{"id":2209,"date":"2025-09-21T19:15:05","date_gmt":"2025-09-21T17:15:05","guid":{"rendered":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209"},"modified":"2025-09-21T19:15:06","modified_gmt":"2025-09-21T17:15:06","slug":"arenys-dalgars-territori-i-recorregut-huma-i-del","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209","title":{"rendered":"Arenys d&#8217;Algars: territori  i recorregut hum\u00e0 i del"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"374\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/512px-Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2392\" style=\"width:839px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/512px-Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N-1.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/512px-Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N-1-300x219.jpg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/512px-Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N-1-510x374.jpg 510w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div id=\"ez-toc-container\" class=\"ez-toc-v2_0_85 ez-toc-wrap-left counter-hierarchy ez-toc-counter ez-toc-grey ez-toc-container-direction\">\n<div class=\"ez-toc-title-container\">\n<p class=\"ez-toc-title\" style=\"cursor:inherit\">Table of Contents<\/p>\n<span class=\"ez-toc-title-toggle\"><a href=\"#\" class=\"ez-toc-pull-right ez-toc-btn ez-toc-btn-xs ez-toc-btn-default ez-toc-toggle\" aria-label=\"Toggle Table of Content\"><span class=\"ez-toc-js-icon-con\"><span class=\"\"><span class=\"eztoc-hide\" style=\"display:none;\">Toggle<\/span><span class=\"ez-toc-icon-toggle-span\"><svg style=\"fill: #999;color:#999\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" class=\"list-377408\" width=\"20px\" height=\"20px\" viewBox=\"0 0 24 24\" fill=\"none\"><path d=\"M6 6H4v2h2V6zm14 0H8v2h12V6zM4 11h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2zM4 16h2v2H4v-2zm16 0H8v2h12v-2z\" fill=\"currentColor\"><\/path><\/svg><svg style=\"fill: #999;color:#999\" class=\"arrow-unsorted-368013\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\" width=\"10px\" height=\"10px\" viewBox=\"0 0 24 24\" version=\"1.2\" baseProfile=\"tiny\"><path d=\"M18.2 9.3l-6.2-6.3-6.2 6.3c-.2.2-.3.4-.3.7s.1.5.3.7c.2.2.4.3.7.3h11c.3 0 .5-.1.7-.3.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7zM5.8 14.7l6.2 6.3 6.2-6.3c.2-.2.3-.5.3-.7s-.1-.5-.3-.7c-.2-.2-.4-.3-.7-.3h-11c-.3 0-.5.1-.7.3-.2.2-.3.5-.3.7s.1.5.3.7z\"\/><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n<nav><ul class='ez-toc-list ez-toc-list-level-1 ' ><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-1\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Introduccio\" >Introducci\u00f3<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-2\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Territori\" >Territori<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-3\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#La_poblacio\" >La poblaci\u00f3<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-4\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Primers_pobladors\" >Primers pobladors<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-5\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Primers_pobladors_coneguts_al_Matarranya\" >Primers pobladors coneguts al Matarranya<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-6\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Els_Ibers\" >Els Ibers<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-7\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Romans\" >Romans,<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-8\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Visigots\" >Visigots<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-9\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Els_sarrains_Les_conquestes_islamiques\" >Els sarra\u00efns. Les conquestes isl\u00e0miques<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-10\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#La_conquesta_feudal_hispanica\" >La conquesta feudal hisp\u00e0nica<\/a><ul class='ez-toc-list-level-3' ><li class='ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-11\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Poblacio_tras_la_expulsio_dels_moriscs\" >Poblaci\u00f3 tras la expulsi\u00f3 dels moriscs<\/a><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-3'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-12\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#La_cisa_de_1495\" >La cisa de 1495<\/a><\/li><\/ul><\/li><li class='ez-toc-page-1 ez-toc-heading-level-2'><a class=\"ez-toc-link ez-toc-heading-13\" href=\"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2209\/#Evolucio_de_1495_a_1776\" >Evoluci\u00f3 de 1495 a 1776<\/a><\/li><\/ul><\/nav><\/div>\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Introduccio\"><\/span>Introducci\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"> Des de que Situaci\u00f3 geogr\u00e0fica on es van localitzar els primers assentaments humans al Matarranya, una petit\u00edssima part d&#8217;aquell planeta que es va formar, com la resta del sistema solar, fa 4.600 milions d&#8217;anys-<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La gent i les successives cultures que han ocupat aquestes terres.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Territori\"><\/span>Territori<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ubicat en una de les valls dels \u00faltims trams de la gran conca de l&#8217;Ebre.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"778\" height=\"691\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2401\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/image.png 778w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/image-300x266.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/image-768x682.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 778px) 100vw, 778px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Gaspar-Escribano, J. M., et al. \u00abThree-dimensional flexural modelling of the Ebro Basin (NE Iberia).\u00bb&nbsp;<em>Geophysical Journal International<\/em>&nbsp;145.2 (2001): 349-367.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Fa uns 65 milions d&#8217;anys l&#8217;evoluci\u00f3 geol\u00f2gica de la conca de l&#8217;Ebre va estar marcada per esdeveniments com la formaci\u00f3 dels Pirineus durant el Cretaci superior i el Paleogen. En aquest la conca va experimentar una subsid\u00e8ncia important, el contrari d&#8217;un aixecament tect\u00f2nic, deguda a les c\u00e0rregues tect\u00f2niques associades a la formaci\u00f3 de les serralades circumdants.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u200eUna singular bellesa comparteix Arenys amb els pobles dels seus voltants. La ubicaci\u00f3 als peus del riu Algars, riu que neix als Ports de Beseit i que  s&#8217;aiguabarreja amb el Matarranya prop de Nonasp i, on des d&#8217;antic hi hagut l&#8217;ermita de la <em>Mare de D\u00e9u de les Dues Aig\u00fces<\/em><sup><a href=\"https:\/\/an.wikipedia.org\/wiki\/Ermita_de_la_Virchen_de_les_Dos_Aig%C3%BCes#cite_note-1\">[<\/a><\/sup>, finalment desguassa a l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ebre\">Ebre<\/a>&nbsp;a l&#8217;est de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fai%C3%B3\">Fai\u00f3<\/a>, en un recorregut total de 75 km.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter is-resized\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/datawrapper.dwcdn.net\/OUs4o\/full.png\" alt=\"El riu neix a les Pors de Beseit a 1060 m d'altura, passa per Arnes (503 m), Arenys de Lled\u00f3 (360\u202fm) i s'ajunta en Nonasp al Matarranya (135\u202fm). Recorregut total 75 km.\" style=\"width:632px;height:auto\"\/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La comparaci\u00f3 entre la Toscana a It\u00e0lia i el Matarranya a Espanya es basa en diverses semblances que fan que alguns es refereixin al Matarranya com \u00abla Toscana espanyola\u00bb. Aquestes semblances inclouen uns paisatges naturals pintorescs plens de turons suaus, extenses plantacions d\u2019oliveres i vinyes. Ambdues regions tenen petits pobles amb arquitectura medieval ben conservada. Aquests pobles sovint estan constru\u00efts amb pedra i situats en cims de turons, oferint vistes espectaculars dels voltants.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Totes dues tenen un ric patrimoni hist\u00f2ric i cultural, amb molts monuments antics, esgl\u00e9sies i edificis hist\u00f2rics que reflecteixen el passat de la regi\u00f3. Tamb\u00e9 comparteixen una forta tradici\u00f3 gastron\u00f2mica, amb una \u00e8mfasi en els ingredients locals i de temporada. La cuina sol ser senzilla per\u00f2 saborosa, destacant l\u2019oli d\u2019oliva, els vins, les trufes, i altres productes locals. <\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"La_poblacio\"><\/span>La poblaci\u00f3<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Primers_pobladors\"><\/span>Primers pobladors<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">De moment poc es coneix dels primers grups humans que van poder habitar aquest territori. Per a situar-nos, una de les primeres mostres al m\u00f3n d&#8217;un hom\u00ednid b\u00edpede \u00e9s una esp\u00e8cie del&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A8nere_(biologia)\">g\u00e8nere<\/a>&nbsp;<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Australopithecus\">Australopithecus<\/a><\/em>&nbsp;que habit\u00e0 part d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80frica\">\u00c0frica<\/a>&nbsp;fa de 3,9 a 3&nbsp;milions d&#8217;anys. Tamb\u00e9 se sap que hom\u00ednids, provinents del continent afric\u00e0, habitaren la serra d&#8217;Atapuerca, en Burgos, fa uns 1.200.000 anys. Havien passat uns 2.000.000 anys d&#8217;en\u00e7\u00e0 que l&#8217;australopitec Lucy, trobada a Eti\u00f2pia al 1974, havia comen\u00e7ar a deixar d&#8217;usar els bra\u00e7os per caminar.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A l&#8217;esquerra els trossos de l&#8217;esquelet de Lucy trobats  A la dreta una simulaci\u00f3 de Lucy, una femella de prop d&#8217;un metre d&#8217;al\u00e7ada, que se suposa que pesava uns 27 quilograms i d&#8217;uns vint&nbsp;anys d&#8217;edat.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"425\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Reconstruction_of_the_fossil_skeleton_of__Lucy__the_Australopithecus_afarensis-425x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2375\" style=\"width:260px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Reconstruction_of_the_fossil_skeleton_of__Lucy__the_Australopithecus_afarensis-425x1024.jpg 425w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Reconstruction_of_the_fossil_skeleton_of__Lucy__the_Australopithecus_afarensis-124x300.jpg 124w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Reconstruction_of_the_fossil_skeleton_of__Lucy__the_Australopithecus_afarensis.jpg 512w\" sizes=\"auto, (max-width: 425px) 100vw, 425px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Fragments trobats de l&#8217;esquelet de Lucy<br>CC BY-SA 3.0 <a href=\"http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/\">http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"804\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2376\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Bienvenida_al_Museo_de_Lucy-191x300.jpg 191w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Simulaci\u00f3 de  Lucy<br>ErnestoLazaros, CC BY-SA 4.0 <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0\">https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Primers_pobladors_coneguts_al_Matarranya\"><\/span>Primers pobladors coneguts al Matarranya<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">D&#8217;on hem surt l&#8217;inter\u00e9s per esbrinar el meu passat?<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les primeres descobertes al nostre territori es deuen a l&#8217;antrop\u00f2leg calaceit\u00e0 Joan Cabr\u00e9 i Aguil\u00f3. El 1903 va identificar, en la Roca dels Moros del barranc de Calapat\u00e0 (Cretes, Terol), unes pintures rupestres amb diferents formes d&#8217;animals en una paret protegida per una balma i datades en -8200 \/ -4500 anys, que pertanyen estil\u00edsticament a l&#8217;art postpaleol\u00edtic conegut com a Llevant\u00ed.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"640\" height=\"480\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Pintures_de_la_Cova_dels_Moros_-_Museu_dArqueologia_de_Catalunya_Barcelona.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2378\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Pintures_de_la_Cova_dels_Moros_-_Museu_dArqueologia_de_Catalunya_Barcelona.jpg 640w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Pintures_de_la_Cova_dels_Moros_-_Museu_dArqueologia_de_Catalunya_Barcelona-300x225.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Jordiferrer, CC BY-SA 3.0 <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\">https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"640\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Ciervo-de-Calapata-CretAS.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2379\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Ciervo-de-Calapata-CretAS.png 1024w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Ciervo-de-Calapata-CretAS-300x188.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Ciervo-de-Calapata-CretAS-768x480.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Detall de la pintura que representa un c\u00e9rvol. <br><a href=\"https:\/\/mac.colleccions.cat\/objecte\/mac-bcn-021997\/\">https:\/\/mac.colleccions.cat\/objecte\/mac-bcn-021997\/<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquests antics pobladors eren grups dels anomenats \u00abca\u00e7adors recol\u00b7lectors\u00bb que s&#8217;alimentaven de fruits i herbes silvestres i de la fauna local (senglars, c\u00e9rvols, conills, isards, ocells, etc.). Aquesta mena de sobreviure ha estat present fins a l&#8217;actualitat, encara que ara, de forma testimonial en les escasses zones on encara n\u00b4hi han. S\u00f3n sorprenents els coneixements envers la natura que tenien aquests individus. Els San de Botswana, per facilitar-se la cacera, enverinen les puntes de les seves fletxes amb un producte t\u00f2xic que requereiix una complexa manipulaci\u00f3 a partir de larves d&#8217;escarabats del g\u00e8nere Diamphidia. <br>(G. Silberbauer. Cazadores del desierto. Cazadores y habitat en el desierto de Kalahari. Ed.Mitre. Barcelona, 1983)<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El fet \u00e9s que, cap al 5.000 aC, les comunitats neol\u00edtiques comencen a practicar l&#8217;agricultura i la domesticaci\u00f3 d&#8217;animals. Es cultiven cereals com el blat i l&#8217;ordi, s&#8217;explota l&#8217;olivera, al nostre pa\u00eds van ser els fenicis els qui van portar el seu cultiu uns 1.050 anys a.C, i es domestican esp\u00e8cies com ovelles, cabres i porcs..Tamb\u00e9 \u00e9s alsvoltants d&#8217;aquestes dates que apareixen els primers registres del que coneixem com escriptura.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;<strong>edat del ferro<\/strong>&nbsp;es caracteritza per la utilitzaci\u00f3&nbsp;del ferro&nbsp;com a metall, utilitzaci\u00f3 importada d&#8217;Orient per l&#8217;emigraci\u00f3 de tribus indoeuropees que, a partir&nbsp;<strong>del<\/strong>&nbsp;1200 aC, comen\u00e7aren a arribar a Europa occidental. Sembla que no van travessar els&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirineus\">Pirineus<\/a>&nbsp;abans del 900&nbsp;aC.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el terme municipal d&#8217;Arenys, concretament en la Vall Rovira, <strong>Joan Cabr\u00e9 i Aguil\u00f3<\/strong> va descriure, en el seu manuscrit in\u00e8dit \u00ab<a href=\"https:\/\/csic-primo.hosted.exlibrisgroup.com\/primo-explore\/fulldisplay?docid=34CSIC_ALMA_DS21110192710004201&amp;context=L&amp;vid=34CSIC_VU1&amp;lang=es_ES&amp;tab=default_tab\">Cat\u00e1logo art\u00edstico-monumental de la provincia de Teruel<\/a>\u00bb de 1911, unes roques que formen un petit abric en el qual va veure uns gravats. Va fer un dibuix a m\u00e0 del que va interpretar com una estilitzaci\u00f3 humana que sembla un home amb els bra\u00e7os aixecats martiritzat perqu\u00e8 hi ha una llan\u00e7a que atravessa el seu cos de dalt a baix i varies saetes en direcci\u00f3 a l&#8217;home.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest erudit calaceit\u00e0, Calaceit, 2 d&#8217;agost de 1882 &#8211; Madrid, 2 d&#8217;agost de 1947, encara  no ha <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em><strong>Clic per a<a href=\"https:\/\/tuit.cat\/gqwbo\">nar al Cat\u00e0leg<\/a> de Cabr\u00e9 1911.<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><strong>Dibuix de Joan Cabr\u00e9 i Aguil\u00f3<\/strong><br><strong>1911<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\"><strong>Dibuix de Jos\u00e9 Ignacio Royo Guill\u00e9n<\/strong><br><strong>2022<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"520\" height=\"688\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Cabre-ARENYS-martititzat-rotated.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2399\" style=\"width:363px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Cabre-ARENYS-martititzat-rotated.jpg 520w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Cabre-ARENYS-martititzat-227x300.jpg 227w\" sizes=\"auto, (max-width: 520px) 100vw, 520px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"664\" height=\"794\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Valrobira-1-Royo-2015-Arenys.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2398\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Valrobira-1-Royo-2015-Arenys.png 664w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Valrobira-1-Royo-2015-Arenys-251x300.png 251w\" sizes=\"auto, (max-width: 664px) 100vw, 664px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La imatge de la dreta \u00e9s el calc realitzat pel director del \u00abInventario de Arte Rupestre de Arag\u00f3n\u00bb i que en un article recent \u00abNuevas iconograf\u00edas para viejas t\u00e9cnicas: los grabados rupestres entre el Bronce final y la Edad del Hierro en la cuenca media del Ebro\u00bb ofereix aquesta interpretaci\u00f3: apareix una representaci\u00f3 en qu\u00e8 un antropomorf, amb els<br>bra\u00e7os enlaire en actitud orant o oferent i portador d&#8217;un pectoral circular o disc cuirassa, sembla ser sacrificat mitjan\u00e7ant una execuci\u00f3 amb arc i fletxes, a m\u00e9s d&#8217;estar envoltat d&#8217;altres signes molt esquem\u00e0tics, entre els quals destaca a la part superior del panell la representaci\u00f3 d&#8217;una au molt naturalista, possiblement un colom, que sembla dominar l&#8217;escena. La representaci\u00f3 humana al costat de l&#8217;arc i les fletxes i la figura de l&#8217;ocell podria representar una escena de sacrifici ritual o de renovaci\u00f3 i tr\u00e0nsit datada en \u00e8poca ib\u00e8rica que a jutjar<br>per l&#8217;entorn arqueol\u00f2gic de la zona podr\u00edem situar a l&#8217;Ib\u00e8ric Antic.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong><a href=\"https:\/\/tuit.cat\/ek6x6\">Clic aqu\u00ed per anar a l&#8217;article<\/a> de Royo 2022<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Els_Ibers\"><\/span>Els Ibers<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els Ibers van ser una de les civilitzacions m\u00e9s importants de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica abans de l&#8217;arribada dels romans. El seu origen es remunta almenys al segle VI aC.  Aquestes tribus es van assentar principalment a l&#8217;est i sud-est. Al reste de de la pen\u00ednsula s&#8217;establiren vascons,&nbsp;celtes&nbsp;o&nbsp;celtibers, asturs, &nbsp;lusitans,&nbsp;vetons&nbsp;i&nbsp;turdetans.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La teoria m\u00e9s acceptada suggereix que la cultura ib\u00e8rica \u00e9s el resultat d\u2019una fusi\u00f3 entre les poblacions aut\u00f2ctones de la pen\u00ednsula i influ\u00e8ncies exteriors provinents del Mediterrani oriental, especialment dels fenicis, grecs i en menor garu dels celtes. Aquestes influ\u00e8ncies van introduir noves tecnologies, idees religioses, pr\u00e0ctiques comercials i costums que van transformar les societats peninsulars en la cultura que avui coneixem com a ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els Ibers van formar assentaments fortificats en llocs estrat\u00e8gics, com ara turons i muntanyes, des d&#8217;on podien controlar les valls i rutes comercials. Al Matarranya s&#8217;han trobat restes de muralles, habitatges i necr\u00f2polis. Alguns jaciments importants en aquesta zona s\u00f3n el Cabezo d&#8217;Alcal\u00e1 a Azaila i el jaciment de Sant Antoni a Calaceit, Sant Crist\u00f2fol al municipi de Massali\u00f3 i la Torre del Moro a Gandesa. Els Ibers es van beneficiar de la fertilitat de les terres i de les rutes de comer\u00e7 que connectaven l&#8217;interior amb la costa mediterr\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La societat ibera estava organitzada en tribus amb una estructura jer\u00e0rquica. La seva economia es basava en l&#8217;agricultura, la ramaderia i el comer\u00e7. Eren experts en metal\u00b7l\u00fargia i cer\u00e0mica, i les seves produccions art\u00edstiques, com ara les escultures i els exvots de bronze, s\u00f3n testimoni de la seva rica cultura.  Al llarg dels segles, els Ibers van mantenir contactes comercials i culturals amb altres civilitzacions, com els fenicis, grecs i cartaginesos. Aquests intercanvis els van permetre adquirir noves tecnologies i productes, per\u00f2 tamb\u00e9 van influir en la seva cultura i mode de vida.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">De fet, se&#8217;ls considera als Ibers responsables dels limits eclesi\u00e0stics dels primers bisbats cristians en aquests territoris.<br>S. Vidella. Recitaciones de la historia Pol\u00edtica y E<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Avui dia, el llegat iber \u00e9s ben  visible als nombrosos jaciments arqueol\u00f2gics que s&#8217;han trobat al Baix Arag\u00f3, Matarranya i Terra Alta. Aquests llocs s\u00f3n un testimoniatge de la riquesa cultural i la import\u00e0ncia hist\u00f2rica dels Ibers en la formaci\u00f3 de la identitat d&#8217;aquestes regions. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els t\u00famuls s\u00f3n enterraments de planta circular, corresponents a les primeres fases de la cultura ib\u00e8rica, que consisteixen en una cista o caixa de pedra on es dipositava l&#8217;urna amb les cendres del cad\u00e0ver i un aixovar, i despr\u00e9s es cobria tot amb terra i pedres. \u00c9s un tipus d&#8217;enterrament caracter\u00edstic d&#8217;aquesta zona que presenta l&#8217;especificitat de qu\u00e8 la cista est\u00e0 en posici\u00f3 exc\u00e8ntrica (fora del centre del t\u00famul).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">M\u00e9s informaci\u00f3: <a href=\"https:\/\/www.iberosenaragon.net\/videos\/\">https:\/\/www.iberosenaragon.net\/videos\/<\/a><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">S. Vidiella<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"341\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Calaceite_San_Antonio_569.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2383\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Calaceite_San_Antonio_569.jpeg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Calaceite_San_Antonio_569-300x200.jpeg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Calaceite_San_Antonio_569-510x341.jpeg 510w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\"><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Calaceite_San_Antonio_569.JPG\">GFreihalter<\/a>, <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\">CC BY-SA 3.0<\/a>, via la Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Romans\"><\/span>Romans, <span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb l&#8217;arribada dels romans al 218 aC la cultura ibera va anar desapareixent . Els romans van sotmetre a les tribus iberes i les van integrar al seu Imperi, cosa que va portar a la progressiva romanitzaci\u00f3 d&#8217;aquestes regions. En aquest mapa es pot veure com, tot i aix\u00f2, gran part de la cornisa cant\u00e0brica no va poder ser subjugada al domini rom\u00e0.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"256\" height=\"167\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/256px-Republica_Romana.svg_.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2362\" style=\"width:402px;height:auto\"\/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Mapa de la rep\u00fablica romana en 45 aC<br><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Republica_Romana.svg\">Alvaro qc by the original work of Husar de la Princesa<\/a>, <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/2.5\">CC BY-SA 2.5<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Evidentment, els romans posse\u00efen mitjans i habilitats molts superiors a la dels Ibers. Com a mostra l&#8217;aq\u00fceducte rom\u00e0 de Seg\u00f2via que t\u00e9 una longitud de 14 km i es va aixecar amb blocs de granit sense argamassa.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"358\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Aqueduct_of_Segovia_02.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2363\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Aqueduct_of_Segovia_02.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Aqueduct_of_Segovia_02-300x210.jpg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Aqueduct_of_Segovia_02-510x358.jpg 510w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la nostra comarca ens resta una petita her\u00e8ncia romana, en forma de mausuleu en Favara, hist\u00f2ricament considerada del&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Matarranya\">Matarranya<\/a>, en la prov\u00ednica de Saragossa.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"520\" height=\"600\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Mausoleu_de_Favara_2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2364\" style=\"width:521px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Mausoleu_de_Favara_2.jpg 520w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/Mausoleu_de_Favara_2-260x300.jpg 260w\" sizes=\"auto, (max-width: 520px) 100vw, 520px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Mausuleu de Favara<br>Baldiri, CC BY-SA 3.0 <a href=\"http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/\">http:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/3.0\/<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">O mostres d&#8217;art escult\u00f2ric com la Venus de Badalona.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"683\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-05_Venus_de_Badalona_Museu_de_Badalona.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2365\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-05_Venus_de_Badalona_Museu_de_Badalona.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-05_Venus_de_Badalona_Museu_de_Badalona-225x300.jpg 225w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Enric, CC BY-SA 4.0 <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0\">https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Visigots\"><\/span>Visigots<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">P<strong>oques restes van deixar en aquestes terres visigots i sarra\u00efns. Cal situar-nos nom\u00e9s 900 anys enrere. Els sarra\u00efns que poblaven el Matarranya, des de principis del s. VIII, davant l&#8217;amena\u00e7a cristiana han fugit totalment a altres territoris.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els&nbsp;gots&nbsp;eren un dels pobles&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Germ%C3%A0nics\">germ\u00e0nics<\/a>&nbsp;originaris d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escandin%C3%A0via\">Escandin\u00e0via<\/a>&nbsp;que van expandir-se per mig Europa anorreant el poder de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Rom%C3%A0\">Imperi Rom\u00e0<\/a>. No es pot menysprear que la mateixa actitud de superioritat dels romans influ\u00eds en l&#8217;escassa atenci\u00f3 que els dedicaven als pobles situats a l&#8217;altra banda dels rius Rin i Danuvi.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_III\">segle&nbsp;III<\/a>&nbsp;els gots es van dividir en dues tribus independents: els&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ostrogot\">ostrogots<\/a>&nbsp;(gots de l&#8217;orient) i els&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Visigots\">visigots<\/a> (gots de l&#8217;occident).&nbsp;A la llarga aquests van adaptar els costums romans. A finals de l&#8217;any 414, Ata\u00fclf, juntament amb tota la seva cort, travessa els Pirineus fugint dels romans i s&#8217;assenta a B\u00e0rcino, ciutat de la Hisp\u00e0nia Tarraconense.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"987\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-987x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2407\" style=\"width:410px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-987x1024.jpg 987w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-289x300.jpg 289w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-768x797.jpg 768w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-1480x1536.jpg 1480w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507-1974x2048.jpg 1974w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.jpg 2041w\" sizes=\"auto, (max-width: 987px) 100vw, 987px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">CC BY-SA 3.0, https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=10697202<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els visigots que van envair Espanya pr\u00e8viament havien constitu\u00eft el Regne de Tolosa (Llenguadoc) al sud de Fran\u00e7a. En la seva m\u00e0xima extensi\u00f3 abastava gran part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i la meitat sud de l&#8217;actual Fran\u00e7a i va existir del 475 fins a la derrota contra <strong>els francs<\/strong> a la Batalla de Vouill\u00e9 el 507 en qu\u00e8 perderen gran part dels territoris del que seria en un futur Fran\u00e7a i hagueren de traslladar la capital a Toledo.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Codex Vigilanus<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La pres\u00e8ncia visig\u00f2tica no va significar cap canvi important en les estructures socioecon\u00f2miques caracter\u00edstiques del per\u00edode del Baix Imperi Rom\u00e0, ja que els visigots eren una minoria d\u2019uns 200.000 homes davant d&#8217;uns 6 milions d\u2019hispanoromans, \u00e9s a dir, aproximadament nom\u00e9sel 3% de la poblaci\u00f3 peninsular. Tanmateix, els visigots van imposar el seu poder militar i van monopolitzar el dominio.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">D\u2019altra banda, el cristianisme va convertir-se en una instituci\u00f3 molt poderosa en la Hisp\u00e0nia visig\u00f2tica. Aquesta ja era una instituci\u00f3 religiosa amb un fort poder econ\u00f2mic, monopolitzadora de la cultura i, el que \u00e9s m\u00e9s important, amb una gran influ\u00e8ncia pol\u00edtica dins de l\u2019Estat. Els bisbes col\u00b7laboraven amb els reis en les tasques de govern i els seus concilis eren presidits pel monarca de torn.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A sota, l&#8217;esgl\u00e8sia visig\u00f2tica de Sant Joan de Ba\u00f1os, Pal\u00e8ncia, manada construir pel rey&nbsp;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Recesvinto\">Recesvinto<\/a>&nbsp;en l&#8217;any 661. A la dreta la corona de Recesvinto, corona votiva d&#8217;orfebreria visigoda que va ser confeccionada pel taller de la Cort de Toledo. En la seva realitzaci\u00f3 es va fer servir or, granats, safirs i perles.  <\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"329\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-SAN_JUAN_DE_BANOS.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2367\" style=\"width:754px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-SAN_JUAN_DE_BANOS.jpeg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-SAN_JUAN_DE_BANOS-300x193.jpeg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-SAN_JUAN_DE_BANOS-510x329.jpeg 510w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Roinpa, CC BY-SA 4.0 <a href=\"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0\">https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by-sa\/4.0<\/a>, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"768\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Corona_de_Recesvinto_Museo_Arqueologico_Nacional_34616430023-2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2369\" style=\"width:405px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Corona_de_Recesvinto_Museo_Arqueologico_Nacional_34616430023-2.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Corona_de_Recesvinto_Museo_Arqueologico_Nacional_34616430023-2-200x300.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Els_sarrains_Les_conquestes_islamiques\"><\/span>Els sarra\u00efns. Les conquestes isl\u00e0miques<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La felicitat no dura gaire. El Califat Omeia, una esp\u00e8cie de monarquia mahometana, originaria de Siria, despr\u00e9s de la conquesta de l&#8217;actual Marroc, al final del 670, tenia plans de conquesta per a Hisp\u00e0nia des de feia temps.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"alignleft size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"512\" height=\"428\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Califate_750.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2373\" style=\"width:666px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Califate_750.jpg 512w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/512px-Califate_750-300x251.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 512px) 100vw, 512px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">William R. Shepherd, Public domain, via Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">va durar gaire pels visigots i en apenes pocs m\u00e9s els visigots, per les seves pr\u00f2pies desavanecies van veure com al seu torn eren desallotjats per una invasi\u00f3 que en aquest ocasi\u00f3 ho va fer des del sur. El Califat omeia tenia plans de conquesta per a Hisp\u00e0nia des de feia temps, despr\u00e9s de la inicial conquesta de l&#8217;actual Marroc per Uqba ibn Nafi al final del 670. De fet, consta que l&#8217;any 687, sota el regnat d&#8217;Ervigi, els musulmans van realitzar una primera incursi\u00f3 contra les costes llevantines.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest mapa el domini Omeya el 750 \u00e9s for\u00e7a semblant al mapa del domini rom\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">s. VIII dC \u2013 s. XII dC La invasi\u00f3 dels sarra\u00efns a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, a principis del segle VIII (711), tot aprofitant la inestabilitat pol\u00edtica interna del regne visigot, va produir una profunda ruptura en l&#8217;evoluci\u00f3 hist\u00f2rica peninsular. Gran part de la Pen\u00ednsula va adoptar les estructures socials i econ\u00f2miques del nou poble dominant, l&#8217;\u00e0rab. En canvi, a la zona catalana del nord, la conquesta dels francs al final del mateix segle va donar lloc a la creaci\u00f3 de la Marca Hisp\u00e0nica, \u00e9s a dir, a la Catalunya prefeudal.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El fet \u00e9s que el 711 el general&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Amazic\">amazic<\/a>&nbsp;(bereber) i governador de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A0nger\">T\u00e0nger<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tarif_ibn_M%C3%A0lik\">Tarif ibn M\u00e0lik<\/a>, va fer una petita&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_militar\">expedici\u00f3 militar<\/a>&nbsp;a la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica\">pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/a>, que li va permetre comprovar que era f\u00e0cil arribar-hi.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El cas \u00e9s que els capitostos visigots anaven a la grenya i alguns no van tenir millor ocurr\u00e8ncia que demanar collaboraci\u00f3 als ve\u00efns del sud. El cas \u00e9s que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A0riq_ibn_Ziyad\">T\u00e0riq ibn Ziyad<\/a>&nbsp;va creuar l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estret_de_Gibraltar\">estret de Gibraltar<\/a> amb set mil persones&nbsp;el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/711\">711<\/a>, segurament com aliat del pretendent&nbsp;al tron visig\u00f2tic <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80quila_II\">\u00c0khila II<\/a>. Al veure els visigots l&#8217;amena\u00e7a que suposava aquest ejercit isl\u00e0mic els dos bandols, Aquila II i Roderic , van unir els seus exercits i es van dirigir contra <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A0riq_ibn_Ziyad\">T\u00e0riq ibn Ziyad<\/a>. El 19 de juliol del 711 van comen\u00e7ar els enfrentaments, en alg\u00fan lloc del sur andalus. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"> i va derrotar en la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Guadalete_(711)\">Batalla de Guadalete<\/a> al rei&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roderic\">Roderic<\/a>, apoderant-se del tresor reial visigot.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia#:~:text=va%20demanar%20a-,Tarif%20ibn%20M%C3%A0lik,-%2C%20general%20amazic%20i\">https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia#:~:text=va%20demanar%20a-,Tarif%20ibn%20M%C3%A0lik,-%2C%20general%20amazic%20i<\/a><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia\">https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia<\/a><\/p>\n\n\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">kmm<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"662\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-1024x662.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2393\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-1024x662.jpg 1024w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-300x194.jpg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-768x496.jpg 768w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-1536x992.jpg 1536w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Obispat-Tortosa-molt-antic-2048x1323.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;avan\u00e7 Omeya no va patir practicament cap impediment i el <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"768\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-1024x768.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2394\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-300x225.jpg 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-768x576.jpg 768w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-1536x1152.jpg 1536w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Caseta-gel-Arenys-IMG_20180228_174637-2048x1536.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg\"><\/a><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg\"><\/a><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg\"><\/a><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg\"><\/a><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg\"><\/a><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"La_conquesta_feudal_hispanica\"><\/span>La conquesta feudal hisp\u00e0nica<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/3\/3a\/Cantigas_battle.jpg\" alt=\"\"\/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Batalla de finals del segle X a San Esteban de Gormaz en qu\u00e8 van participar les tropes del comte Garc\u00eda i Almanzor<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La&nbsp;<strong>conquesta feudal hisp\u00e0nica<\/strong>&nbsp;\u00e9s un relat&nbsp;que il\u00b7lustra les etapes en qu\u00e8 els pobles cristians i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catolicisme\">cat\u00f2lics<\/a>&nbsp;del nord de la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica\">pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/a>&nbsp;van conquerir de forma intermitent, al llarg d&#8217;una \u00e8poca de set segles, tota la resta dels territoris hisp\u00e0nics cap al sud sota sobirania de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Al-%C3%80ndalus\">\u00c0ndalus<\/a>. Amb el suport <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">el ambiente<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els cristians de la pen\u00ednsula que van <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els moros van anar puixant arriban a conquerir quasi tota la pen\u00ednsula ib\u00e9rica. No van tenir prou que travessaren els Pirineus en La batalla que est\u00e0s buscant podria ser la <strong>Batalla de Tours<\/strong> (tamb\u00e9 coneguda com la Batalla de Poitiers), que va tenir lloc l&#8217;any 732. Va ser un enfrontament crucial on els ex\u00e8rcits francs liderats per Carles Martell van derrotar a un ex\u00e8rcit sarra\u00ed que havia invadit la G\u00e0l\u00b7lia. Aquesta vict\u00f2ria \u00e9s considerada un punt d&#8217;inflexi\u00f3 important, ja que va aturar l&#8217;avan\u00e7 musulm\u00e0 cap a m\u00e9s zones de l&#8217;Europa occidental.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El relat comen\u00e7a amb les primeres estructures pol\u00edtiques i eclasi\u00e0stiques que van comen\u00e7ar a bastir els pobles hisp\u00e0nics al nord, basades en el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feudalisme\">feudalisme<\/a>. Paral\u00b7lelament, la resist\u00e8ncia de petites societats muntanyenques del nord peninsular a l&#8217;avan\u00e7 dels musulmans, amb la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Covadonga\">batalla de Covadonga<\/a>&nbsp;en l&#8217;any&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/722\">722<\/a>, i la derrota dels andalusins a&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poitiers\">Poitiers<\/a>&nbsp;en el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/732\">732<\/a>, va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia la fi de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_omeia_d%27Hisp%C3%A0nia\">expansi\u00f3 omeia d&#8217;Hisp\u00e0nia<\/a>, que havia arribat fins a&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Narbona\">Narbona<\/a>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nimes\">Nimes<\/a>. Mentrestant, les comunitats cristianes i rom\u00e0niques del&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cant%C3%A0bric\">Cant\u00e0bric<\/a>&nbsp;i dels&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirineus\">Pirineus<\/a>&nbsp;bastien petits dominis territorials que feien r\u00e0tzies en l&#8217;\u00c0ndalus fins que, en el segle&nbsp;XII&nbsp;les incursions es tornen sistem\u00e0tiques i planificades a partir de la declaraci\u00f3 de guerra santa pel papa&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Urb%C3%A0_II\">Urb\u00e0 II<\/a>&nbsp;en el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_de_Clarmont_(1095)\">concili de Clarmont<\/a>&nbsp;(<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Fran%C3%A7a\">Fran\u00e7a<\/a>,&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1095\">1095<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, l&#8217;estructura pol\u00edtica de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Al-%C3%80ndalus\">Al-\u00c0ndalus<\/a>&nbsp;es desintegra per la manca d&#8217;un lideratge col\u00b7legiat.<\/p>\n\n\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/11_d%27agost\">11 d&#8217;agost<\/a>&nbsp;de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1137\">1137<\/a>&nbsp;el comte&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Berenguer_IV\">Ramon Berenguer IV<\/a>&nbsp;es promet\u00e9 a&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barbastre\">Barbastre<\/a>&nbsp;amb la filla de princesa&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Peronella_d%27Arag%C3%B3\">Peronella d&#8217;Arag\u00f3<\/a>, una nena d&#8217;un any, tot i que el casament no es va realitzar fins tretze anys despr\u00e9s a&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleida\">Lleida<\/a>, l&#8217;agost del&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1150\">1150<\/a> i tenint el primer fill als 16 anys.. Aquesta uni\u00f3 li permet\u00e9 de passar a governar immediatament la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>&nbsp;gr\u00e0cies a la uni\u00f3 dels sobirans d&#8217;Arag\u00f3 i Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant la Conquesta feudal hisp\u00e0nica, les ordres militars religioses van jugar un paper clau en l&#8217;expansi\u00f3 i consolidaci\u00f3 dels territoris cristians. Ordres com els Templers, Hospitalaris i Calatrava van combinar la vida mon\u00e0stica amb la mil\u00edcia, establint fortaleses i defensant les fronteres contra els musulmans. A m\u00e9s, aquestes ordres van ser essencials en la colonitzaci\u00f3 de terres conquerides, creant senyories i promovent la repoblaci\u00f3. La seva estructura disciplinada i organitzativa va ser determinant per a l&#8217;\u00e8xit de la Reconquesta. Amb el temps, aquestes ordres van influir en la cultura i l&#8217;economia de les regions conquerides, establint un model feudal que va perdurar al llarg dels anys. La seva contribuci\u00f3 va ser crucial per a la creaci\u00f3 d&#8217;un ordre cristianitzat a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">, i passant a l&#8217;ofensiva conquerint les taifes de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Setge_de_Tortosa_(1148)&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Tortosa<\/a>,&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Setge_de_Lleida_(1149)&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Lleida<\/a>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_de_Siurana\">Siurana<\/a>&nbsp;entre els anys&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1147\">1147<\/a>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1154\">1154<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El encarregat de repoblar aquestes terres va ser Guillem de Torroja, sota el comandament d&#8217;Alfons el Cast, fill i successor de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Berenguer_IV\">Ramon Berenguer IV<\/a>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Peronella_d%27Arag%C3%B3\">Peronella d&#8217;Arag\u00f3<\/a>, <br><a href=\"https:\/\/www.raco.cat\/index.php\/JornadesGRTP\/article\/download\/363393\/457748\">https:\/\/www.raco.cat\/index.php\/JornadesGRTP\/article\/download\/363393\/457748<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Peronella d&#8217;Arag\u00f3<\/strong>, neix a Osca (Arag\u00f3) el 1136 i \u00e9s enterrada  en Santes Creus (Catalunya) el 1174.<br>Ram\u00f3n Berenguer IV.  Barcelona 1116, lo Borg Sant Dalmatz 1162 (Occit\u00e0nia)<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"572\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV-572x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2237\" style=\"width:343px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV-572x1024.jpg 572w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV-168x300.jpg 168w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV-768x1376.jpg 768w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV-858x1536.jpg 858w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Petronila-Ramirez-y-Ramon-Berenguer-IV.jpg 1072w\" sizes=\"auto, (max-width: 572px) 100vw, 572px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Peronella d&#8217;Arag\u00f3 i Ram\u00f3n Berenguer IV<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Alfons II d\u2019Arag\u00f3<\/strong>,&nbsp;<strong>el Cast<\/strong>&nbsp;o <strong>el Trobador<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image is-resized\"><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n_from_Liber_feudorum_maior.jpg\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/cf\/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n_from_Liber_feudorum_maior.jpg\" alt=\"Alfonso II de Arag\u00f3n from Liber feudorum maior\" style=\"width:303px;height:auto\"\/><\/a><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Durant la Conquesta feudal hisp\u00e0nica, les ordres militars religioses van jugar un paper clau en l&#8217;expansi\u00f3 i consolidaci\u00f3 dels territoris cristians. Ordres com els Templers, Hospitalaris i Calatrava van combinar la vida mon\u00e0stica amb la mil\u00edcia, establint fortaleses i defensant les fronteres contra els musulmans. A m\u00e9s, aquestes ordres van ser essencials en la colonitzaci\u00f3 de terres conquerides, creant senyories i promovent la repoblaci\u00f3. La seva estructura disciplinada i organitzativa va ser determinant per a l&#8217;\u00e8xit de la Reconquesta. Amb el temps, aquestes ordres van influir en la cultura i l&#8217;economia de les regions conquerides, establint un model feudal que va perdurar al llarg dels anys. La seva contribuci\u00f3 va ser crucial per a la creaci\u00f3 d&#8217;un ordre cristianitzat a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Guillem de Torroja (1127-1174), fou un noble de Solsona de la fam\u00edlia dels Torroja que forj\u00e0 la seva carrera eclesi\u00e0stica a la Seu d\u2019Urgell com ardiaca, a Barcelona com a bisbe i a Tarragona com a arquebisbe. Particip\u00e0 activament en el govern de Ramon Berenguer IV i del seu fill Alfons I de Barcelona. Tingu\u00e9 un paper important en la conquesta de Lleida i Tortosa. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-left wp-block-paragraph\">La major part del contingent hum\u00e0 que va anar repoblant lentament aquestes terres provenia en gran part del Solson\u00e8s, d&#8217;on era originari Guillem de Torroja, els Pallars i les terres de Lleida, hi havia tamb\u00e9 gent del Giron\u00e8s i de l&#8217;Empord\u00e0. <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta miniatura medieva,l si no e vera es ben trobada, dibuixa fidelment la societat d&#8217;aquells moment de reconquesta. El poder repartit entre els nobles guerrers  i els representants del poder div\u00ed a la terra es discuteixen en tant que el serf s&#8217;ho mira des de darrera.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"729\" height=\"720\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-15.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2249\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-15.png 729w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-15-300x296.png 300w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-15-100x100.png 100w\" sizes=\"auto, (max-width: 729px) 100vw, 729px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Es tracta d&#8217;un castell termenat, documentat el 1267.<sup><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_d%27Almud%C3%A8fer#cite_note-ipac-1\">[1]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">No se sap si el seu origen \u00e9s&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Templari\">templer<\/a>&nbsp;o hospitaler. Quan la donaci\u00f3 de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Miravet\">Miravet<\/a>&nbsp;el 1153 no apareix nomenat, per tant pertany a l&#8217;\u00e8poca de la dominaci\u00f3 cristiana.<sup><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_d%27Almud%C3%A8fer#cite_note-ipac-1\">[1]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Es parla per primer cop del lloc el 1280, com \u00abMud\u00e9fer\u00bb, a la donaci\u00f3 del comanador de Miravet a dos ve\u00efns d&#8217;horta i ja el 1358 hi havia quinze focs. El 1319 apareix incl\u00f2s dins la comana de Miravet.<sup><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_d%27Almud%C3%A8fer#cite_note-ipac-1\">[1]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ocupa un lloc estrat\u00e8gic dins la l\u00ednia divis\u00f2ria amb l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arag%C3%B3\">Arag\u00f3<\/a>, que fou molt temps frontera cristiano-\u00e0rab. Similars condicions t\u00e9 el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_d%27Algars\">Castell d&#8217;Algars<\/a>.<sup><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_d%27Almud%C3%A8fer#cite_note-ipac-1\">[1]<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La&nbsp;<strong>Conc\u00f2rdia de Segovia<\/strong>, o&nbsp;<strong>Acuerdo de Gobernaci\u00f3n del Reino<\/strong>, \u00e9s el tractat que dona naixement a la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_Cat%C3%B2lica\">Monarquia Cat\u00f2lica<\/a>&nbsp;i pel qual s&#8217;unien din\u00e0sticament la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castella\">Corona de Castella<\/a>&nbsp;i la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>. Fou firmat el&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/15_de_gener\">15 de gener<\/a>&nbsp;de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1475\">1475<\/a>&nbsp;per&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_II_d%27Arag%C3%B3\">Ferran II d&#8217;Arag\u00f3<\/a>&nbsp;i&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isabel_I_de_Castella\">Isabel I de Castella<\/a>&nbsp;a la ciutat de&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Seg%C3%B2via\">Seg\u00f2via<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Poblacio_tras_la_expulsio_dels_moriscs\"><\/span>Poblaci\u00f3 tras la expulsi\u00f3 dels moriscs<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"La_cisa_de_1495\"><\/span>La cisa de 1495<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Poc sabem dels canvis demogr\u00e0fics experimentats a nivell local en la peninsula fins el segle XV. S\u00ed se sap que en el segle XIV van haver anys de molta fam i epid\u00e8mies com la pesta negre del 1349. Encara trigar\u00edem a tenir not\u00edcia de quanta gent poblava el territor. I si ho sabem es gr\u00e0cies a que, des de que la humanitat es va conformar socialment els dirigents han intentat contar-nos, b\u00e0sicament per saber amb quins diners i homes comptaven per tal poder financiar les guerres. Aquest \u00e9s el motiu que va esgrimir <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere el Cerimoni\u00f3s<\/a> quant convoca les&nbsp;Corts de Mons\u00f3 de 1362, en aquest cas per fer front a la guerra amb&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castella\">Castella<\/a>, coneguda com la&nbsp;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_dels_dos_Peres\">guerra dels dos Peres<\/a>. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Monts%C3%B3_(1362-1363)\">https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Monts%C3%B3_(1362-1363)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En 1495 Ferran el Cat\u00f2lic encomana la realitzaci\u00f3 d&#8217;un cens anomenat cisa per tal de fer front a la creaci\u00f3 d&#8217;un exercit que respongu\u00e9s a les amenaces del Rei de Fran\u00e7a. E El mot catal\u00e0 cisa \u00e9s conegut perqu\u00e8 porta impl\u00edcit el concepte de retallar. La &#8216;cisa&#8217; era un vell impost aplicatals queviures: el venedor estava obligat a descomptar en el pes la sisena part, \u00e9s a dir d&#8217;un kilo que compraves i pagabes a casa teva arribaven nom\u00e9s 833 grams.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En aquest cens Arag\u00f3 est\u00e0 dividit en 12 regions anomenades sobrecollides, encarregades de la recaptaci\u00f3 dels tributs. Com el cens era recaptatori i amb con\u00e8ixer les unitats productives, \u00e9s a dir, llars o fogatges, ja en ten\u00eden prou.Per aix\u00f2 per tal de calcular el n\u00famero d&#8217;habitants en lloc de llars o fogatges hi ha que multiplicar aquestes per 4,5.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Devem a Antonio Serrano Montalvo la publicaci\u00f3 \u00abLa poblaci\u00f3n de Arag\u00f3n seg\u00fan el fogaje de 1495\u00bb en dos volumenes i editat per la instituci\u00f3 \u00abFernando el Cat\u00f3lico\u00bb, Zaragoza,1995.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tot i aix\u00f2, els primers recomptes detallats per pobles que ens han arribat d&#8217;Arag\u00f3, en el seu conjunt, s\u00f3n de principis del s. XV. Cal dir que, els experts troben motius per a desconfiar de la fiabilitat de les dades que ens han arribat dels cens aragonesos m\u00e9s antics. En tot cas les dades s\u00f3n les que s\u00f3n i millor aix\u00f2 que no tenir res. Aquest article, si m\u00e9s no, \u00e9s for\u00e7a \u00fatil per a entendre conceptes imperdibles: <a href=\"https:\/\/dialnet.unirioja.es\/descarga\/articulo\/2875769.pdf\">https:\/\/dialnet.unirioja.es\/descarga\/articulo\/2875769.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><span class=\"ez-toc-section\" id=\"Evolucio_de_1495_a_1776\"><\/span>Evoluci\u00f3 de 1495 a 1776<span class=\"ez-toc-section-end\"><\/span><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest recompte <\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La tabla I est\u00e0 descarregada de la tesis doctoral de Adri\u00e1n Gav\u00edn Arcos presentada en la Universitat de Saragossa el 2020. Ens mostra el nombre de focs per municipi de la comarca del Matarranya des de 1489 a 1776. En les dos \u00faltimes columnes s\u00b4ha d&#8217;interpretar \u00abVecindario\u00bb com equivalent a \u00abFogatge\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les dades s&#8217;han extret de Tom\u00e1s Ferm\u00edn de Lezaun i Torno: \u00abEstado eclesi\u00e1stico y secular de las poblaciones y antiguos y actuales vecindarios del Reino de Arag\u00f3n\u00bb. Edici\u00f3 facs\u00edmil del text manuscrit de 1778, que es conserva a la biblioteca de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria, Saragossa, 1990.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"607\" height=\"525\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/DE-LEZAUN-Y-TORNOS-Tomas-Fermin-Estado-eclesiastico-y-secular-de-las-poblaciones-y-antiguos.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-2211\" style=\"width:801px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/DE-LEZAUN-Y-TORNOS-Tomas-Fermin-Estado-eclesiastico-y-secular-de-las-poblaciones-y-antiguos.jpg 607w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/DE-LEZAUN-Y-TORNOS-Tomas-Fermin-Estado-eclesiastico-y-secular-de-las-poblaciones-y-antiguos-300x259.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 607px) 100vw, 607px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Si ens mirem l&#8217;\u00faltima fila podem constatar la estabilitat poblacional des de 1489 fins a 1718. al llarg de 239 anys,. El nombre dels primers repobladors cristians d&#8217;aquest territori, als voltants del 1200, no deu haver estat molt diferent del que hi havia a finals del s. XV.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Segons Jordi Nadal (\u00abLa Poblaci\u00f3n Espa\u00f1ola. Siglos XVi a XX\u00bb. Edicions Ariel, S.A. Barcelona) entre els segles XIV i XVII la poblaci\u00f3 va viure sota la llosa d&#8217;una mortalitat catastr\u00f2fica que tenia el seu origen en una alimentaci\u00f3 insuficient i les peri\u00f2diques epid\u00e8mies pest\u00edferes. Tamb\u00e9 suggereix que el creixement de poblaci\u00f3, que sobserva al llarg del XVIII, el va afavorir el canvi de dinastia regnant. Es veu que el canvi dels Austria pels Borbons va procurar m\u00e9s benestar a la poblaci\u00f3. En aquest sentit cito a quan diu que: \u00abEls Borbons van deixar<br>sentir la seva autoritat sobre tot el territori, reduint a la m\u00ednima expressi\u00f3 la<br>autonomia i independ\u00e8ncia dels senyors. Nom\u00e9s all\u00e0 on eren propietaris, els seus<br>rendes tenien import\u00e0ncia per\u00f2 no era per la seva condici\u00f3 de senyors sin\u00f3 de<br>propietaris. El senyor \u00e9s abans que res un terratinent mentre que la jurisdicci\u00f3<br>sense m\u00e9s no proporciona diners.\u00bb En part s&#8217;els havia acabat part del momio.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un detall del Fogatge de 1495 \u00e9s que consta el nom i cognoms dels cap de la llar per tots els pobles. Aqu\u00ed podeu tenir informaci\u00f3 d&#8217;aquest cens:<a href=\" https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fogatge_de_1495\"> https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fogatge_de_1495<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Arenys tenia 34 focs el 1495 i aquests s\u00f3n els noms i cognoms de les 34 llars.<\/p>\n\n\n\n<table id=\"tablepress-1\" class=\"tablepress tablepress-id-1\">\n<thead>\n<tr class=\"row-1\">\n\t<th class=\"column-1\">Nom<\/th><th class=\"column-2\">Freq\u00fc\u00e8ncia<\/th><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<\/thead>\n<tbody class=\"row-striping row-hover\">\n<tr class=\"row-2\">\n\t<td class=\"column-1\">Joan<\/td><td class=\"column-2\">10<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-3\">\n\t<td class=\"column-1\">Pere<\/td><td class=\"column-2\">3<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-4\">\n\t<td class=\"column-1\">Andreu<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-5\">\n\t<td class=\"column-1\">Anthoni<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-6\">\n\t<td class=\"column-1\">Franc\u00e9s<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-7\">\n\t<td class=\"column-1\">Vertholomeo<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-8\">\n\t<td class=\"column-1\">Domingo<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-9\">\n\t<td class=\"column-1\">Gabriel<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-10\">\n\t<td class=\"column-1\">Guillen<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-11\">\n\t<td class=\"column-1\">Jayme<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-12\">\n\t<td class=\"column-1\">Michael<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-13\">\n\t<td class=\"column-1\">Monserrat<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-14\">\n\t<td class=\"column-1\">Nadal<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-15\">\n\t<td class=\"column-1\">Nicolau<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-16\">\n\t<td class=\"column-1\">Pascual<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-17\">\n\t<td class=\"column-1\">Vicent<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td><td class=\"column-3\"><\/td><td class=\"column-4\"><\/td><td class=\"column-5\"><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<!-- #tablepress-1 from cache -->\n\n\n\n<table id=\"tablepress-10\" class=\"tablepress tablepress-id-10\">\n<thead>\n<tr class=\"row-1\">\n\t<th class=\"column-1\">Cognom<\/th><th class=\"column-2\">Freq\u00fc\u00e8ncia<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n<tbody class=\"row-striping row-hover\">\n<tr class=\"row-2\">\n\t<td class=\"column-1\">Granyan<\/td><td class=\"column-2\">7<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-3\">\n\t<td class=\"column-1\">Maestre<\/td><td class=\"column-2\">3<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-4\">\n\t<td class=\"column-1\">Calaff<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-5\">\n\t<td class=\"column-1\">Gilart<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-6\">\n\t<td class=\"column-1\">Sancho<\/td><td class=\"column-2\">2<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-7\">\n\t<td class=\"column-1\">Baile<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-8\">\n\t<td class=\"column-1\">Benet<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-9\">\n\t<td class=\"column-1\">de Santa Pau<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-10\">\n\t<td class=\"column-1\">Felip<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-11\">\n\t<td class=\"column-1\">Ferran<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-12\">\n\t<td class=\"column-1\">Gamundi<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-13\">\n\t<td class=\"column-1\">Gilbert<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-14\">\n\t<td class=\"column-1\">Huguet<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-15\">\n\t<td class=\"column-1\">Martorel<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-16\">\n\t<td class=\"column-1\">Martorrol<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-17\">\n\t<td class=\"column-1\">Palaba<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-18\">\n\t<td class=\"column-1\">Quinto<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-19\">\n\t<td class=\"column-1\">Roch<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-20\">\n\t<td class=\"column-1\">Serena<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-21\">\n\t<td class=\"column-1\">Seuil<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-22\">\n\t<td class=\"column-1\">Stalela<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<tr class=\"row-23\">\n\t<td class=\"column-1\">viuda<\/td><td class=\"column-2\">1<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<!-- #tablepress-10 from cache -->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El fet \u00e9s que a partir de 1700 la poblaci\u00f3 espanyola experimenta un creixement generalitzat. En el cas dels pobles del Matarranya \u00e9s Arenys el que m\u00e9s augmenta multiplicant per quatres els seus habitants.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els cens del Marqu\u00e9s de Floridablanca del 1797 representa un salt qualitatiu pel que fa a recollida de dades poblacionals. Inclou el cens edat, estat civil, sexe i professi\u00f3. Per si teniu inter\u00e8s, gr\u00e0cies a Joaquim Montcl\u00fas i Esteban, es poden descarregar les dades que aquest cens va recollir dels pobles d&#8217;aquesta zona. https:\/\/raco.cat\/index.php\/Recerques\/article\/view\/137638\/241449<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En el cens de 1797 Arenys t\u00e9 411 habitants. El 51% s\u00f3n dones i cap fadr\u00ed t\u00e9 m\u00e9s de 4o anys. El 94% d&#8217;homes s\u00f3n llauradors o jornalers. Aquesta \u00e9s la taula on Montcl\u00fas resum la informaci\u00f3 pel que fa a Arenys.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"720\" height=\"505\" src=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-13.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2225\" srcset=\"https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-13.png 720w, https:\/\/belluguet.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/image-13-300x210.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 720px) 100vw, 720px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Segons el INE en 1842 Arens, en el cens de 1857 Arens de Lled\u00f3<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table\"><table><tbody><tr><td>Alteraciones de los municipios en los Censos de Poblaci\u00f3n desde 1842<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3 Des de que Situaci\u00f3 geogr\u00e0fica on es van localitzar els primers assentaments humans al Matarranya, una petit\u00edssima part d&#8217;aquell planeta que es va formar, com la resta del sistema solar, fa 4.600 milions d&#8217;anys- La gent i les successives cultures que han ocupat aquestes terres. Territori Ubicat en una de les valls dels \u00faltims [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_kadence_starter_templates_imported_post":false,"footnotes":""},"categories":[43],"tags":[],"class_list":["post-2209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arenys"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2209"}],"version-history":[{"count":58,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2209\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2646,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2209\/revisions\/2646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/belluguet.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}