{"id":1937,"date":"2025-09-21T19:46:05","date_gmt":"2025-09-21T17:46:05","guid":{"rendered":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=1937"},"modified":"2025-09-21T19:46:07","modified_gmt":"2025-09-21T17:46:07","slug":"lensenyanca-de-lescriptura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=1937","title":{"rendered":"L’ensenyan\u00e7a de l’escriptura"},"content":{"rendered":"\n

Tot el que diem<\/p>\n\n\n\n

Sovint quan hom analitza dades per curiositat es veu obligat a con\u00e8ixer <\/p>\n\n\n\n

Dels Sumeris, civilitzaci\u00f3 \\<\/p>\n\n\n\n

\"Spreading<\/a><\/figure>\n\n\n\n

https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/f\/fb\/Map_of_Sumer.png<\/p>\n\n\n\n

Dins de l’evoluci\u00f3 del homo sapiens un fet primordial ha estat el desenvolupament d’un sistema de senyals simb\u00f2lics responent a la necessitat de comunicar-se. a protoescriptura apareix en Eurasia 3.000 aC. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

desenvolupada que reprodu\u00eds el llenguatge. Als sumeris instalats a Mesopotamia cap el 5.000 abans de Crist faran servir <\/p>\n\n\n\n

<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Protoescritura <\/a><\/p>\n\n\n\n

9.000 abans de la nostra era va comen’ar l’agricultura cap el 5.000 ja es feia us de l’escriptura. Per’o qui entenia aquest codig de senyals, una estrema minoria, sacerdots , capitostis, nobles, juristes, meteges, escribans. <\/p>\n\n\n\n

<\/a><\/p>\n\n\n\n

Em ve a la memoria haver vist encara copistes que per un modic preu t’escrbien una carta o t’ho omplien un formulari.<\/p>\n\n\n\n

A l’any 1948 hi havia un 24@ d’analfabets a Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Pensar que s’han trigat casi 7000 anys a democratizar el conocimiento en i que encara hi hagin parts del mon estan c. <\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria de l’escriptura \u00e9s llarga i complexa, abasta milers d’anys i civilitzacions diverses. Aqu\u00ed teniu un resum de les principals novetats en la hist\u00f2ria de l’escriptura:<\/p>\n\n\n\n

Comunicaci\u00f3 prehist\u00f2rica: abans de la invenci\u00f3 dels sistemes d’escriptura, els humans es comunicaven mitjan\u00e7ant tradicions orals i s\u00edmbols visuals. Les pintures rupestres, l’art rupestre i altres formes d’art prehist\u00f2ric van servir com a mitj\u00e0 per transmetre informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"Sales<\/a>
Contracte sumeri: venda d’un camp i una casa. Shuruppak, c. 2600 aC, escriptura precuneiforme. Mueseu del Louvre<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Antiga Mesopot\u00e0mia: cap al 3500 aC, els sumeris de Mesopot\u00e0mia (l’Iraq actual) van desenvolupar un dels sistemes d’escriptura m\u00e9s antics coneguts anomenat cuneiforme. Consistia en s\u00edmbols en forma de falca impresos en tauletes d’argila amb un llapis. Inicialment, el cuneiforme s’utilitzava per a la conservaci\u00f3 de registres i fins administratius.<\/p>\n\n\n

\n
\"Hieroglyphs<\/a>
Fragment d’un mur amb jerogl\u00edfics de la tomba de Seti I (regnat c.1294 o 1290 – 1279 aC). Museu Brit\u00e0nic<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Jerogl\u00edfics egipcis: a l’antic Egipte, l’escriptura jerogl\u00edfica va sorgir cap al 3200 aC. Els jerogl\u00edfics eren s\u00edmbols pict\u00f2rics que representaven objectes, conceptes o sons. El sistema era complex, comprenia milers de car\u00e0cters i sovint s’utilitzava per a inscripcions religioses i monumentals.<\/p>\n\n\n\n

Escriptura de l’Indus: la civilitzaci\u00f3 de la vall de l’Indus a l’actual Pakistan i el nord-oest de l’\u00cdndia va desenvolupar una escriptura cap al 2600 aC, coneguda com l’escriptura de l’Indus. Malauradament, el seu significat continua sense desxifrar-se i se sap poc sobre el llenguatge o el contingut que representava.<\/p>\n\n\n\n

\"PhoenicianStela-4cBC-Tyre-NationalMuseumOfBeirut<\/a>
Estela de Tir amb inscripcions fen\u00edcies (c. segle IV aC). Museu Nacional de Beirut<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Alfabet fenici: Els fenicis, una civilitzaci\u00f3 marinera establerta a la Mediterr\u00e0nia oriental cap al 1200 aC, van crear el primer alfabet conegut. A difer\u00e8ncia dels sistemes d’escriptura anteriors, l’alfabet fenici constava de 22 car\u00e0cters fon\u00e8tics que representaven sons individuals, el que el feia m\u00e9s accessible i adaptable.<\/p>\n\n\n\n

Sistemes d’escriptura cl\u00e0ssics: L’alfabet fenici va influir en diversos sistemes d’escriptura, entre ells els alfabets grec i llat\u00ed. Aquests sistemes es van convertir en la base de molts alfabets moderns, incl\u00f2s l’angl\u00e8s. Els grecs van introduir les vocals a l’alfabet, millorant-ne la versatilitat.<\/p>\n\n\n

\n
\"Shang<\/a>
Esc\u00e0pula de bou enregistrant endevinaci\u00f3 de Zh\u0113ng \u722d, un del grup d’endevinadors B\u012bn \u8cd3 del per\u00edode I, corresponent al regnat del rei Wu Ding (final de la dinastia Shang). Data cap al 1200 aC. Museu Nacional de Xina<\/a><\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Car\u00e0cters xinesos: l’escriptura xinesa t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria, que es remunta a la dinastia Shang (1600-1046 aC). L’escriptura xinesa va evolucionar cap a un sistema complex de car\u00e0cters, cadascun representant una paraula o concepte. Els car\u00e0cters xinesos s’han utilitzat cont\u00ednuament durant m\u00e9s de 3.000 anys i es mantenen actualment en \u00fas, juntament amb el sistema fon\u00e8tic Pinyin.<\/p>\n\n\n\n

Desenvolupament del paper<\/strong>: La invenci\u00f3 del paper a la Xina durant la dinastia Han (segle II aC) va facilitar molt la difusi\u00f3 de l’escriptura. Va substituir superf\u00edcies d’escriptura m\u00e9s feixugues com tires de bamb\u00fa, tauletes de seda i argila, ossos plans fent que l’escriptura sigui m\u00e9s accessible i port\u00e0til.<\/p>\n\n\n\n

Des del seus inicis fina a la invenci\u00f3 de la impremta per Johannes Gutenberg al segle XVl la escriptura va ser obra dels escribes. <\/p>\n\n\n\n

Pergamino<\/p>\n\n\n\n

Papiro<\/p>\n\n\n\n

El paper, inventat pells xinesos Edat mitjana i impremta: durant l’edat mitjana, l’escriptura i l’alfabetitzaci\u00f3 es limitaven principalment al clergat i l’aristocr\u00e0cia. Tanmateix, la invenci\u00f3 de la impremta per Johannes Gutenberg al segle XV va revolucionar la difusi\u00f3 de la informaci\u00f3 escrita, provocant un augment de les taxes d’alfabetitzaci\u00f3 i la difusi\u00f3 del coneixement.<\/p>\n\n\n\n

Escriptura moderna: el desenvolupament de diversos instruments d’escriptura, com la m\u00e0quina d’escriure i l’ordinador, va agilitzar el proc\u00e9s d’escriptura. L’arribada d’Internet i la tecnologia digital van transformar encara m\u00e9s la nostra manera d’escriure i comunicar-nos, donant lloc a l’augment del correu electr\u00f2nic, les xarxes socials i el contingut en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n

\n
\"Liber<\/a>
Fragment de la versi\u00f3 catalana del Llibre del Jutges (Codi de Recesvint o Liber iudicorum visig\u00f2tic, reproducci\u00f3 digital del manuscrit de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

https:\/\/www.cervantesvirtual.com\/obra-visor\/fragment-duna-versio-catalana-del-liber-iudiciorum-visigotic-manuscrit-forum-iudicum–0\/html\/?_ga=2.61341100.1254296441.1684599217-286061822.1684599217<\/a><\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    S’atribueix el descobriment del m\u00e8tode d’elaboraci\u00f3 a l’eunuc imperial i \u00abPrefecte dels Mestres de T\u00e8cniques\u00bb T’sai Lun (Chai Lung, o Cai Lun, segons els autors), a la Xina l’any 105 dC. Va utilitzar un material elaborat a partir del c\u00e0nem, que ja estava en \u00fas dos-cents anys abans, i sobre aquesta base va provar amb nous materials com escorces d’arbres, draps i restes de xarxes de pesca, els va triturar, els va submergir en aigua durant diversos dies, els va batre fins a formar una pasta homog\u00e8nia que va estendre formant l\u00e0mines fines que va deixar assecar el sol. Un cop seques les va encolar amb mid\u00f3 d’arr\u00f2s fent-les impermeables, duradores i protegides dels par\u00e0sits.<\/p>\n\n\n\n

    Tot just apar\u00e8ixer aquest nou material, es va difondre r\u00e0pidament i l’any 751 dC. quan l’Islam, seguint la ruta d’Alexandre el Gran es va estendre per \u00c0sia, es va trobar que Samarcanda era un centre industrial i comercial important a la zona, i que hi havia xinesos que dominaven l’art de l’elaboraci\u00f3 del paper. Ziy\u0101d Ibn  \u015e\u0101l\u012bh, el general que va conquistar la ciutat, amb molt bon criteri, es va adonar del potencial i els va oferir la llibertat a canvi d’ensenyar-los a fer aquesta manufactura. Cinquanta anys despr\u00e9s ja es produ\u00efa paper a la ciutat de Bagdad.<\/p>\n\n\n\n

    Segurament van ser els comerciants que mercadejaven per la Ruta de la Seda, els que van portar el paper a totes les ciutats del m\u00f3n isl\u00e0mic, generalitzant-se el seu \u00fas a les escoles (madrases), a la cort, i fins i tot a les cases particulars. En poc temps a gaireb\u00e9 tots els centres importants hi havia molins de paper, especialitzant-se segons el material base que s’utilitz\u00e9s, lli, c\u00e0nem, cot\u00f3 o espart, donant aix\u00ed diferents qualitats al producte.<\/p>\n\n\n\n

    Segons les fonts isl\u00e0miques, al s X, hi havia dues regions importants en la producci\u00f3 de paper: Transjord\u00e0nia a l’Est ia l’Oest\u2026 Al-Andalus.<\/p>\n\n\n\n

    I ja som a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica!<\/p>\n\n\n\n

    Ibrahim ben Salim conegut com \u201cel paperer afric\u00e0\u201d (961-976) va escollir C\u00f2rdova per instal\u00b7lar la seva ind\u00fastria, i la va convertir a la primera ciutat d’Europa on es va fabricar el paper.https:\/\/www.anajessen.com\/<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    La hist\u00f2ria de l’escriptura \u00e9s un testimoni del desig de la humanitat d’enregistrar i comunicar informaci\u00f3, alimentant el progr\u00e9s i l’intercanvi d’idees entre generacions.<\/p>\n\n\n\n

    1860<\/p>\n\n\n

    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    La\u00a0Llei Moyano<\/strong>\u00a0\u00e9s una llei d’instrucci\u00f3 p\u00fablica, aprovada per decret el\u00a09 de setembre<\/a>\u00a0de\u00a01857<\/a>\u00a0pel ministre liberal\u00a0Claudio Moyano<\/a>. Fou la primera llei en qu\u00e8 l’Estat regulava els plans d’estudis intervenint en l’educaci\u00f3. Sobre el paper convertia l’ensenyament primari en universal i determinava la\u00a0llengua castellana<\/a>\u00a0com a \u00fanica a estudiar<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    unes dades L’ANALFABETISME A ESPANYA \u00e9s el t\u00edtol d’un estudi que public\u00e0 el MUSEU PEDAG\u00d2GIC NACIONAL el 1926. El seu autor Lorenzo Luzuriaga, inspector adscrit al Museu, ordena y presenta les dades d’analfabetisme recollides en el cens estatal de 1920.<\/p>\n\n\n\n

    En la introducci\u00f3 fa esment que Espanya va a la cua d’Europa pel que fa a alfabetitzaci\u00f3, nom\u00e9s superat per Romania i Portugal. <\/p>\n\n\n\n

    El percentatge d’analfabets al 1920 era del 46% en els homes i del 57% en les doses. Hi ha que tenir en compte que en les zones rurals o barris deprimits pr\u00e0cticament quasi tota la poblaci\u00f3 no sabia llegir ni escriure. En els pobles, generalment, nom\u00e9s sabien de lletres capell\u00e0, metge, mestre i secretari.<\/p>\n\n\n\n

    <a title=\u00bbLouvre Museum
    , Public domain, via Wikimedia Commons\u00bb href=\u00bbhttps:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\u00bb><img width=\u00bb512″ alt=\u00bbSales contract Shuruppak Louvre AO3766″ src=\u00bbhttps:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/ed\/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\/512px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\u00bb><\/a><\/p>\n\n\n\n

    <a title=\u00bbLouvre Museum
    , Public domain, via Wikimedia Commons\u00bb href=\u00bbhttps:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\u00bb><img width=\u00bb512″ alt=\u00bbSales contract Shuruppak Louvre AO3766″ src=\u00bbhttps:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/ed\/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\/512px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\u00bb><\/a><\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    \n