L’olivera (Olea europacal) probablement es va originar a la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia oriental de l’Orient Mitj\u00e0. La producci\u00f3 actual \u00e9s d’uns 16 milions de tones d’olives de taula verdes i negres i 2,7 milions de tones d’oli. De la producci\u00f3 total, el 95 per cent es produeix a la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia i Espanya i It\u00e0lia s\u00f3n els principals pa\u00efsos productors FAOSTAT, 2001).<\/p>\n\n\n\n
El cultiu \u00e9s aut\u00f2cton de la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia amb un hivern suau i pluj\u00f3s i un estiu calor\u00f3s i sec. Un per\u00edode de lat\u00e8ncia d’uns dos mesos amb temperatures mitjanes inferiors a 10 \u00b0 C \u00e9s propici per a la diferenciaci\u00f3 dels brots florals. Alguns cultivars s’adapten a zones amb temperatures hivernals m\u00e9s altes, per\u00f2 s’observa una floraci\u00f3 redu\u00efda en aquestes condicions. Durant el per\u00edode de lat\u00e8ncia, l’arbre tolera per\u00edodes curts de gelades de -6 \u00b0 C, per\u00f2 durant el per\u00edode de reproducci\u00f3 les gelades causen danys als fruits que nom\u00e9s s\u00f3n aptes per a la producci\u00f3 d’oli. Les altes temperatures i els vents secs provoquen una mala cuan\u00e7a dels fruits i una caiguda excessiva de fruits joves amb els fruits restants que s’arrosseguen a l’arbre. Un estiu llarg, assolellat i c\u00e0lid d\u00f3na com a resultat un alt contingut d’oli de la fruita. L’alta humitat a la baixada de f provoca la caiguda de les flors i la infestaci\u00f3 de floridura de sutge.<\/p>\n\n\n\n
El cultiu produeix rendiments acceptables en s\u00f2ls pobres sempre que sigui profund, ben airejat i lliure d’engordament. En condicions de saturaci\u00f3 d’aigua, els danys per falta d’oxigen i les malalties f\u00fangiques augmenten bruscament. Les necessitats d’adob s\u00f3n de 200 a 250 kg\/ha N, 55 a 70 kg\/ha P i 160 a 210 kg\/ha K. El nitrogen s’aplica abans o durant el per\u00edode de floraci\u00f3 i formaci\u00f3 del fruit.<\/p>\n\n\n\n
L’olivera \u00e9s moderadament tolerant a la salinitat del s\u00f2l sempre que l’ECe no superi els 8 mmhos\/cm, per\u00f2 es prefereix una ECe de 4,5 mhos\/cm o menys.<\/p>\n\n\n\n
Criat durant dos anys al viver, l’arbre es trasplanta a principis de temporada amb 15 a 20 arbres\/ha en condicions de sec\u00e0 pobres i fins a 300 arbres\/ha en regadiu. La densitat dels arbres tamb\u00e9 dep\u00e8n del m\u00e8tode de poda. La poda primerenca no \u00e9s imprescindible, per\u00f2 sovint es practica per obtenir tiges fortes. No obstant aix\u00f2, per als arbres m\u00e9s vells, la poda durant l’hivern \u00e9s necess\u00e0ria per obtenir rendiments elevats. Els conreus intercalats amb cereals farratges i hortalisses de vegades es practica en horts joves, per\u00f2 s’interromp al cap de 15 a 20 anys de sec\u00e0 i despr\u00e9s de 6 anys de reg.<\/p>\n\n\n\n
Es posen m\u00e9s fruits dels que es poden suportar amb un subministrament suficient de nutrients, i aquesta tend\u00e8ncia augmenta a mesura que els arbres envelleixen. En conseq\u00fc\u00e8ncia, un petit nombre de flors produeix fruits. La caiguda primerenca de la flor es pot atribuir a una pol\u00b7linitzaci\u00f3 inadequada, defici\u00e8ncies de nutrients o escassetat d’aigua. La caiguda tardana de flors i fruits \u00e9s causada principalment pels atacs de l’arna i la mosca de l’oliva i l’escassetat d’aigua. D’altra banda, la fructificaci\u00f3 abundant afecta negativament el creixement dels brots anuals i la collita de l’any seg\u00fcent i, finalment, condueix a una fructificaci\u00f3 alterna. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s gran en els arbres m\u00e9s vells, per\u00f2 el port alternatiu \u00e9s menys pronunciat amb bons s\u00f2ls i clima, i pr\u00e0ctiques de gesti\u00f3 adequades. La vida econ\u00f2mica d’un arbre \u00e9s de 50 anys en condicions de sec\u00e0, per\u00f2 en condicions de creixement favorables pot ser molt m\u00e9s llarga. Una collita rendible s’obt\u00e9 al cap de 6 anys per\u00f2 en condicions m\u00e9s extremes, al cap de 15 a 20 anys.<\/p>\n\n\n\n
El gr\u00e0fic seg\u00fcent mostra les etapes de cultiu de l’olivera i la taula resumeix els principals coeficients de cultiu utilitzats per a la gesti\u00f3 de l’aigua. <\/p>\n\n\n\n
(tret de https:\/\/www.fao.org\/land-water\/databases-and-software\/crop-information\/olive\/en\/)<\/p>\n\n\n\n
A Andalusia, la regi\u00f3 del sud d’Espanya, les oliveres es reguen principalment a la primavera i a la tardor, que s\u00f3n les \u00e8poques m\u00e9s importants del cicle de creixement de l’olivera. Els mesos espec\u00edfics varien segons les condicions clim\u00e0tiques i les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles locals, per\u00f2 en general, el per\u00edode de reg s’est\u00e9n des de mar\u00e7 a maig a la primavera i de setembre a novembre a la tardor.<\/p>\n\n\n\n
Durant la primavera, les pluges solen ser m\u00e9s abundants i els arbres necessiten m\u00e9s aigua perqu\u00e8 estan en ple creixement i produint nous brots. A la tardor, la pluja \u00e9s igualment important per a la maduraci\u00f3 i collita de les olives.<\/p>\n\n\n\n
No obstant, en els \u00faltims anys, Andalusia ha patit una sequera prolongada que ha obligat els agricultors a buscar alternatives per al reg de les seves oliveres, com l’\u00fas de sistemes de reg per goteig o altres m\u00e8todes m\u00e9s eficients en l’\u00fas de l’aigua. ChatGPT<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
La producci\u00f3 espanyola d’oli d’oliva suposa el 70% de la producci\u00f3 de la UE i el 45% de la mundial. M\u00e9s de 350.000 agricultors es dediquen al cultiu de l’oliverar, el sector mant\u00e9 uns 15.000 llocs de treball a la ind\u00fastria i genera m\u00e9s de 32 milions de jornals per campanya<\/p>\n\n\n\n
L’olivar abasta 2,75 milions d’hect\u00e0rees de les quals 2,55 milions d’hect\u00e0rees pertanyen a oliverar de trull (93% del total d’oliverar). El cultiu \u00e9s present a 15 de les 17 comunitats aut\u00f2nomes amb una distribuci\u00f3 centre-sud i est de la pen\u00ednsula. Andalusia \u00e9s la regi\u00f3 productora m\u00e9s gran amb 1,67 milions d’hect\u00e0rees i concentra, fonamentalment a Ja\u00e9n, el seu tan caracter\u00edstic \u201cmar d’oliveres\u201d.<\/p>\n\n\n\n
El cultiu de l’oliverar posseeix la superf\u00edcie m\u00e9s gran de Producci\u00f3 Integrada d’Espanya amb 477.606 hect\u00e0rees (dades 2019) que representa un 57% del total nacional d’aquest tipus de producci\u00f3 i un 18% del total de superf\u00edcie de l’oliverar a Espanya. A m\u00e9s, 217.864 hect\u00e0rees d’oliverar de trull produeixen en r\u00e8gim d’agricultura ecol\u00f2gica (dades 2020).<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a producci\u00f3, el cultiu de l’olivar es caracteritza pel seu marcat car\u00e0cter alternant pel que la producci\u00f3 d’oli d’oliva mostra una gran varietat productiva entre campanyes.<\/p>\n\n\n\n
A nivell regional, la producci\u00f3 d’oli d’oliva es localitza a Andalusia amb el 80% del total, on Ja\u00e9n \u00e9s la principal prov\u00edncia productora amb aproximadament el 37% del total, seguida de Castella-la Manxa amb el 8% i d’Extremadura amb el 4% del total nacional.<\/p>\n\n\n\n
Ja\u00e9n de fet t\u00e9 el 43,57% (588.095 ha) del seu territori ocupat per oliveres <\/p>\n\n\n\n
Text del MAPA<\/p>\n\n\n\na<\/p>\n\n\n\n
nou<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Asia-Menor.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/image-1.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Prodiuccio-mundial-doliva-1024x724.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Paisos-productors-dolives-al-Mediterrani-1024x724.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/image-1024x576.png\")
<\/figure>\n\n\n\n