg\" width=\"435\" height=\"577\" style=\"display: inline-block; max-width: 100%; height: auto;\">\n  <\/a>\n  <br>\n  By <a href=\"\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?title=User:Oncenawhile&amp;action=edit&amp;redlink=1\" class=\"new\" title=\"User:Oncenawhile (page does not exist)\">oncenawhile<\/a> &#8211; <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/ca:Museu_Arqueol%C3%B2gic_d%27Istanbul\" class=\"extiw\" title=\"w:ca:Museu Arqueol\u00f2gic d'Istanbul\"><span title=\"archaeology museums in Istanbul, Turkey\">Museu Arqueol\u00f2gic d&#8217;Istanbul<\/span><\/a>, <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\" title=\"Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0\">CC BY-SA 3.0<\/a>, <a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=34520838\">Link<\/a>\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A trav\u00e9s de les rutes comercials a l&#8217;Egeu, els grecs van adoptar l&#8217;alfabet fenici. Com que el grec era una llengua indoeuropea que necessitava marcar vocals per no confondre significats van reassignar consonants fen\u00edcies que no existien en grec per representar sons voc\u00e0lics.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els colons grecs van portar la seva variant occidental a la pen\u00ednsula It\u00e0lica.  Els etruscs el van adoptar per a la seva pr\u00f2pia llengua i el van estendre pel centre d&#8217;It\u00e0lia, adaptant formes i simplificant sons que el seu idioma no distingia. Els romans van prendre l&#8217;alfabet dels etruscs (amb influ\u00e8ncia grega directa) i el van fixar inicialment en 21 lletres maj\u00fascules.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Com a exemple de la seva escriptura es mostra una <strong>Tabula Hospitalis de Badalona<\/strong> que t\u00e9 unes mides exactes de <strong>44,55 cm de llargada, 37 cm d&#8217;amplada i 0,4 cm (4 mm) de gruix o fond\u00e0ria<\/strong>.  A m\u00e9s de les seves dimensions, la pe\u00e7a de bronze t\u00e9 un pes considerable d&#8217;uns <strong>6 quilograms<\/strong> (concretament 6,05 kg). A la part superior inclou una nansa articulada que servia per transportar-la i t\u00e9 quatre forats (un a cada angle) per poder penjar-la amb claus a la paret de forma p\u00fablica. \u00c9s una placa d&#8217;un gran valor hist\u00f2ric i jur\u00eddic que commemora el pacte d&#8217;hospitalitat i patronatge signat entre els baetulonenses (els badalonins de l&#8217;\u00e8poca) i el patrici rom\u00e0 Quint Licini Silv\u00e0 Grani\u00e0 l&#8217;any 98 d.C.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img decoding=\"async\" width=\"203\" height=\"259\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/image-1.webp\" alt=\"\" class=\"wp-image-3518\" style=\"aspect-ratio:0.783798309473787;width:251px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/image-1.webp 203w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/image-1-9x12.webp 9w\" sizes=\"(max-width: 203px) 100vw, 203px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center has-small-font-size wp-block-paragraph\">IMP NERVA CAESAR . TRAIANO<br>AVG . GERM . II<br>C. POMPONIO . PIO COS<br>VI IDVS IVNIAS<br>BAETVLONENSES EX HISPANIA CITERIO<br>RE. HOSPITIVM FECERVNT<br>CVM Q LICINIO SILVANO GRANIANO<br>EVMQVE LIBEROS POSTEROSQVE<br>EIVS SIBI LIBERIS POSTERESQVE (sic)<br>SVIS PATRONVM COOPTAVERVNT<br>Q . LICINIVS SILVANVS GRANIA<br>NVS BAETVLONENSES EX HIS<br>PANIA CITERIORE IPSOS LIBE<br>ROS POSTEROSQVE EORVM . IN<br>FIDEM CLIENTELAMOVE (sic) SVAM<br>LIBERORVM POSTERORVM<br>QVE SVORVM RECIPIT (sic)<br>EGIT LEGATVS<br>Q CAECILIVS TERTVLLVS<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center has-small-font-size wp-block-paragraph\">Sota l&#8217;emperador Nerva C\u00e8sar Traj\u00e0<br>August Germ\u00e0nic per segona vegada <br>i Gai Pomponi Pius, c\u00f2nsols,<br>el sis\u00e8 dia abans dels idus de juny <br>els baetulonenses de la Hisp\u00e0nia Citerior<br>van fer hospitalitat<br>amb Quint Licini Silv\u00e0 Grani\u00e0,<br>i a ell, i als fills i descendents<br>d&#8217;ell, per a ells mateixos, per als fills i descendents<br>seus, el van cooptar com a patr\u00f3.<br>Quint Licini Silv\u00e0 Grani\u00e0<br>als baetulonencs de la Hisp\u00e0nia<br>Citerior, a ells mateixos, als fills<br>i descendents d&#8217;ells, en<br>la seva fidelitat i clientela,<br>i en la dels seus fills i descendents,<br>els va rebre.<br>Va actuar com a legat<br>Quint Cecili Tertul.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<a href=\"\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?title=User:Joan_Gen%C3%A9&amp;action=edit&amp;redlink=1\" class=\"new\" title=\"User:Joan Gen\u00e9 (page does not exist)\">Joan Gen\u00e9<\/a> &#8211; <span class=\"int-own-work\" lang=\"es\">Trabajo propio<\/span>, <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0\" title=\"Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0\">CC BY-SA 4.0<\/a>, <a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=113443064\">Enlace<\/a>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb l&#8217;expansi\u00f3 de l&#8217;Imperi Rom\u00e0, aquest alfabet es va convertir en el vehicle administratiu de tot Europa occidental. A la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica i a l&#8217;Imperi Rom\u00e0, el domini de la cultura escrita constitu\u00efa un privilegi circumscrit a les elits pol\u00edtiques, administratives, militars i mercantils urbanes.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest panorama es mantingu\u00e9 pr\u00e0cticament inalterat fins que fa cinc-cents anys la fractura religiosa en el si del cristianisme don\u00e0 lloc a la Reforma protestant. El protestantisme postul\u00e0 el dret de tot fidel a accedir a la lectura directa de la B\u00edblia i a interpretar-la de manera aut\u00f2noma; com a conseq\u00fc\u00e8ncia, es feu indispensable la creaci\u00f3 d&#8217;una xarxa d&#8217;escoles obertes tant a xiquets com a xiquetes.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;ensenyan\u00e7a de la lectoescriptura, avui reconeguda com un dret hum\u00e0 fonamental, ha estat un proc\u00e9s hist\u00f2ric desigual que comen\u00e7\u00e0 a consolidar-se a Europa a partir del segle XVI, amb ritmes i cronologies molt dispars segons el territori. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:15px\"><strong>Figura 1. <\/strong><br><strong>Pintura de Jan Havicksz Steen (cap al 1665) que representa el c\u00e0stig a un alumne en una escola dels Pa\u00efsos Baixos.<\/strong><\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img decoding=\"async\" width=\"745\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/schoolmaster-1665-745x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3221\" style=\"aspect-ratio:0.7266797523780764;width:514px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/schoolmaster-1665-745x1024.jpg 745w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/schoolmaster-1665-218x300.jpg 218w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/schoolmaster-1665-768x1055.jpg 768w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/schoolmaster-1665.jpg 1019w\" sizes=\"(max-width: 745px) 100vw, 745px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per contra, el catolicisme contrareformista referm\u00e0 la mediaci\u00f3 sacerdotal com a \u00fanica via d&#8217;acc\u00e9s a les Escriptures, de manera que prioritz\u00e0 la transmissi\u00f3 oral del dogma, l&#8217;ensenyament catequ\u00e8tic i la lit\u00fargia en detriment de la lectura directa del text sagrat per part dels laics.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Va ser arran de la Revoluci\u00f3 Francesa, 1789 &#8211; 1799, que molts pa\u00efsos comencessin a legislar per fer obligat\u00f2ria l&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<a title=\"Jos\u00e9 Casado del Alisal, Public domain, via Wikimedia Commons\" href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:El_juramento_de_las_Cortes_de_C%C3%A1diz_en_1810.jpg\"><img decoding=\"async\" width=\"330\" alt=\"El juramento de las Cortes de C\u00e1diz en 1810\" src=\"https:\/\/thumb.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/2\/23\/El_juramento_de_las_Cortes_de_C%C3%A1diz_en_1810.jpg\/330px-El_juramento_de_las_Cortes_de_C%C3%A1diz_en_1810.jpg?utm_source=commons.wikimedia.org&amp;utm_campaign=index&amp;utm_content=thumbnail\"><\/a>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb el suport dels liberals a la <strong>Constituci\u00f3 de Cadis de 1812,<\/strong> anomenada la Pepa, s&#8217;hi va incloure l&#8217;Article 355 del cap\u00edtol IX, on es deia: \u00abEn<em> todos los pueblos de la Monarqu\u00eda se establecer\u00e1n escuelas de primeras letras, en las que se ense\u00f1ar\u00e1 a los ni\u00f1os a leer, escribir y contar, y el catecismo de la religi\u00f3n cat\u00f3lica, que comprender\u00e1 tambi\u00e9n una breve exposici\u00f3n de las obligaciones civiles<\/em>\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\nBy <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/ca:Jos%C3%A9_Casado_del_Alisal\" class=\"extiw\" title=\"w:ca:Jos\u00e9 Casado del Alisal\"><span title=\"pintor espanyol (1832-1886)\">Jos\u00e9 Casado del Alisal<\/span><\/a> &#8211; <a rel=\"nofollow\" class=\"external autonumber\" href=\"http:\/\/www.congreso.es\/docu\/PHist\/img\/01cad\/el_juramento_de_las_cortes.jpg\">[1]<\/a>, Domini p\u00fablic, <a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=4448391\">Link<\/a>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aix\u00ed i tot, no fou fins al cap de quaranta-cinc anys que s&#8217;aprova la primera gran norma estatal, la coneguda com a Llei Moyano (1857). Aquesta regulaci\u00f3 consagr\u00e0 l&#8217;obligatorietat de l&#8217;ensenyament primari, establ\u00ed un curr\u00edculum unificat, orden\u00e0 la formaci\u00f3 del magisteri i disseny\u00e0 l&#8217;estructura de la xarxa escolar, mantenint la vig\u00e8ncia b\u00e0sica fins a l&#8217;adveniment de la Segona Rep\u00fablica. No obstant aix\u00f2, la manca cr\u00f2nica de dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria i de comprom\u00eds pol\u00edtic en limit\u00e0 greument l&#8217;aplicaci\u00f3 efectiva sobre el terreny.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El text legislatiu conferia un paper hegem\u00f2nic a l&#8217;Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i imposava el castell\u00e0 com a llengua d&#8217;instrucci\u00f3 exclusiva. Aix\u00ed mateix, restringia la gratu\u00eftat exclusivament a les fam\u00edlies sense recursos i institucionalitzava la segregaci\u00f3 per g\u00e8nere mitjan\u00e7ant curr\u00edculums diferenciats: mentre els nens tenien acc\u00e9s a mat\u00e8ries cient\u00edfiques i t\u00e8cniques, l&#8217;ensenyament femen\u00ed subordinava aquests continguts a l&#8217;aprenentatge de les anomenades \u00ablabors pr\u00f2pies del sexe\u00bb i a l&#8217;administraci\u00f3 de la llar.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center has-large-font-size\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lalfabetitzacio_a_lEuropa_occidental_cap_al_1900\"><\/span>L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a l&#8217;Europa occidental cap al 1900<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La figura 2 reflecteix la notable disparitat en els nivells d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a escala europea cap al 1900. S&#8217;hi constata amb claredat com els estats que van abra\u00e7ar la Reforma protestant van assolir abans la plena lectoescriptura en comparaci\u00f3 amb aquells que van romandre sota la influ\u00e8ncia de l&#8217;ortod\u00f2xia cat\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A l&#8217;inici del segle XX, pa\u00efsos com Noruega, Su\u00e8cia, Dinamarca, el Regne Unit, els Pa\u00efsos Baixos i Su\u00efssa exhibien nivells d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 propers al 97%. En contrast, la taxa a l&#8217;Estat espanyol amb prou feines assolia el 36,2% del conjunt de la poblaci\u00f3 el 1900, amb una profunda fractura de g\u00e8nere: un 44,2% en els homes davant d&#8217;un minso 28,6% en les dones.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:15px\"><strong>Figura 2. <\/strong><br><strong>Percentatge d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a l&#8217;Europa occidental el 1900<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"877\" height=\"779\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-4.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3196\" style=\"aspect-ratio:1.1278398624585533;width:820px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-4.png 877w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-4-300x266.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-4-768x682.png 768w\" sizes=\"(max-width: 877px) 100vw, 877px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">((<a href=\"https:\/\/unesdoc.unesco.org\/ark:\/48223\/pf0000383171.locale=en\">https:\/\/unesdoc.unesco.org\/ark:\/48223\/pf0000383171.locale=en<\/a>))<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center has-large-font-size\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Leducacio_a_Espanya_a_principis_del_segle_XX\"><\/span>L&#8217;educaci\u00f3 a Espanya a principis del segle XX<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les s\u00e8ries peri\u00f2diques dels censos de poblaci\u00f3 iniciades el 1857 constitueixen la font fonamental per a determinar el grau d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 de la societat espanyola.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 1926, el Museu Pedag\u00f2gic Nacional va publicar l&#8217;obra monogr\u00e0fica <em>El analfabetismo en Espa\u00f1a<\/em>, a c\u00e0rrec de l&#8217;inspector Lorenzo Luzuriaga. En aquest estudi es catalogaven i analitzaven les dades de lectoescriptura procedents del cens estatal del 1920, segons les quals la poblaci\u00f3 espanyola ascendia a 21.338.381 habitants, dels quals 11.145.444 (un 52,2%) constaven com a analfabets.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la introducci\u00f3 de l&#8217;obra, Luzuriaga subratlla que l&#8217;Estat espanyol ocupava els darrers llocs d&#8217;Europa en mat\u00e8ria d&#8217;instrucci\u00f3 p\u00fablica. L&#8217;escala ascendent d&#8217;analfabetisme situava els pobles escandinaus al capdavant dels m\u00e9s alfabetitzats, seguits dels territoris germ\u00e0nics, anglosaxons, llatins i eslaus. Entre aquests darrers, la gradaci\u00f3 la componien, per aquest ordre: B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Espanya, Romania i Portugal. Dos vectors explicatius principals justificaven aquesta asimetria: d&#8217;una banda, la incid\u00e8ncia de la Reforma protestant i, de l&#8217;altra \u2014estretament vinculada a l&#8217;anterior\u2014, el grau d&#8217;industrialitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\" style=\"font-size:28px\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Alfabetitzacio_segons_ledat\"><\/span>Alfabetitzaci\u00f3 segons l&#8217;edat<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;encreuament de les variables d&#8217;edat i alfabetitzaci\u00f3 a partir del cens de poblaci\u00f3 del 1920 feia palesa una correlaci\u00f3 directa: a m\u00e9s edat, m\u00e9s elevada era la taxa d&#8217;analfabetisme. Aquest patr\u00f3 generacional reflectia la progressiva expansi\u00f3 de la instrucci\u00f3 prim\u00e0ria entre les cohorts m\u00e9s joves al llarg de les d\u00e8cades precedents.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 4Percentatge d'analfabets  segons l'edat a Espanya al 1920\" aria-label=\"L\u00edneas\" id=\"datawrapper-chart-x44L7\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/x44L7\/7\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"436\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El segment inicial de la corba a la figura 3 no s&#8217;ha d&#8217;interpretar com un retroc\u00e9s en el rendiment escolar de les cohorts m\u00e9s joves. Respon, senzillament, al fet que bona part dels infants d&#8217;entre 11 i 15 anys es trobava encara en proc\u00e9s d&#8217;aprenentatge, una adquisici\u00f3 de la lectoescriptura que sovint es consolidava m\u00e9s endavant mitjan\u00e7ant escoles d&#8217;adults o cursos nocturns.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tal com es despr\u00e8n de la figura 3, el ritme de descens interanual de l&#8217;analfabetisme se situava entorn d&#8217;un 0,4%. En cas de mantenir-se aquesta tend\u00e8ncia secular, la taxa d&#8217;analfabetisme hauria assolit un residual 4% cap a l&#8217;any 1984.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Diferencies_territorials_entre_provincies\"><\/span>Difer\u00e8ncies territorials entre prov\u00edncies<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La din\u00e0mica de l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a l&#8217;Estat espanyol es caracteritzava per una acusada asimetria territorial, una realitat que Luzuriaga ja havia posat de manifest en la seva an\u00e0lisi del cens del 1920. Una d\u00e8cada despr\u00e9s, el cens del 1930 confirmava la persist\u00e8ncia d&#8217;aquestes disparitats interprovincials, malgrat un retroc\u00e9s generalitzat de l&#8217;analfabetisme d&#8217;aproximadament 10 punts percentuals al conjunt de l&#8217;Estat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A partir d&#8217;aquest registre censal, la figura 4 evidencia la profunda asimetria geogr\u00e0fica de la instrucci\u00f3 p\u00fablica, amb un ventall provincial de taxes d&#8217;analfabetisme que oscil\u00b7lava entre el 22% dels territoris m\u00e9s alfabetitzats i el 62% de les demarcacions m\u00e9s endarrerides.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Es feia palesa una clara fractura nord-sud, amb registres sensiblement m\u00e9s desfavorables a la meitat meridional de l&#8217;Estat. En canvi, Madrid, Castella la Vella, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria, Catalunya i el Pa\u00eds Basc concentraven les xifres m\u00e9s baixes d&#8217;analfabetisme.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aix\u00ed mateix, Luzuriaga pales\u00e0 que les taxes d&#8217;analfabetisme eren sistem\u00e0ticament superiors a l&#8217;entorn provincial respecte a les respectives capitals, alhora que constat\u00e0 notables asimetries comarcals dins d&#8217;una mateixa demarcaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 2Percentatge d'analfabets provincials al cens de 1930\" aria-label=\"Choropleth map\" id=\"datawrapper-chart-OUTes\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/OUTes\/7\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"472\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Diferencies_en_el_nivell_dinstruccio_entre_homes_i_dones\"><\/span>Difer\u00e8ncies en el nivell d&#8217;instrucci\u00f3 entre homes i dones<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el marc d&#8217;aquesta an\u00e0lisi estatal, Luzuriaga pos\u00e0 en relleu la marcada bretxa de g\u00e8nere pel que fa a l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en detriment de les dones. Segons el cens de poblaci\u00f3 del 1930, les taxes d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 se situaven en el 49% per als homes i en el 36% per a les dones; una difer\u00e8ncia de tretze punts percentuals que en els contextos rurals tendia a duplicar-se o fins i tot triplicar-se.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Com a reflex dels obstacles estructurals que limitaven l&#8217;acc\u00e9s femen\u00ed a l&#8217;educaci\u00f3, la taula 1 recull la distribuci\u00f3 per sexes de l&#8217;alumnat matriculat a la Universitat de Val\u00e8ncia durant el curs acad\u00e8mic 1926-1927. En conjunt, de les 275 dones matriculades (enfront de 2.224 homes), el 79,6% es concentrava exclusivament en branques d&#8217;assist\u00e8ncia i cures (Llevadores i Practicants), mentre que l&#8217;acc\u00e9s a les carreres superiors tradicionals continuava sent pr\u00e0cticament residual.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula  12Alumnes Universitat Val\u00e8ncia 1926\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-eeseH\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/eeseH\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"390\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Bretxa_de_genere_per_provincies\"><\/span>Bretxa de g\u00e8nere per prov\u00edncies<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A totes les prov\u00edncies, l&#8217;analfabetisme femen\u00ed era superior al mascul\u00ed, tot i que amb intensitats diferents segons el territori. Com m\u00e9s allunyat es troba un punt de la bisectriu, m\u00e9s gran \u00e9s la bretxa entre ambd\u00f3s sexes. En fer clic sobre qualsevol punt, es despleguen el nom de la prov\u00edncia i les taxes respectives d&#8217;analfabetisme d&#8217;homes i dones.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 3Percentatge d'analfabets provincials per sexe al cens de 1930\" aria-label=\"Scatter Plot\" id=\"datawrapper-chart-otlYz\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/otlYz\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"485\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les asimetries provincials entre sexes es dilueixen davant la marcada heterogene\u00eftat que s&#8217;observa a escala local. Segons el cens de poblaci\u00f3 del 1930 a la prov\u00edncia de Castell\u00f3, un \u00fanic municipi, Espadella \u2014i amb un marge m\u00ednim\u2014, presentava una taxa d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 femenina superior a la masculina. A l&#8217;altre extrem, la Torre d&#8217;En Besora registr\u00e0 la bretxa m\u00e9s pronunciada, amb una dist\u00e0ncia de 34 punts percentuals a favor dels homes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Relacio_entre_assistencia_escolar_i_analfabetisme\"><\/span>Relaci\u00f3 entre assist\u00e8ncia escolar i analfabetisme<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Luzuriaga pos\u00e0 en relleu un altre factor clau de la instrucci\u00f3 p\u00fablica: la dotaci\u00f3 de centres escolars per habitant a les diferents demarcacions, mostrant una clara correlaci\u00f3 inversa amb la taxa d&#8217;analfabetisme. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 6Escoles per 10.000 habitants i percentatge d'analfabets per regions al cens de 1930\" aria-label=\"Scatter Plot\" id=\"datawrapper-chart-8fOt7\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/8fOt7\/5\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"476\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">No obstant aix\u00f2, l&#8217;encreuament de les dades del cens de poblaci\u00f3 del 1930 amb l&#8217;Anuari Estad\u00edstic del 1932 demostra que, m\u00e9s que la densitat d&#8217;escoles,  el principal vector explicatiu era l&#8217;assist\u00e8ncia escolar efectiva. El model de regressi\u00f3 revela una correlaci\u00f3 inversa i estad\u00edsticament significativa, en la qual la taxa d&#8217;assist\u00e8ncia explica per si sola el 43,6% de la vari\u00e0ncia de l&#8217;analfabetisme territorial.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 6Analfabetisme segons l'assist\u00e8ncia escolar per regions hist\u00f2riques\" aria-label=\"Scatter Plot\" id=\"datawrapper-chart-AwP8t\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/AwP8t\/5\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"430\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lalfabetitzacio_en_el_territori_castellonenc\"><\/span>L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en el territori castellonenc<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 1930, la prov\u00edncia de Castell\u00f3 se situava en la mitjana estatal pel que fa a la dotaci\u00f3 escolar; no obstant aix\u00f2, ocupava el trenta-sis\u00e8 lloc en taxa d&#8217;analfabetisme. A la demarcaci\u00f3 de Castell\u00f3, la taxa d&#8217;absentisme escolar assolia el 33,9% el 1932, un valor que s&#8217;alineava amb la mitjana estatal d&#8217;assist\u00e8ncia a les aules. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En proporci\u00f3 al nombre d&#8217;escoles disponibles, presentava un volum d&#8217;analfabets anormalment elevat, circumst\u00e0ncia que apunta a factors estructurals com ara l&#8217;absentisme escolar o la forta dispersi\u00f3 de la poblaci\u00f3 en h\u00e0bitats disseminats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per altra banda, el cens de poblaci\u00f3 del 1930 palesa una acusada fragmentaci\u00f3 territorial de la instrucci\u00f3 p\u00fablica a les comarques castellonenques. En l&#8217;\u00e0mbit comarcal, l&#8217;Alt Pal\u00e0ncia \u2014amb cap\u00e7alera a Sogorb\u2014 exhibia la taxa d&#8217;analfabetisme m\u00e9s baixa (44,1%), en contrast amb l&#8217;Alcalat\u00e9n i cap\u00e7alera a l&#8217;Alcora, que encap\u00e7alava el registre provincial d&#8217;analfabets amb un 60,1%. En el pla municipal, els valors extrems oscil\u00b7laven entre el 26,7% d&#8217;analfabets registrats a Soneixa (Alt Pal\u00e0ncia) i el 79,4% a Benafigos (l&#8217;Alt Maestrat).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El marc legal establia la segregaci\u00f3 escolar per sexes, amb centres i cossos docents diferenciats per a nens i nenes. Als nuclis de poblaci\u00f3 redu\u00efda, on la dotaci\u00f3 no permetia desdoblar les aules, s&#8217;autoritzava l&#8217;escola mixta unit\u00e0ria, en la qual un sol mestre o mestra atenia simult\u00e0niament un alumnat heterogeni en edats i nivells d&#8217;aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Els_censos_electorals_com_a_registre_historic\"><\/span>Els censos electorals com a registre hist\u00f2ric<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els primers censos electorals es desenvolupen a Espanya en el marc del liberalisme moderat (1834-1846). La llei electoral de<strong> <\/strong>24 de maig de<strong> <\/strong>1836 ja establia expl\u00edcitament la formaci\u00f3 de \u00ab<em>listas de electores<\/em>\u00bb. L&#8217;article 9 disposava que les diputacions provincials les havien de formar amb la informaci\u00f3 dels ajuntaments. I l&#8217;article 11 especificava que havien de contenir:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>nom<\/strong><\/li>\n\n\n\n<li><strong>domicili<\/strong><\/li>\n\n\n\n<li><strong>quota de contribuci\u00f3<\/strong><\/li>\n\n\n\n<li><strong>professi\u00f3 o c\u00e0rrec<\/strong>, quan aquest donava dret al vot.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Llei Electoral de 26 de juny de 1890 va establir el sufragi universal mascul\u00ed). En establir el sufragi per a tots els homes majors de vint-i-cinc anys, la llei va crear un registre censal permanent a c\u00e0rrec de l&#8217;Institut Geogr\u00e0fic i Estad\u00edstic i de les juntes municipals. Els models oficials de llistes electorals van incorporar de forma estandarditzada columnes fixes d&#8217;identificaci\u00f3: nom, edat, estat civil, professi\u00f3, domicili i la casella expl\u00edcita de si se sabia llegir i escriure.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els censos o registres electorals nominals que se&#8217;n van anar realitzant constitueixen una font de dades demogr\u00e0fiques que tenen un valor excepcional. Mentre que els censos de poblaci\u00f3 proporcionaven dades agregades a escala municipal, el cens electoral permet anar m\u00e9s enll\u00e0 i analitzar la informaci\u00f3 a escala inframunicipal, arribant al detall del mateix domicili o llar familiar. Com es comprovar\u00e0 m\u00e9s endavant,  el lloc on vius esdevindr\u00e0 un  factor clau per accedir a l&#8217;educaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant la dictadura de Primo de Rivera es van confeccionar dos censos electorals: el del 1925 i el del 1928. El director general d&#8217;Administraci\u00f3, Jos\u00e9 Calvo Sotelo, havia impulsat l&#8217;Estatut municipal del 1924 (reial decret llei), mitjan\u00e7ant el qual es reconeixia el dret de vot a les dones majors de vint-i-tres anys que fossin caps de fam\u00edlia. Aquesta mesura no va tenir transcend\u00e8ncia electoral efectiva per l&#8217;abs\u00e8ncia de comicis durant el r\u00e8gim, per\u00f2 va permetre que, per primera vegada en els censos nominals, figur\u00e9s un grup de dones.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El cens de Sucaina del 1925 registra 260 homes majors de vint-i-tres anys i 58 dones, la m\u00e9s jove de les quals tenia vint-i-cinc anys. Amb l&#8217;\u00fanica excepci\u00f3 d&#8217;una minyona i una mestra, la totalitat de les dones inscrites constaven amb l&#8217;ocupaci\u00f3 de \u00abLabors\u00bb. Les dones hi figuraven separades del cos principal en un ap\u00e8ndix final. Aquest document recollia per a cada elector les seg\u00fcents variables: nom, edat, domicili, professi\u00f3 i la condici\u00f3 d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 (si sabia llegir i escriure). <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:15px\"><strong>Figura 8. <br>Detall del cens electoral de Sucaina del 1925<\/strong><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"288\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-3.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3177\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-3.png 1024w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-3-300x84.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-3-768x216.png 768w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La Segona Rep\u00fablica es va proclamar arran de les eleccions municipals del 12 d&#8217;abril del 1931, despr\u00e9s que el triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats precipit\u00e9s la sortida del rei Alfons XIII. Posteriorment, la Constituci\u00f3 aprovada el 9 de desembre del 1931 va establir a l&#8217;article 36: \u00ab<em>Los ciudadanos de uno y de otro sexo, mayores de veintitr\u00e9s a\u00f1os, tendr\u00e1n los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes<\/em>\u00bb. Per primera vegada a Espanya, homes i dones accedien al sufragi en condicions de plena igualtat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"El_cens_electoral_de_1932\"><\/span>El cens electoral de 1932<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des del punt de vista de la hist\u00f2ria de l&#8217;educaci\u00f3 a Espanya, l&#8217;any 1932 ser\u00e0 un moment clau. \u00c9s en el primer bienni de la Segona Rep\u00fablica quan es va fer l&#8217;esfor\u00e7 institucional m\u00e9s elevat per alfabetitzar el m\u00f3n rural i construir escoles p\u00fabliques a trav\u00e9s de les Missions Pedag\u00f2giques i els plans de reforma educativa.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El primer cens electoral elaborat durant la Segona Rep\u00fablica registrava per a cada individu el nom, l&#8217;edat, el sexe, el domicili, l&#8217;ocupaci\u00f3 i el nivell d&#8217;instrucci\u00f3. S&#8217;ha seleccionat espec\u00edficament aquesta font per a la present investigaci\u00f3 perqu\u00e8 permet analitzar minuciosament, per primera vegada, les dades d&#8217;homes i dones en igualtat de condicions i amb una desagregaci\u00f3 inframunicipal inexistent en els censos generals de poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A tall d&#8217;exemple sobre l&#8217;estructura d&#8217;aquests registres, s&#8217;ha reprodu\u00eft la cap\u00e7alera del primer foli del cens de Sucaina. Cada municipi de l&#8217;Estat comptava amb el seu propi document i, en aquells casos amb un volum elevat d&#8217;electors, el terme municipal se subdividia en districtes i seccions electorals.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Figura 9. Cap\u00e7alera del primer full del cens electoral realitzat a Sucaina l&#8217;any 1932<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"796\" height=\"639\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/01.08.2026_20.53.29_REC.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3149\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/01.08.2026_20.53.29_REC.png 796w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/01.08.2026_20.53.29_REC-300x241.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/01.08.2026_20.53.29_REC-768x617.png 768w\" sizes=\"(max-width: 796px) 100vw, 796px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center has-large-font-size\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Objectius_de_lestudi\"><\/span>Objectius de l&#8217;estudi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Sintetitzar<\/strong> l&#8217;evoluci\u00f3 hist\u00f2rica del proc\u00e9s d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a Europa.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Contextualitzar<\/strong> l&#8217;estat de l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a Espanya durant el primer ter\u00e7 del segle XX.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Analitzar l&#8217;impacte de les variables sociodemogr\u00e0fiques<\/strong> (g\u00e8nere, edat, lloc de resid\u00e8ncia i professi\u00f3) en els nivells d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 de sis municipis de l&#8217;Alt Millars a partir del cens electoral del 1932.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center has-large-font-size\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Material_documental\"><\/span>Material documental<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El cens electoral confeccionat a escala estatal a mitjan 1932 constitueix la font documental prim\u00e0ria d&#8217;aquest estudi. Tamb\u00e9 s&#8217;han fet servir dades del cens de poblaci\u00f3 a Espanya de 1930 i les de l&#8217;Anuari Estad\u00edstic d&#8217;Espanya de 1932 que pengen de l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Estad\u00edstica (INE).<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Metodes\"><\/span>M\u00e8todes<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;extracci\u00f3 de les dades dels censos electorals s&#8217;ha dut a terme mitjan\u00e7ant la digitalitzaci\u00f3 de les fonts documentals i el processament posterior per reconeixement \u00f2ptic de car\u00e0cters (OCR). Aquest procediment ha combinat la supervisi\u00f3 humana i l&#8217;assist\u00e8ncia computacional, amb el suport del model d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial Gemini com a eina central de transcripci\u00f3 i interpretaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Cal advertir el risc d&#8217;inexactituds derivades del proc\u00e9s de transcripci\u00f3, a les quals cal sumar les mancances intr\u00ednseques de la font documental mateixa. L&#8217;elaboraci\u00f3 dels censos anava a c\u00e0rrec d&#8217;agents forans que desconeixien la realitat territorial i la topon\u00edmia local, circumst\u00e0ncia que propiciava la castellanitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels antrop\u00f2nims o, fins i tot, la consignaci\u00f3 de dades inventades. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El tractament de les dades s&#8217;ha desenvolupat mitjan\u00e7ant diversos paquets de programari: Excel i JMP per a la tabulaci\u00f3 i l&#8217;an\u00e0lisi estad\u00edstica inferencial (per a totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es va establir un nivell de significaci\u00f3 est\u00e0ndard <strong>\u03b1<\/strong> = 0,05); la plataforma en l\u00ednia Datawrapper per a la generaci\u00f3 de taules din\u00e0miques i gr\u00e0fics de sectors; i el programari de sistemes d&#8217;informaci\u00f3 geogr\u00e0fica QGIS per a la representaci\u00f3 cartogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els domicilis dels electors s&#8217;han classificat territorialment per municipi i, en un segon nivell, segons la tipologia d&#8217;h\u00e0bitat: nucli principal, pedania (agregat rural amb prou entitat per a disposar d&#8217;escola i mestre) o h\u00e0bitat dispers (masies i assentaments a\u00efllats).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per a totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es va establir un nivell de significaci\u00f3 est\u00e0ndard <strong>\u03b1<\/strong> = 0,05. <\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Ambit_territorial_els_sis_municipis_destudi\"><\/span>\u00c0mbit territorial: els sis municipis d&#8217;estudi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;estudi engloba 6 dels 22 municipis de la comarca de l&#8217;Alt Miralles: Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cortes d&#8217;Aren\u00f3s, Lludient, Vilafermosa i Sucaina.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;Alt Millars \u00e9s una comarca de l&#8217;interior muntany\u00f3s de Castell\u00f3, definida per un relleu abrupte i altament boscosa articulada al voltant de la conca del riu Millars. Aquest fet configura un patr\u00f3 de poblament molt dispers en pobles, petits nuclis o pedanies i masies que molts cops tamb\u00e9 eren petites agrupacions de cases que anomenaven caserius. \u00abAix\u00ed, a l&#8217;hora d&#8217;analitzar la distribuci\u00f3 de l&#8217;analfabetisme, s&#8217;ent\u00e9n per <em>h\u00e0bitat<\/em> o <em>resid\u00e8ncia<\/em> el lloc espec\u00edfic on residia l&#8217;elector, categoritzat en tres tipologies: el nucli principal (o poble pr\u00f2piament dit), la pedania o aldea, o el disseminat\/masia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La taula posa de manifest la notable fragmentaci\u00f3 de l&#8217;assentament rural d&#8217;aquests pobles. Vilafermosa destaca com el terme m\u00e9s extens (108,9 km\u00b2) i amb un nombre m\u00e9s gran de masies (98), presentant juntament amb el Castell de Vilamalefa les densitats de poblament disseminat m\u00e9s altes (al voltant d&#8217;una masia per quil\u00f2metre quadrat). Per contra, Aranyel \u00e9s el municipi amb menor nombre de masos (6) i una dispersi\u00f3 m\u00e9s baixa (3,2 km\u00b2 per masia). <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 2Superf\u00edcie per municipi, n\u00famero i densitat  de masies per km\u00b2\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-agh1n\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/agh1n\/4\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"420\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;economia d&#8217;aquests municipis girava fonamentalment al voltant del treball de la terra i de la cria de bestiar, orientats sobretot a l&#8217;autoconsum o al petit comer\u00e7 local. Cap al 1932 ja feia anys que funcionaven centrals hidroel\u00e8ctriques aprofitant els cursos fluvials. Als nuclis urbans hi havia botigues d&#8217;ultramarins i productes b\u00e0sics, a m\u00e9s d&#8217;alguna carnisseria, forns de pa i les inevitables tavernes. Des dels masos els despla\u00e7aments al poble es limitaven a dies assenyalats de festa, assist\u00e8ncia a missa els diumenges i dies de guardar o a compres puntuals.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la figura 7 es cartografien els municipis de l&#8217;Alt Millars i el seu poblament disseminat (masies), incorporant les pedanies exclusivament en els sis municipis d&#8217;estudi. Si s&#8217;amplia el mapa, es despleguen els top\u00f2nims de cada masia. Conv\u00e9 destacar la notable disparitat en la densitat de masos que presenten els municipis situats al nord o el sud del curs del riu Millars.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:15px\"><strong>Figura 7. <\/strong><br><strong>Mapa de les masies, pedanies i municipis a l&#8217;Alt Millars<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<iframe src=\"https:\/\/belluguet.cat\/mapes\/Alt_Millars_mun_pedanies_masies\/index.html\" width=\"100%\" height=\"600px\" style=\"border:none;\"><\/iframe>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\" style=\"font-size:36px\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Resultats\"><\/span>Resultats<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"La_poblacio_de_Castello_en_el_cens_estatal_del_1930\"><\/span>La poblaci\u00f3 de Castell\u00f3 en el cens estatal del 1930<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La poblaci\u00f3 total de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 ascendia a 271.955 habitants distribu\u00efts en 141 municipis. La capital en concentrava 36.781 que, sumats als d&#8217;Almassora, Vila-real i Borriana, representaven el 28,8% del total provincial.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La pir\u00e0mide poblacional encara mostrava la forma expansiva t\u00edpica de les societats preindustrials, pr\u00e8via al proc\u00e9s de transici\u00f3 demogr\u00e0fica que ha configurat la societat actual.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;edat mitjana se situava en els vint-i-set anys per als homes i en els 28 per a les dones. Aquestes xifres reflecteixen l&#8217;estructura eminentment jove d&#8217;aquella societat i contrasten amb l&#8217;escenari demogr\u00e0fic actual, en qu\u00e8 l&#8217;edat mitjana a la prov\u00edncia de Castell\u00f3 supera ja els quaranta-quatre anys.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Dades_demografiques_dels_sis_pobles_en_el_cens_electoral_de_lany_1932\"><\/span>Dades demogr\u00e0fiques dels sis pobles en el cens electoral de l&#8217;any 1932<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aquest cens, el total d&#8217;electors dels sis pobles va ser de 4.394, distribu\u00efts en 2.249 homes (51,2%) i 2.145 dones (48,8%).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\" style=\"font-size:20px\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Nombre_delectors_per_municipi\"><\/span>Nombre d&#8217;electors per municipi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la taula 3 es recullen el volum i la proporci\u00f3 d&#8217;electors sobre el conjunt de la poblaci\u00f3. Vilafermosa constitu\u00efa, amb difer\u00e8ncia, el terme m\u00e9s poblat del grup. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 3Electors per municipi\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-tOiw0\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/tOiw0\/10\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"353\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Distribucio_dhomes_i_dones_per_municipi\"><\/span>Distribuci\u00f3 d&#8217;homes i dones per municipi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:16px\">S&#8217;observa un lleuger predomini mascul\u00ed en el conjunt d&#8217;aquests municipis (104 homes m\u00e9s que dones), la qual cosa representa una distribuci\u00f3 del 51% d&#8217;homes i del 49% de les dones. Tot i que s&#8217;aprecien xicotetes oscil\u00b7lacions en aquesta r\u00e0tio segons el municipi, cap d&#8217;aquestes difer\u00e8ncies no arriba a ser estad\u00edsticament significativa.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Distribuci\u00f3 dels electors per municipi i lloc de resid\u00e8ncia<\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En la taula 4 es mostren el nombre d&#8217;electors per municipi i tipus de resid\u00e8ncia que posen de manifest l&#8217;alt grau de dispersi\u00f3 de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 4Distribuci\u00f3 dels electors per lloc de resid\u00e8ncia\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-2cgK7\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/2cgK7\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"424\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En termes globals, el 45% dels electors residia en masies, mentre que les pedanies aplegaven un 14% del total i els nuclis urbans (o pobles pr\u00f2piament dits) concentraven el 41% restant.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hi ha difer\u00e8ncies notables entre municipis, Aranyel era un cas excepcional amb nom\u00e9s un 10% de l&#8217;electorat vivint en masies. En sentit contrari, Vilafermosa amb un 61% i el Castell de Vilamalefa amb un 57% dels seus ve\u00efns vivint en masies. La pedania m\u00e9s nombrosa era Sant Vicent de Pedrafita que era quasi tan gran com Cortes d&#8217;Aren\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Edat_dels_electors_per_municipis\"><\/span>Edat dels electors per municipis<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ni hi ha difer\u00e8ncies significatives en l&#8217;edat dels electors entre els sis municipis. Aquest fet \u00e9s important at\u00e8s que l&#8217;edat est\u00e0 relacionada amb l&#8217;analfabetisme i, per tant, podem descartar l&#8217;edat a l&#8217;hora de comparar tants per cent d&#8217;analfabets entre pobles. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;edat registrada m\u00e9s jove \u00e9s vint-i-dos anys i la m\u00e9s gran noranta-quatre anys. L&#8217;estructura per edats reflecteix una poblaci\u00f3 jove, on el grup d&#8217;entre 22 i 39 anys \u00e9s el m\u00e9s nombr\u00f3s i concentra el 44,3% del total dels electors.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Edat_dels_electors_de_cada_sexe\"><\/span>Edat dels electors de cada sexe<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tenint en compte que els electors eren individus de vint-i-dos anys o m\u00e9s, la mitjana d&#8217;edat dels homes era de 44,2 anys, una mica per sota de la de les dones que era de 45,3 any<strong>s.<\/strong> Tot i que nom\u00e9s a Lludient la difer\u00e8ncia d&#8217;edat entre sexes arribava a adquirir valors de certesa matem\u00e0tica (p &lt; 0,05), \u00e9s curi\u00f3s assenyalar que en els sis municipis, sense excepci\u00f3, la mitjana d&#8217;edat de les dones era superior a la dels homes. Aix\u00f2 parla d&#8217;una constant subjacent de fons (major esperan\u00e7a de vida femenina en l&#8217;edat adulta i vellesa).<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 11Distribuci\u00f3 dels electors per edat i sexe\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-2hGFQ\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/2hGFQ\/6\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"491\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Edat_dels_electors_segons_lhabitat_dins_del_municipi\"><\/span>Edat dels electors segons l&#8217;h\u00e0bitat dins del municipi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els resultats de comparar l&#8217;edat dels electors segons el lloc on vivien indiquen un patr\u00f3 demogr\u00e0fic clar: el Nucli concentra una poblaci\u00f3 significativament m\u00e9s envellida, mitjana d&#8217;edat 46,4 anys, mentre que les Pedanies i les Masies presenten estructures de poblaci\u00f3 lleugerament m\u00e9s joves (mitjanes d&#8217;uns 42,7 i 43,8 anys respectivament).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Les_professions_dels_electors\"><\/span>Les professions dels electors<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;an\u00e0lisi de l&#8217;estructura socioprofessional revela que la pr\u00e0ctica totalitat de les dones figurava sota la r\u00fabrica gen\u00e8rica de \u00abLabors\u00bb, un eufemisme administratiu que invisibilitzava la multiplicitat de tasques productives i reproductives que assumien. Entre els homes, el sector agrari era aclaparador: llauradors i jornalers sumaven el 92% del total. El percentatge restant es distribu\u00efa entre un redu\u00eft nombre de professionals (llicenciats, funcionaris i mossens), artesans d&#8217;oficis essencials (comerciants, paletes, ferrers, fusters, moliners i forners), a m\u00e9s d&#8217;alguns pocs propietaris, rendistes o jubilats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el cas dels homes podem veure les diferents professions recollides en aquest cens de 1932 en la taula 4. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Taula 5. Relaci\u00f3 de professions entre els electors masculins al cens de 1932<\/p>\n\n\n\n<table id=\"tablepress-23\" class=\"tablepress tablepress-id-23\">\n<thead>\n<tr class=\"row-1\">\n\t<th class=\"column-1\">Llicenciats i funcionaris<\/th><th class=\"column-2\">T\u00e8cnics<\/th><th class=\"column-3\">Oficis manuals<\/th><th class=\"column-4\">Altres<\/th><th class=\"column-5\">Agricultors<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n<tbody class=\"row-striping row-hover\">\n<tr class=\"row-2\">\n\t<td class=\"column-1\">Farmac\u00e8utic<\/td><td class=\"column-2\">Algutzir<\/td><td class=\"column-3\">Baster<\/td><td class=\"column-4\">Estudiant<\/td><td class=\"column-5\">Jornaler<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-3\">\n\t<td class=\"column-1\">Jutge municipal<\/td><td class=\"column-2\">Carter<\/td><td class=\"column-3\">Cambrer<\/td><td class=\"column-4\">Pensionista<\/td><td class=\"column-5\">Pag\u00e8s<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-4\">\n\t<td class=\"column-1\">Mestre<\/td><td class=\"column-2\">Comerciant<\/td><td class=\"column-3\">Capat\u00e0s<\/td><td class=\"column-4\">Propietari<\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-5\">\n\t<td class=\"column-1\">Metge<\/td><td class=\"column-2\">Escrivent<\/td><td class=\"column-3\">Carnisser<\/td><td class=\"column-4\">Retirat<\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-6\">\n\t<td class=\"column-1\">Moss\u00e8n<\/td><td class=\"column-2\">Industrial<\/td><td class=\"column-3\">Castrador<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-7\">\n\t<td class=\"column-1\">Secretari Ajuntament<\/td><td class=\"column-2\">Practicant<\/td><td class=\"column-3\">Dependent<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-8\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\">Radiotelegrafista<\/td><td class=\"column-3\">Espardenyer<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-9\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\">Rellotger<\/td><td class=\"column-3\">Ferrer<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-10\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\">Xofer<\/td><td class=\"column-3\">Forner<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-11\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Fuster<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-12\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Moliner<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-13\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Paleta<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-14\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Pastor<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-15\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Pedrer<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-16\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Pe\u00f3 Caminer<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-17\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Perruquer<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-18\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Porter<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-19\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Sastre<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-20\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Tractant<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-21\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\">Vigilant<\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-22\">\n\t<td class=\"column-1\"><\/td><td class=\"column-2\"><\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<!-- #tablepress-23 from cache -->\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La distribuci\u00f3 de la professi\u00f3 dels electors segons la seva resid\u00e8ncia en el nucli, pedania o masia mostra que excepte jornalers i pagesos la resta es localitzava majorit\u00e0riament als nuclis urbans. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 6Distribuci\u00f3 dels electors per h\u00e0bitat i professi\u00f3\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-1XjXM\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/1XjXM\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"329\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Havent-hi excl\u00f2s la categoria de labors en la representaci\u00f3 d&#8217;aquestes dades com a percentatges,  en la figura 12, ens permets copsar millor la distribuci\u00f3 de les professions  en els distints h\u00e0bitats. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 12Distribuci\u00f3 percentual de la professi\u00f3 per lloc de resid\u00e8ncia\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-HRPHS\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/HRPHS\/3\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"302\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Escoles_i_nombre_de_mestres\"><\/span>Escoles i nombre de mestres<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els censos electorals d&#8217;aquests sis municipis de l&#8217;Alt Millars del 1932 registren un total de 23 mestres (12 mestres i 11 mestres), la distribuci\u00f3 dels quals per termes i tipologia d&#8217;h\u00e0bitat es recull a la taula 7. S&#8217;ha computat un docent en la categoria de \u00abmasia\u00bb a Vilafermosa, el qual exercia efectivament a l&#8217;escola habilitada a l&#8217;hostatgeria de l&#8217;ermita de Sant Bartomeu durant la dictadura de Primo de Rivera.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 7Nombre de mestres per municipi i h\u00e0bitat\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-s6nmS\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/s6nmS\/10\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"426\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la figura 13es presenta l&#8217;estimaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 escolar (de 6 a 12 anys) i la r\u00e0tio resultant d&#8217;alumnes per mestre segons la tipologia d&#8217;h\u00e0bitat. S&#8217;aprecia clarament l&#8217;elevada r\u00e0tio registrada a Sucaina. Per contra, Aranyel oferia la taxa m\u00e9s baixa per a la inf\u00e0ncia del nucli principal i compartia amb Lludient les xifres m\u00e9s favorables a les pedanies. En aquests registres censals no figura cap docent destinat als masos, a difer\u00e8ncia del que s&#8217;esdevindria anys despr\u00e9s. En tot cas, el nombre de mestres i la r\u00e0tio d&#8217;alumnes per mestre el 1932 no pot aportar informaci\u00f3 sobre una possible relaci\u00f3 amb el grau d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 estudiada. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 13R\u00e0tio  d'alumnes  per mestre segons  lloc de resid\u00e8ncia\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-xRm9X\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/xRm9X\/3\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"291\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lanalfabetisme_en_els_sis_municipis_al_cens_de_1932\"><\/span>L&#8217;analfabetisme en els sis municipis al  cens de 1932<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Cal recordar que el cens electoral d&#8217;aquests sis pobles de 1932 registrava un total de 4.394 electors, entre els quals 3.078 (el 70,0%) eren analfabets.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lalfabetitzacio_per_sexe\"><\/span>L&#8217;alfabetitzaci\u00f3 per sexe<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;analfabetisme afectava el 81,4% de les dones i el 59,2% dels homes.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 14Distribuci\u00f3 de l'analfabetisme per sexe\" aria-label=\"Small multiple pie chart\" id=\"datawrapper-chart-VvvC7\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/VvvC7\/5\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"337\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquestes xifres no nom\u00e9s confirmen l&#8217;elevada taxa d&#8217;analfabets rurals de l&#8217;\u00e8poca, sin\u00f3 tamb\u00e9 una desigualtat de g\u00e8nere estructural molt acusada, que deixava la gran majoria de les dones pr\u00e0cticament excloses de qualsevol acc\u00e9s a la cultura escrita.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Analfabetisme_segons_ledat_i_el_sexe_dels_electors\"><\/span>Analfabetisme segons l&#8217;edat i el sexe dels electors<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tal com ja veiem a la figura 3 l&#8217;analfabetisme era m\u00e9s gran com m\u00e9s gran era l&#8217;individu. La figura 15 confirma que l&#8217;analfabetisme estava estretament lligat al relleu generacional, fet que palesa una t\u00edmida per\u00f2 progressiva escolaritzaci\u00f3 al llarg de les primeres d\u00e8cades del segle XX. Tot i aquesta millora general, la bretxa de g\u00e8nere es mantenia infrangible en totes les edats: la l\u00ednia femenina discorria sistem\u00e0ticament uns vint punts per sobre de la masculina.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 15Proporci\u00f3 d'analfabets segons l'edat i el sexe\" aria-label=\"Line chart\" id=\"datawrapper-chart-H9bqJ\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/H9bqJ\/6\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"443\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Analfabetisme_segons_la_professio\"><\/span>Analfabetisme segons la professi\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta an\u00e0lisi s&#8217;ha de circumscriure necess\u00e0riament a la poblaci\u00f3 masculina, at\u00e8s que el 98% de les dones figurava sota la categoria gen\u00e8rica de \u00abLabors\u00bb i nom\u00e9s un 0,6% constava amb estudis superiors o titulaci\u00f3 professional, majorit\u00e0riament mestres.<\/p>\n\n\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 16Professi\u00f3 i alfabetitzaci\u00f3\" aria-label=\"Small multiple pie chart\" id=\"datawrapper-chart-J2akW\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/J2akW\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"414\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Tipus_dassentament_i_analfabetisme\"><\/span>Tipus d&#8217;assentament  i analfabetisme<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En creuar el nivell d&#8217;instrucci\u00f3 amb la tipologia d&#8217;h\u00e0bitat, es fa palesa una forta correlaci\u00f3 positiva entre l&#8217;a\u00efllament geogr\u00e0fic i l&#8217;analfabetisme. A la totalitat dels municipis s&#8217;evidencia un patr\u00f3 clarament esglaonat: les taxes m\u00e9s baixes d&#8217;analfabetisme es concentren als nuclis principals (amb valors compresos entre el 39% i el 61%), s&#8217;incrementen a les pedanies i culminen en els m\u00e0xims hist\u00f2rics al medi disseminat (les masies).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Pel que fa als diagrames de sectors de la figura, conv\u00e9 precisar que la grand\u00e0ria de cada sector reflecteix el volum total d&#8217;electors segons la tipologia d&#8217;h\u00e0bitat, mentre que els valors percentuals indiquen la proporci\u00f3 d&#8217;analfabets en cadascun d&#8217;aquests.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aquests h\u00e0bitats dispersos, l&#8217;analfabetisme esdev\u00e9 completament estructural i frega o supera el 84%. Aquestes dades demostren que la dispersi\u00f3 de la poblaci\u00f3 en masos va actuar com una barrera quasi insalvable per a l&#8217;escolaritzaci\u00f3 rural.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 17Analfabets per municipi i lloc de resid\u00e8ncia\" aria-label=\"Small multiple column chart\" id=\"datawrapper-chart-pKmJJ\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/pKmJJ\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"600\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els nivells m\u00e9s alts d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en l&#8217;\u00e0mbit dels nuclis principals es concentren a Aranyel i Lludient. Pel que fa a les pedanies, la pitjor situaci\u00f3 s&#8217;observa a Bibioj (Vilafermosa) i a Cedraman (el Castell de Vilamalefa). En aquests dos llogarets, els registres d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 convergeixen pr\u00e0cticament amb els dels masos disseminats, amb un diferencial m\u00ednim de tan sols un 4% i un 6%, respectivament.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lloc_de_residencia_als_nuclis_urbans_i_analfabetisme_per_sexes\"><\/span>Lloc de resid\u00e8ncia als nuclis urbans i analfabetisme per sexes<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;encreuament multivariable entre g\u00e8nere, terme municipal i tipologia d&#8217;h\u00e0bitat que es presenta a la figura 18 evidencia novament l&#8217;impacte acumulatiu d&#8217;una doble bretxa: la territorial i la de g\u00e8nere. La disparitat educativa entre homes i dones es perpetuava de manera transversal en qualsevol mena d&#8217;assentament.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aix\u00ed doncs, si b\u00e9 les dones dels masos patien els nivells d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 m\u00e9s baixos en termes absoluts, la bretxa de g\u00e8nere relativa resultava m\u00e9s punyent als nuclis principals, on la proximitat f\u00edsica de l&#8217;escola no impedia una forta segregaci\u00f3. Les situacions m\u00e9s extremes es registraven als pobles del Castell de Vilamalefa i Cortes d&#8217;Aren\u00f3s, amb un diferencial respecte als homes del 37% i del 35%, respectivament.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 18Analfabetisme en els electors que vivien als pobles\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-OxwHC\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/OxwHC\/3\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"208\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lloc_de_residencia_a_les_pedanies_i_analfabetisme_per_sexes\"><\/span>Lloc de resid\u00e8ncia a les pedanies i analfabetisme per sexes<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La figura 19 mostra els resultats per als electors que vivien a les pedanies. Sucaina \u00e9s absent, ja que no hem identificat cap agregaci\u00f3 de domicilis que es pogu\u00e9s dir-li pedania. En quatre dels cinc municipis (Castell de Vilamalefa, Cortes d&#8217;Aren\u00f3s, Lludient i Vilafermosa), l&#8217;analfabetisme femen\u00ed a les pedanies se situa entre el <strong>87% i el 93%<\/strong>. L&#8217;acc\u00e9s de la dona a la instrucci\u00f3 b\u00e0sica era pr\u00e0cticament inexistent en aquests llogarets. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el Castell de Vilamalefa i Vilafermosa la difer\u00e8ncia percentual home-dona \u00e9s m\u00e9s estreta (10\u201312 punts), no pas per una major alfabetitzaci\u00f3 femenina, sin\u00f3 per l&#8217;alt\u00edssim \u00edndex d&#8217;analfabetisme entre els homes. Aranyel destaca per tenir la taxa masculina m\u00e9s baixa de la mostra (43%), per\u00f2 mant\u00e9 una bretxa contundent amb les dones (77%, difer\u00e8ncia de 34 punts).<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 19Analfabetisme en els electors que vivien a les pedanies\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-2pZSL\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/2pZSL\/5\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"227\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Lloc_de_residencia_a_les_masies_i_analfabetisme_per_sexes\"><\/span>Lloc de resid\u00e8ncia a les masies i analfabetisme per sexes<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta figura 20 mostra l&#8217;extrem de la vulnerabilitat educativa al territori: l&#8217;h\u00e0bitat en masies \u2014l&#8217;entorn m\u00e9s dispers i a\u00efllat\u2014 representava l&#8217;escenari amb els nivells d&#8217;analfabetisme m\u00e9s alts de tot el cens de 1932. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En tots els municipis, l&#8217;analfabetisme femen\u00ed oscil\u00b7la entre el 94% i el 98% (arribant al 98% a Castell de Vilamalefa, Sucaina i Vilafermosa, i al 97% a Cortes d&#8217;Aren\u00f3s). Entre les dones que residien en masies, saber llegir i escriure era un fet estrictament testimonial i excepcional (un 2\u20136% de la poblaci\u00f3 electoral femenina).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A difer\u00e8ncia dels nuclis urbans o fins i tot de les pedanies, l&#8217;analfabetisme mascul\u00ed a les masies s&#8217;enfila a valors cr\u00edtics, situant-se entre el 72% (Cortes d&#8217;Aren\u00f3s) i el 88% (Aranyel). Tots els municipis superen el 70% d&#8217;homes analfabets, amb quatre d&#8217;ells per sobre del 77% (el Castell de Vilamalefa 77%, Lludient 77%, Sucaina 81%, Vilafermosa 83% i Aranyel 88%).<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 20Analfabetisme en els electors que vivien en masies\" aria-label=\"Split Bars\" id=\"datawrapper-chart-KVqGg\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/KVqGg\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"195\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Nombre_delectors_i_percentatge_danalfabets_per_masia\"><\/span>Nombre d&#8217;electors i percentatge d&#8217;analfabets per masia <span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En la figura 21 es pot veure, assentament per assentament, quants electors hi havia en cada un i quants d&#8217;aquests eren analfabets. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Sota la premissa que la poblaci\u00f3 escolar acudia habitualment al centre m\u00e9s proper al seu domicili, s&#8217;ha modelitzat la dist\u00e0ncia m\u00ednima entre cada masia i l&#8217;escola m\u00e9s pr\u00f2xima, la qual no sempre coincidia amb el mateix terme municipal. Conv\u00e9 matisar, tanmateix, que aquest c\u00e0lcul constitueix una aproximaci\u00f3 te\u00f2rica, at\u00e8s que hi concorrien altres factors d&#8217;accessibilitat o de xarxa ve\u00efnal que podien condicionar l&#8217;elecci\u00f3 del centre.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Figura 21. <\/strong><br><strong>Mapa de les masies, dist\u00e0ncia a l&#8217;escola m\u00e9s propera, nombre d&#8217;electors i percentatge d&#8217;analfabets<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<iframe src=\"https:\/\/belluguet.cat\/mapes\/164_masies\/index.html\" style=\"width: 100%; height: 750px; border: none; display: block;\"><\/iframe>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Una_visio_de_conjunt\"><\/span>Una visi\u00f3 de conjunt<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per tal d&#8217;analitzar la influ\u00e8ncia de cadascuna de les variables del cens sobre la probabilitat de ser analfabet, controlant l&#8217;efecte de les altres, s&#8217;ha utilitzat la regressi\u00f3 log\u00edstica com a eina estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Quan analitzes variables com l&#8217;edat, el sexe, l&#8217;h\u00e0bitat i la professi\u00f3 de manera independent, es corre el risc de patir el que en estad\u00edstica s&#8217;anomena efecte de confusi<strong>\u00f3.<\/strong> Per exemple, si detectes que una determinada professi\u00f3 t\u00e9 una taxa d&#8217;analfabetisme molt alta, \u00e9s realment per la professi\u00f3 en si, o \u00e9s perqu\u00e8 aquesta professi\u00f3 l&#8217;exercia majorit\u00e0riament gent d&#8217;edat avan\u00e7ada o de l&#8217;h\u00e0bitat rural m\u00e9s dispers?<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hem desenvolupat dos models de regressi\u00f3 log\u00edstica. El primer \u00e9s un model general per al conjunt dels 4.394 individus dels censos electorals d&#8217;aquests sis pobles. La variable dependent bin\u00e0ria \u00e9s si l&#8217;elector sabia llegir i escriure o no. Les variables independents d&#8217;aquest primer model s\u00f3n el municipi, l&#8217;h\u00e0bitat, l&#8217;edat, el sexe i la variable d&#8217;interacci\u00f3 sexe i h\u00e0bitat. El fet que quasi totes les dones tinguessin assignada la professi\u00f3 de \u00ablabors\u00bb impedeix avaluar la professi\u00f3 com a predictora de l&#8217;analfabetisme. \u00ba<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El segon model ha estat pensat per avaluar en els homes pagesos i jornalers l&#8217;efecte de la professi\u00f3 sobre la probabilitat de ser analfabet. El model dels homes inclou les mateixes variables que el model general, per\u00f2 substitueix el sexe per la professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\" style=\"font-size:20px\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Primer_model_de_regressio_logistica_amb_tot_el_cens_electoral\"><\/span>Primer model de regressi\u00f3 log\u00edstica amb tot el cens electoral<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Especificaci\u00f3 del model de regressi\u00f3 log\u00edstica utilitzat en els c\u00e0lculs. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"866\" height=\"59\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-6.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3279\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-6.png 866w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-6-300x20.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/image-6-768x52.png 768w\" sizes=\"(max-width: 866px) 100vw, 866px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Diagn\u00f2stic i bondat d&#8217;ajust del model<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Mida mostral:<\/strong> N = 4.394 individus. <\/li>\n\n\n\n<li><strong>Capacitat explicativa:<\/strong> <strong>\u03c7\u00b2<\/strong> = 0,2524 (coeficient d&#8217;incertesa). Aquest model explica aproximadament el 25,2% de la incertesa o variabilitat de les dades, que per a un estudi social com aquest \u00e9s considerat un ajust excel\u00b7lent.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Significaci\u00f3 global:<\/strong> La prova de ra\u00f3 de versemblan\u00e7a del model complet \u00e9s altament significativa la <strong>prova de \u03c7\u00b2<\/strong> = 1.354, graus de llibertat = 11, p &lt; 0,0001.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Prova de manca d&#8217;ajust:<\/strong> p = 0,655, la qual cosa indica que el model no presenta problemes de manca d&#8217;ajust i reprodueix adequadament les dades observades. <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 8Estimacions respecte a la categoria de refer\u00e8ncia\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-9CH4Q\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/9CH4Q\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"591\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El model log\u00edstic demostra que l&#8217;h\u00e0bitat, m\u00e9s que cap altre factor, era el que m\u00e9s poder explicatiu tenia a l&#8217;hora de predir l&#8217;analfabetisme. Un cop a\u00efllat l&#8217;efecte de la resta de variables, els resultats s\u00f3n concloents: residint en el poble mateix donava una possibilitat d&#8217;estar alfabetitzat 4,8 vegades superiors a viure en una pedania i 13,6 vegades superiors a viure en una masia. Incl\u00fas el fet de viure a les pedanies tenia 2,9 vegades m\u00e9s possibilitats d&#8217;estar alfabetitzat que viure en una masia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Segueix en import\u00e0ncia el sexe. Les possibilitats d&#8217;estar alfabetitzats els homes eren 5,4 vegades superiors a la de les dones.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Pel que fa a l&#8217;edat per cada any que complia una persona, les seves probabilitats d&#8217;estar alfabetitzada disminu\u00efen un 3,7% (p &lt;0,0001).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En quart lloc, de poder predictiu, ens trobem el municipi. En la taula 8 es mostra la ra\u00f3 de possibilitats entre els pobles que van mostrar difer\u00e8ncies significatives entre ells. Viure a Aranyel et donava el doble de possibilitats d&#8217;estar alfabetitzat que si vivies a Vilafermosa, el 90% m\u00e9s que si vivies al Castell de Vilamalefa o el 60% m\u00e9s que si vivies a Sucaina. De forma semblant succe\u00efa si vivies a Lludient o si vivies a Cortes d&#8217;Aren\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 8Ra\u00f3 de possibilitats entre municipis\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-jJgXY\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/jJgXY\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"399\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquestes difer\u00e8ncies es mantenien fins i tot despr\u00e9s de controlar els efectes del sexe, l&#8217;edat i el tipus de resid\u00e8ncia, la qual cosa indica l&#8217;exist\u00e8ncia de factors municipals espec\u00edfics associats a la difusi\u00f3 de l&#8217;alfabetitzaci\u00f3. Tot i que les difer\u00e8ncies entre municipis existien, s\u00f3n molt menys rellevants que les derivades del sexe, l&#8217;edat i, sobretot, del tipus de resid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Finalment, que la interacci\u00f3 entre sexe i h\u00e0bitat sigui estad\u00edsticament molt significativa en el cas de les masies beta = -1,073 ens indica que l&#8217;efecte del territori no afectava tothom per igual: la bretxa de g\u00e8nere canviava de manera radical segons el tipus de poblament. Al nucli hi havia prou recursos escolars perqu\u00e8 un ter\u00e7 llarg de les dones pogu\u00e9s aprendre a llegir i escriure. La bretxa de 28 punts reflecteix que, tot i haver-hi escola al costat de casa, es continuava prioritzant la formaci\u00f3 del bar\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A les masies la dificultat de despla\u00e7ament no va repartir el sacrifici per igual: mentre que 1 de cada 5 homes de masia va aconseguir aprendre les primeres lletres, l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 de la dona de masia va ser aniquilada (nom\u00e9s 1 de cada 37 dones).<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Segon_model_de_regressio_logistica_homes_jornalers_o_pagesos\"><\/span>Segon model de regressi\u00f3 log\u00edstica: homes jornalers o pagesos<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El segon model t\u00e9 per objecte avaluar la incid\u00e8ncia de la categoria socioprofessional en la probabilitat d&#8217;analfabetisme mascul\u00ed, circumscrita a les figures de jornalers i pagesos. Aquesta selecci\u00f3 respon a les asimetries detectades en l&#8217;an\u00e0lisi univariant pr\u00e8via, on la taxa d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 assolia el 40,1% entre els jornalers davant del 34,2% dels pagesos. La submostra analitzada incorpora un total de 612 jornalers i 1.449 pagesos (N = 2.061).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Especificaci\u00f3 del model de regressi\u00f3 log\u00edstica utilitzat en els c\u00e0lculs d&#8217;aquest model.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 1.25rem; text-align: center; margin: 20px 0;\">\n  ln <span style=\"font-size: 1.6rem; vertical-align: -0.15em;\">(<\/span>\n  <span style=\"display: inline-block; vertical-align: middle; text-align: center; margin: 0 4px;\">\n    <span style=\"display: block; border-bottom: 1px solid currentColor; padding: 0 4px 1px 4px; font-style: italic;\">p<\/span>\n    <span style=\"display: block; padding-top: 1px; font-style: italic;\">1 &minus; p<\/span>\n  <\/span>\n  <span style=\"font-size: 1.6rem; vertical-align: -0.15em;\">)<\/span>\n  = &beta;<sub>0<\/sub> + &beta;<sub>1<\/sub>(<em>Edat<\/em>) + &beta;<sub>2<\/sub>(<em>Municipi<\/em>) + &beta;<sub>3<\/sub>(<em>H&agrave;bitat<\/em>) + &beta;<sub>4<\/sub>(<em>Professi&oacute;<\/em>)\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Diagn\u00f2stic i bondat d&#8217;ajust del model:<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li>Mida mostral: N = 2.061 homes.<\/li>\n\n\n\n<li>Capacitat explicativa: <strong>\u03c7\u00b2<\/strong> = 0,154 (15,4% de la incertesa o variabilitat de les dades.<\/li>\n\n\n\n<li>Significaci\u00f3 global: La prova de ra\u00f3 de versemblan\u00e7a del model complet \u00e9s altament significativa la prova de \u03c7\u00b2 = 413,8, graus de llibertat = 9, p &lt; 0,0001.<\/li>\n\n\n\n<li>Prova de manca d&#8217;ajust: p = &lt;0,0001, la qual cosa indica que el model presenta problemes de manca d&#8217;ajust i no reprodueix adequadament les dades observades.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tot i la falta d&#8217;ajust perfecte, el model t\u00e9 una capacitat explicativa global s\u00f2lida, la direcci\u00f3 dels efectes (la forta penalitzaci\u00f3 de jornalers, masies i edat) continua sent absolutament coherent i estad\u00edsticament robusta. Aix\u00f2 indica que, encara que el model \u00e9s \u00fatil i estad\u00edsticament rellevant, probablement hi ha altres factors no inclosos o possibles interaccions que podrien millorar-ne l\u2019especificaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 8Estimacions respecte a la categoria de refer\u00e8ncia\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-RDp9w\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/RDp9w\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"475\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aquest model exclusiu dels homes, de nou l\u2019h\u00e0bitat \u00e9s la variable amb m\u00e9s pes explicatiu de l&#8217;analfabetisme (khi quadrat m\u00e9s alt). Tant a les masies com a les pedanies es patia m\u00e9s analfabetisme que en el nucli urb\u00e0 independentment del municipi, edat i professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;a\u00efllament de les masies penalitzava greument l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en ambd\u00f3s models, per\u00f2 el coeficient s&#8217;atenuava en els homes. En el primer model viure al nucli multiplicava per 13,6 les possibilitats d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 respecte a viure en una masia, en el segon model aquesta relaci\u00f3 baixava a 6.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Pel que fa a l&#8217;edat, a mesura que aquesta s&#8217;incrementava, augmentava la probabilitat relativa de formar part del grup d&#8217;analfabets. El coeficient en el model dels homes \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix que en el model global demostrant-se que l&#8217;edat castigava tots dos sexes de forma semblant.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Pel que fa a la variable municipal, la taula 9 recull les raons de possibilitats (<em>odds ratios<\/em>, OR), definides com el quocient d&#8217;<em>odds<\/em> d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 d&#8217;una localitat respecte a la categoria de refer\u00e8ncia. Els resultats situen Vilafermosa en la posici\u00f3 m\u00e9s desfavorable: els electors agraris (pagesos i jornalers) d&#8217;Aranyel i Cortes d&#8217;Aren\u00f3s presentaven 2,2 vegades m\u00e9s probabilitats d&#8217;estar alfabetitzats que els seus hom\u00f2legs de Vilafermosa. D&#8217;altra banda, tot i que els valors per al Castell de Vilamalefa i Sucaina no assoleixen significaci\u00f3 estad\u00edstica per un estret marge (p &gt; 0,05), l&#8217;avantatge estimat en ambd\u00f3s municipis se situava un 40% per sobre del registre de Vilafermosa. <\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Taula 9Ra\u00f3 de possibilitats entre municipis\" aria-label=\"Table\" id=\"datawrapper-chart-k7C3h\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/k7C3h\/2\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"400\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aix\u00ed mateix, la condici\u00f3 de pag\u00e8s o jornaler implicava una exposici\u00f3 desigual a l&#8217;analfabetisme. Els pagesos presentaven un 30% m\u00e9s de probabilitats d&#8217;estar alfabetitzats que els jornalers (OR = 1,30; p = 0,0382), una difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa que reflecteix m\u00e9s vulnerabilitat educativa del proletariat agr\u00edcola assalariat.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En s\u00edntesi, els resultats indiquen que l\u2019alfabetitzaci\u00f3 estava condicionada de manera significativa per factors residencials, d\u2019edat i ocupacionals, amb un paper especialment rellevant pel lloc de resid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Conclusions_principals_de_lestudi\"><\/span>Conclusions principals de l&#8217;estudi<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;an\u00e0lisi del nivell d&#8217;instrucci\u00f3 global palesa el gran retard educatiu que patiren aquests municipis fins ben entrat el segle XX. En s\u00edntesi, els resultats indiquen que l\u2019alfabetitzaci\u00f3 estava condicionada de manera significativa per factors territorials, d\u2019edat, sexe  i ocupacionals, amb un paper especialment rellevant del lloc de resid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A l&#8217;Espanya de 1920, l&#8217;escolaritzaci\u00f3 infantil era molt irregular, especialment en el medi rural, a causa de l&#8217;absentisme escolar i l&#8217;abandonament d&#8217;estudis per treballar al camp o en altres feines. Molts nens d&#8217;11 a 15 anys encara no sabien llegir ni escriure, per\u00f2 aprenien a fer-ho m\u00e9s endavant, ja durant la meitat o final de l&#8217;adolesc\u00e8ncia i primera joventut (16 &#8211; 25 anys), a trav\u00e9s d&#8217;escoles nocturnes, formaci\u00f3 laboral o aprenentatge autodid\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les dades dels censos de 1932 s\u00f3n en tot cas un retrat de la realitat educativa d&#8217;aquell moment. Ven\u00edem de la dictadura de Primo de Rivera. Hav\u00edem vist que l&#8217;analfabetisme era m\u00e9s com\u00fa a la meitat sud d&#8217;Espanya i l&#8217;edat dels individus s&#8217;associava directament amb l&#8217;analfabetisme, per\u00f2 quelcom com\u00fa tamb\u00e9 a tot arreu era la menor alfabetitzaci\u00f3 dels electors en els assentaments perif\u00e8rics i en les dones.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-left\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"1_El_factor_territorial_la_dispersio_com_a_barrera_cultural\"><\/span>1. El factor territorial: la dispersi\u00f3 com a barrera cultural<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>L&#8217;h\u00e0bitat, nucli, pedania o masia,  era el predictor m\u00e9s potent<\/strong> per determinar el nivell d&#8217;analfabetisme, per sobre de qualsevol altra variable.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>A\u00efllament geogr\u00e0fic equivalent a analfabetisme:<\/strong> A tots els municipis es repeteix un patr\u00f3 esglaonat. Les taxes d&#8217;analfabetisme s\u00f3n m\u00e9s baixes als nuclis urbans (entre el 39% i el 61%), s&#8217;agreugen a les pedanies i assoleixen el seu punt cr\u00edtic a les masies, on superen el 85% a tot el territori (arribant al 90,7% a Aranyel).<\/li>\n\n\n\n<li>Una persona que residia en el nucli urb\u00e0 tenia 13,6 vegades m\u00e9s probabilitat d&#8217;estar alfabetitzat que el que vivia en una masia. Prop del 45% de l&#8217;electorat total de l&#8217;estudi vivia disseminat en masies.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-left\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"2_Una_bretxa_de_genere_profunda_i_estructural\"><\/span>2. Una bretxa de g\u00e8nere profunda i estructural<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>L&#8217;acc\u00e9s a la cultura escrita en aquests pobles estava fortament marcat pel g\u00e8nere: l&#8217;analfabetisme afectava el <strong>81,4% de les dones<\/strong> enfront del <strong>59,2% dels homes<\/strong>.\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Els homes tenien 5,4 vegades m\u00e9s probabilitats d&#8217;estar alfabetitzats que les dones de la mateixa edat i condici\u00f3.<\/li>\n\n\n\n<li>El cas m\u00e9s extrem d&#8217;exclusi\u00f3 educativa es donava a les <strong>dones de les masies, on l&#8217;analfabetisme arribava al 98%<\/strong>. Per a les dones nascudes a mitjan segle XIX, l&#8217;analfabetisme era total.<\/li>\n\n\n\n<li>Aquesta marginaci\u00f3 de la dona es va mantenir constant: la l\u00ednia de l&#8217;analfabetisme femen\u00ed discorre sistem\u00e0ticament uns <strong>20 punts percentuals per sobre<\/strong> de la masculina en tots els grups d&#8217;edat.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Prioritat de l&#8217;escola masculina:<\/strong> En el context rural d&#8217;aquella \u00e8poca, si les fam\u00edlies podien prescindir de la for\u00e7a de treball d&#8217;un fill per enviar-lo a l&#8217;escola a aprendre a llegir, escriure i sumar (habilitats \u00fatils per als negocis agr\u00edcoles o el servei militar), triaven sempre el fill bar\u00f3.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>El rol dom\u00e8stic femen\u00ed:<\/strong> Les nenes assumien tasques dom\u00e8stiques o de cura des de molt petites, quedant totalment excloses del sistema educatiu.<\/li>\n\n\n\n<li>En el context de l&#8217;Espanya rural del segle XIX, enviar una criatura a l&#8217;escola implicava <strong>renunciar al valor de la feina que aquest infant deixava de fer a la llar o al camp<\/strong>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Substituci\u00f3 de la feina de cura:<\/strong> Les nenes assumien tasques dom\u00e8stiques essencials, principalment la cura dels germans petits, la neteja, la cuina o anar a buscar aigua. Si una nena anava a l&#8217;escola, la mare sovint no podia anar a treballar al camp o en jornals externs, generant una p\u00e8rdua immediata d&#8217;ingressos per a la llar.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Retorn econ\u00f2mic nul o menor:<\/strong> El mercat laboral de l&#8217;\u00e8poca no remunerava ni exigia que les dones sabessin llegir o escriure. El salari potencial futur d&#8217;una dona no augmentava pel fet d&#8217;estar alfabetitzada, mentre que en els homes saber llegir o comptar podia obrir portes a feines m\u00e9s ben pagades o a l&#8217;emigraci\u00f3 urbana.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Percepci\u00f3 del cost-benefici:<\/strong> Per a una fam\u00edlia pobra, el cost de perdre la m\u00e0 d&#8217;obra di\u00e0ria d&#8217;una filla a casa era immediat i elevat, mentre que el benefici futur d&#8217;escolaritzar-la era percebut com a pr\u00e0cticament nul.<\/li>\n\n\n\n<li>Quan les condicions econ\u00f2miques milloraven lleugerament, les fam\u00edlies prioritzaven assumir el cost d&#8217;oportunitat d&#8217;enviar els <strong>nens<\/strong> a l&#8217;escola (ja que ho veien com una inversi\u00f3 amb retorn), per\u00f2 mantenien les <strong>nenes<\/strong> a casa cobrint les necessitats dom\u00e8stiques.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-left\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"3_El_relleu_generacional_i_limpacte_de_ledat\"><\/span>3. El relleu generacional i l&#8217;impacte de l&#8217;edat<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>L&#8217;analfabetisme estava estretament lligat a l&#8217;edat: <strong>augmentava de forma paral\u00b7lela en els dos sexes a mesura que les persones eren m\u00e9s grans<\/strong>.\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Per cada any complert, les probabilitats d&#8217;estar alfabetitzat disminu\u00efen un 3,7%. Aix\u00f2 demostra que hi havia una t\u00edmida, per\u00f2 progressiva escolaritzaci\u00f3 al llarg de les primeres d\u00e8cades del segle XX que beneficiaria els m\u00e9s joves.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-left\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"4_Lefecte_de_la_professio_en_els_homes\"><\/span>4. L&#8217;efecte de la professi\u00f3 (en els homes)<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Gaireb\u00e9 el 100% de les dones constaven registrades sota la categoria de \u00abLabors\u00bb.<\/li>\n\n\n\n<li>En el cas dels homes (on el 92% eren pagesos o jornalers), el model estad\u00edstic va confirmar que <strong>els jornalers eren els que m\u00e9s patien la manca d&#8217;instrucci\u00f3<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-left\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"5_Singularitats_municipals\"><\/span>5. Singularitats municipals<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Aranyel i Lludient<\/strong> destacaven per tenir nivells d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 significativament m\u00e9s elevats que la mitjana de la zona. A m\u00e9s, Aranyel es desmarcava de la norma perqu\u00e8 nom\u00e9s un 10% de la seva poblaci\u00f3 vivia en masies.<\/li>\n\n\n\n<li>Per contra, <strong>el Castell de Vilamalefa i Vilafermosa<\/strong> presentaven probabilitats d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 significativament inferiors. En aquests dos municipis, el patr\u00f3 de poblaci\u00f3 dispersa en masos era el clarament predominant.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Perspectiva_historica_evolucio_de_lanalfabetisme_a_Espanya_en_els_darrers_cent_seixanta_anys\"><\/span>Perspectiva hist\u00f2rica: evoluci\u00f3 de l\u2019analfabetisme a Espanya en els darrers cent seixanta anys<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La figura 20 il\u00b7lustra la traject\u00f2ria secular de l&#8217;analfabetisme a l&#8217;Estat espanyol per sexes durant el per\u00edode 1860-2020. En ambd\u00f3s col\u00b7lectius es constata una transformaci\u00f3 estructural profunda, caracteritzada pel pas d&#8217;unes taxes massives a la segona meitat del segle XIX fins a assolir valors residuals \u2014pr\u00e0cticament testimonials\u2014 en l&#8217;horitz\u00f3 del 2020.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">S&#8217;observa un clar decalatge cronol\u00f2gic, el punt d&#8217;inflexi\u00f3 o moment de m\u00e0xima velocitat de descens va arribar sis anys m\u00e9s tard a les dones (l&#8217;any 1931) que als homes (l&#8217;any 1925). Finalment, a partir de la segona meitat del segle XX, ambdues corbes frenen el seu descens  fins a estabilitzar-se. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">S&#8217;observa que la bretxa entre dones i homes es redueix notablement a partir del 1920: passa d&#8217;una difer\u00e8ncia de 22,5 punts percentuals al 15,6% el 1930 i a l&#8217;11,2% el 1940. Crida l&#8217;atenci\u00f3 que, malgrat l&#8217;impacte de la Guerra Civil (1936-1939), la dist\u00e0ncia entre ambd\u00f3s sexes continu\u00e9s disminuint durant la d\u00e8cada del 1930. Potser perqu\u00e8 La Segona Rep\u00fablica va apostar per impulsar decididament, entre altres coses, la millora de la instrucci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tal com s&#8217;havia constatat a la figura 3 mitjan\u00e7ant l&#8217;estructura per edats del cens del 1920, el reempla\u00e7ament generacional impulsava una reducci\u00f3 sostinguda de l&#8217;analfabetisme, la qual projectava per a l&#8217;any 1984 una taxa residual propera al 4%. Aquesta extrapolaci\u00f3 ha resultat especialment precisa: l&#8217;any 1980, la proporci\u00f3 de poblaci\u00f3 analfabeta a l&#8217;Estat espanyol se situava en el 8% entre les dones i en un 4% exacte entre els homes.<\/p>\n\n\n\n<iframe title=\"Figura 20Evoluci\u00f3 de l'analfabetisme a Espanya, 1860 - 2020\" aria-label=\"Line chart\" id=\"datawrapper-chart-4InDE\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/4InDE\/1\/\" scrolling=\"no\" frameborder=\"0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important; border: none;\" height=\"423\" data-external=\"1\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();<\/script>\n\n\n\n<h1 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Eina_interactiva_calcul_de_la_probabilitat_dalfabetitzacio\"><\/span>Eina interactiva: c\u00e0lcul de la probabilitat d\u2019alfabetitzaci\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h1>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Estimaci\u00f3 de la probabilitat d&#8217;alfabetitzaci\u00f3 a partir de les dades del cens electoral del 1932 en sis municipis de l&#8217;Alt Millars (primer i segon model de regressi\u00f3 log\u00edstica, respectivament).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><strong>Estimador de probabilitat: model global<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><strong>Estimador de probabilitat: model per a jornalers i pagesos<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<div class=\"calculadora-demografica\" style=\"max-width: 100%; margin: 10px auto; padding: 20px; border: 1px solid #ccc; border-radius: 8px; background-color: #fcfaf7; font-family: sans-serif;\">\n    <h3 style=\"text-align: center; margin-top: 0; color: #704214;\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Calcula_la_probabilitat_dalfabetitzacio\"><\/span>Calcula la probabilitat d&#8217;alfabetitzaci\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n    <p style=\"font-size: 0.9em; color: #555; text-align: center; margin-bottom: 20px;\">4.394 individus del cens electoral de 1932                                                     \n\n    <\/p><div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"municipi\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Municipi:<\/label>\n        <select id=\"municipi\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"0\">Cortes d&#8217;Aren\u00f3s<\/option>\n            <option value=\"0.259164\">Aranyel<\/option>\n            <option value=\"-0.372186\">Castell de Vilamalefa<\/option>\n            <option value=\"0.170233\">Lludient<\/option>\n            <option value=\"-0.240471\">Sucaina<\/option>\n            <option value=\"-0.439817\">Vilafermosa<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"habitat\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">H\u00e0bitat:<\/label>\n        <select id=\"habitat\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"poble\">Poble \/ Nucli Urb\u00e0<\/option>\n            <option value=\"pedania\">Pedania<\/option>\n            <option value=\"masia\">Masia (A\u00efllat)<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"sexe\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Sexe:<\/label>\n        <select id=\"sexe\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"dona\">Dona<\/option>\n            <option value=\"home\">Home<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 20px;\">\n        <label for=\"edat\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Edat (m\u00ednim 22 anys):<\/label>\n        <input type=\"number\" id=\"edat\" value=\"22\" min=\"22\" max=\"100\" style=\"width: 96%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n    <\/div>\n\n    <button onclick=\"calcularProbabilitat()\" style=\"width: 100%; padding: 10px; background-color: #704214; color: white; border: none; border-radius: 4px; font-weight: bold; cursor: pointer; font-size: 1em;\">Calcular probabilitat<\/button>\n\n    <div id=\"resultat-caixa\" style=\"margin-top: 20px; padding: 15px; border-radius: 4px; background-color: #f7f5f0; border: 1px solid #dcd6cd; text-align: center; display: none;\">\n        <span style=\"font-size: 1.1em; color: #704214;\">Probabilitat estimada: <\/span>\n        <strong id=\"resultat-valor\" style=\"font-size: 1.5em; color: #704214;\">0%<\/strong>\n    <\/div>\n<\/div>\n\n<script>\nfunction calcularProbabilitat() {\n    let intercept = 0.463871;\n    let coefMunicipi = parseFloat(document.getElementById('municipi').value);\n    let habitat = document.getElementById('habitat').value;\n    let sexe = document.getElementById('sexe').value;\n    let edatReal = parseInt(document.getElementById('edat').value);\n\n    if (isNaN(edatReal) || edatReal < 22) {\n        alert(\"Si us plau, introdueix una edat igual o superior a 22 anys.\");\n        return;\n    }\n\n    let edatCentrada = edatReal - 22;\n    let coefEdat = -0.037426 * edatCentrada;\n    let coefHabitat = 0;\n    let coefSexe = 0;\n    let coefInteraccio = 0;\n\n    if (habitat === \"pedania\") {\n        coefHabitat = -1.746814;\n        if (sexe === \"home\") {\n            coefSexe = 1.201717;\n            coefInteraccio = 0.367675;\n        }\n    } else if (habitat === \"masia\") {\n        coefHabitat = -3.148111;\n        if (sexe === \"home\") {\n            coefSexe = 1.201717;\n            coefInteraccio = 1.072565;\n        }\n    } else {\n        coefHabitat = 0;\n        if (sexe === \"home\") {\n            coefSexe = 1.201717;\n            coefInteraccio = 0;\n        }\n    }\n\n    let logOdds = intercept + coefMunicipi + coefHabitat + coefSexe + coefEdat + coefInteraccio;\n    let probabilitat = 1 \/ (1 + Math.exp(-logOdds));\n    let percentatge = (probabilitat * 100).toFixed(1);\n\n    document.getElementById('resultat-valor').innerText = percentatge + \"%\";\n    document.getElementById('resultat-caixa').style.display = \"block\";\n}\n<\/script>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<div class=\"calculadora-homes\" style=\"max-width: 500px; margin: 20px auto; padding: 20px; border: 1px solid #ccc; border-radius: 8px; background-color: #f7f9fc; font-family: sans-serif;\">\n    <h3 style=\"text-align: center; margin-top: 0; color: #1a365d;\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Calcula_la_probabilitat_dalfabetitzacio-2\"><\/span>Calcula la probabilitat d'alfabetitzaci\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n    <p style=\"font-size: 0.9em; color: #555; text-align: center; margin-bottom: 20px;\">2.153 homes pagesos, jornalers o artesans<\/p>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"muni-homes\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Municipi:<\/label>\n        <select id=\"muni-homes\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"0\">Cortes d'Aren\u00f3s<\/option>\n            <option value=\"0.038379\">Aranyel<\/option>\n            <option value=\"-0.435721\">Castell de Vilamalefa<\/option>\n            <option value=\"-0.102202\">Lludient<\/option>\n            <option value=\"-0.420901\">Sucaina<\/option>\n            <option value=\"-0.759720\">Vilafermosa<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"hab-homes\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">H\u00e0bitat:<\/label>\n        <select id=\"hab-homes\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"0\">Nucli Urb\u00e0<\/option>\n            <option value=\"-1.260094\">Pedania<\/option>\n            <option value=\"-1.805850\">Masia (A\u00efllat)<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 15px;\">\n        <label for=\"prof-homes\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Professi\u00f3 \/ Ocupaci\u00f3:<\/label>\n        <select id=\"prof-homes\" style=\"width: 100%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n            <option value=\"0\">Oficis manuals (Artesans)<\/option>\n            <option value=\"-1.607036\">Jornalers<\/option>\n            <option value=\"-1.343959\">Pagesos<\/option>\n        <\/select>\n    <\/div>\n\n    <div style=\"margin-bottom: 20px;\">\n        <label for=\"edat-homes\" style=\"display: block; font-weight: bold; margin-bottom: 5px;\">Edat (m\u00ednim 22 anys):<\/label>\n        <input type=\"number\" id=\"edat-homes\" value=\"22\" min=\"22\" max=\"100\" style=\"width: 96%; padding: 8px; border-radius: 4px; border: 1px solid #ccc;\">\n    <\/div>\n\n    <button onclick=\"calcularProbabilitatHomes()\" style=\"width: 100%; padding: 10px; background-color: #1a365d; color: white; border: none; border-radius: 4px; font-weight: bold; cursor: pointer; font-size: 1em;\">Calcular Probabilitat<\/button>\n\n    <div id=\"homes-caixa\" style=\"margin-top: 20px; padding: 15px; border-radius: 4px; background-color: #eef7fe; border: 1px solid #bee3f8; text-align: center; display: none;\">\n        <span style=\"font-size: 1.1em; color: #2c5282;\">Probabilitat estimada: <\/span>\n        <strong id=\"homes-valor\" style=\"font-size: 1.5em; color: #2c5282;\">0%<\/strong>\n    <\/div>\n<\/div>\n\n<script>\nfunction calcularProbabilitatHomes() {\n    \/\/ 1. Intercept del nou model d'homes\n    let intercept = 2.932016;\n\n    \/\/ 2. Captura de valors\n    let coefMuni = parseFloat(document.getElementById('muni-homes').value);\n    let coefHab = parseFloat(document.getElementById('hab-homes').value);\n    let coefProf = parseFloat(document.getElementById('prof-homes').value);\n    let edatReal = parseInt(document.getElementById('edat-homes').value);\n\n    \/\/ Validaci\u00f3 d'edat\n    if (isNaN(edatReal) || edatReal < 22) {\n        alert(\"Si us plau, introdueix una edat igual o superior a 22 anys.\");\n        return;\n    }\n\n    \/\/ 3. C\u00e0lcul de l'edat centrada (-0.034343 per any a sobre dels 22)\n    let edatCentrada = edatReal - 22;\n    let coefEdat = -0.034343 * edatCentrada;\n\n    \/\/ 4. Suma dels log-odds\n    let logOdds = intercept + coefMuni + coefHab + coefProf + coefEdat;\n\n    \/\/ 5. Transformaci\u00f3 log\u00edstica a probabilitat\n    let probabilitat = 1 \/ (1 + Math.exp(-logOdds));\n    let percentatge = (probabilitat * 100).toFixed(1);\n\n    \/\/ 6. Mostrar el resultat\n    document.getElementById('homes-valor').innerText = percentatge + \"%\";\n    document.getElementById('homes-caixa').style.display = \"block\";\n}\n<\/script>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Algo de historia Hacia el 3500 aC, los sumerios de Mesopotamia desarrollaron uno de los sistemas de escritura m\u00e1s antiguos conocidos llamado cuneiforme. Consist\u00eda en s\u00edmbolos en forma de cu\u00f1a impresos en mesitas de arcilla con un l\u00e1piz. Inicialmente, el cuneiforme se utilizaba para la conservaci\u00f3n de registros y fines administrativos. El alfabeto fenicio es uno de los sistemas \u2026 <a title=\"Nivell d\u2019instrucci\u00f3 a sis municipis de l&#8217;Alt Millars segons el cens electoral de 1932\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/es\/nivell-dinstruccio-a-sis-municipis-de-lalt-millars-segons-el-cens-electoral-de-1932\/\" aria-label=\"Leer m\u00e1s sobre Nivell d\u2019instrucci\u00f3 a sis municipis de l&#8217;Alt Millars segons el cens electoral de 1932\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[62],"tags":[66,64,16],"class_list":["post-3476","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-analfabetisme","tag-alt-millars","tag-analfabetisme","tag-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3476"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3552,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3476\/revisions\/3552"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}