{"id":1957,"date":"2025-09-21T19:14:43","date_gmt":"2025-09-21T17:14:43","guid":{"rendered":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=1957"},"modified":"2025-09-21T19:14:45","modified_gmt":"2025-09-21T17:14:45","slug":"canvis-a-la-demografia-darenys-calaceit-lledo-i-cretes-en-els-ultims-600-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=1957","title":{"rendered":"Canvis a la demografia d’Arenys, Calaceit, Lled\u00f3 i Cretes en els \u00faltims 600 anys."},"content":{"rendered":"\n
ON SOm I D’ON VENim<\/h5>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquest quatre pobles estan situats al nord-est de la comarca del Matarranya, a la prov\u00edncia de Terol. <\/p>\n\n\n\n

Abrigada contra els vents humits de llevant pels ports de Beseit, la comarca presenta un clima sec de tend\u00e8ncia continental, al qual correspon una vegetaci\u00f3 for\u00e7a xerof\u00edtica. La major part del pa\u00eds pertany al domini del carrascar. L\u2019agricultura continua essent la base econ\u00f2mica de la comarca, l’olivera, l\u2019ametller, la vinya i els cereals s\u00f3n els principals conreus.<\/p>\n\n\n\n

D’on venim?<\/h5>\n\n\n\n

Quan Ramon Berenguer IV i el seu fill Alfons I el Cast foragitaren definitivament els sarra\u00efns d’aquestes terres, al voltant del 1200, que a difer\u00e8ncia d’altres pobles aragonesos al Matarranya va quedar sense moriscs, van haver de repoblar-les i es va fer majorment amb catalans. En bona part provenien de la zona del Solson\u00e8s, del Pallars, Lleida, Giron\u00e8s i l’Empord\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Aquests quatre pobles comparteixen territori, or\u00edgens i llengua. El que els fa especials \u00e9s Van tenir com a referent el bisbat de Tortosa m\u00e9s de 700 anys fins el concordat del 1953, quan el dictador Francisco Franco Bahamonde mana, basant-se en criteris geogr\u00e0fics provincials, la redistribuci\u00f3 d’alguns bisbats.<\/p>\n\n\n\n

Arenys \u00e9s el lloc de naixement de Jos\u00e9 Maria Solsona i Gasull el 4 de mar\u00e7 de 1886. El seu pare havia nascut a Maella i la seva mare a Arenys. Es va casar amb Conxita Rovira Amargan, filla de Badalona, a la nova parr\u00f2quia de Sant Josep de Badalona, el 24 de juliol de 1917. All\u00e0 va viure, treballant de carreter, fins a la seva mort.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El poc avan\u00e7at de la medicina se l’emporta prematurament, per una an\u00faria, en la Cl\u00ednica Proven\u00e7a de Barcelona, el 23 de setembre de 1943. Va tenir dos fills, Andreu i Ricard. <\/p>\n\n\n\n

Aquest despla\u00e7ament simbolitza el despoblament que el mon rural ha experiment en els \u00faltims 100 anys. Espanya, com d’altres pa\u00efsos, va comen\u00e7ar a perdre poblaci\u00f3 rural a principis del segle XX i no s’ha frenat fins aquests \u00faltims anys. Les raons s\u00f3n m\u00faltiples, en realitat nom\u00e9s \u00e9s una immigraci\u00f3 interior en cerca d’una vida millor. <\/p>\n\n\n\n

Demografia<\/h4>\n\n\n\n

La demografia \u00e9s una disciplina que utilitza l’estad\u00edstica per a estudiar les caracter\u00edstiques, tend\u00e8ncies i canvis de les poblacions humanes. A trav\u00e9s de l’an\u00e0lisi de dades demogr\u00e0fiques, es pot comprendre millor la din\u00e0mica poblacional i prendre decisions informades.<\/p>\n\n\n\n

Les primeres dades fiables de la poblaci\u00f3 d’Arag\u00f3 la tenim gr\u00e0cies a la necessitat recaptat\u00f2ria de Ferran el Cat\u00f2lic per fer front a l’amena\u00e7a de Carles VIII de Fran\u00e7a i el problema de la pesta negra que afectava els antics calls del regne. El rei Ferran va convocar les Corts perqu\u00e8 aprovessin la formaci\u00f3 d’un ex\u00e8rcit. Les Corts van acordar aportar per a aquesta fi la recollida de l’impost de les cises, el qual gravava els articles de primera necessitat. <\/p>\n\n\n\n

El fogatge de 1495 recull els noms dels focs o unitats familiars de tols els nuclis de poblaci\u00f3 de l’Arag\u00f3. En conjunt es van registrar 51.056 focs , el que vendrien a ser uns 222.000 habitants. Utilitzem una aproximaci\u00f3 arbitraria de 4,36 persones per foc. <\/p>\n\n\n\n

Aquest cens li assigna a Arens 35 focs, a Lled\u00f3 13, a Cretes 91 i a Calaceit 114. En habitants vindria a ser uns 153, 57, 397 i 497 respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 de la poblaci\u00f3 des de 1495. <\/h5>\n\n\n\n

L’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica posterior a 1495 ens mostra que tot i les prec\u00e0ries condicions de la poblaci\u00f3, pestes, fam, mortalitat infantil disparada, la poblaci\u00f3 augmenta progressivament. Haurem d’arribar a les primers d\u00e8cades del S XX perqu\u00e8 es trenqui la tend\u00e8ncia alcista i en poc m\u00e9s de 100 anys tornem a ser a prop del nombrte d’habiatants que hi havia fa uns 500 anys. <\/p>\n\n\n\n

Podem observar com el creixement de poblaci\u00f3 va ser for\u00e7a semblant en aquests pobles excepte Calaceit on el creixement va ser m\u00e9s pronunciat. <\/p>\n\n\n\n

\n