{"id":2262,"date":"2024-04-20T10:30:26","date_gmt":"2024-04-20T08:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2262"},"modified":"2025-09-21T19:39:09","modified_gmt":"2025-09-21T17:39:09","slug":"els-retaules-majors-de-lesglesia-de-lassumpcio-darenys-de-lledo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/belluguet.cat\/?p=2262","title":{"rendered":"Els retaules majors i altres detalls de l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3 d’Arenys de Lled\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Imatge fotogr\u00e0fica obtinguda pel Centre Excursionista de Catalunya i que apareix en el llibre Les Creus al Vent de Josep Bastardes https:\/\/tuit.cat\/mxg4n<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La repoblaci\u00f3 cristiana del Matarranya, a mitjans del segle XII, es va fer b\u00e0sicament amb poblaci\u00f3 d’origen catal\u00e0. Va ser feina d’aragonesos i catalans foragitar els sarra\u00efns d’aquesta part de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. https:\/\/belluguet.cat\/?p=1366<\/a><\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia d’altres territoris aragonesos aqu\u00ed no van quedar sarrains.<\/p>\n\n\n\n

Al m\u00f3n rural, molt m\u00e9s que a la ciutat, el senyal de la creu ha presidit la vida dels cristians. <\/p>\n\n\n\n

Des del segle XI les creus monumentals van unides a la promulgaci\u00f3 de la pau i la treva de D\u00e9u. <\/p>\n\n\n\n

Situada al peu del cam\u00ed, o les cru\u00eflles, o al l\u00edmit d\u2019un terme, per a protegir els b\u00e9ns i les persones.<\/p>\n\n\n\n

En Arenys, a finals d’aquell segle els cristians, que havien repoblat el terme, ja tenien aixecada una esvelta creu monumental rom\u00e0nica, de les poques que es van aixecar en aquest estil a tot el territori. <\/p>\n\n\n\n

Lamentablement, les fonts escrites que ens haguessin assabentat, amb detall, del passat han desaparegut, generalment, sota el sense sentit de les guerres.<\/p>\n\n\n\n

El temple g\u00f2tic que coneixem d’Arenys es deuria aixecar sobre les runes d’un anterior temple rom\u00e0nic, al menys \u00e9s el que s’ha trobat al fer obres en l’esgl\u00e9sia de R\u00e0fels el 2004. https:\/\/tuit.cat\/S8u4E<\/a>. O com se sap que tamb\u00e9 va passar amb l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Mola en Mont-Roig de Tastavins. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Foto de Joan Cabr\u00e9 i Aguil\u00f3<\/em><\/strong> (El moss\u00e8n davant la tapia del cementiri,1910 aproximadament,)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El temple g\u00f2tic que coneixem d’Arenys es deuria aixecar sobre les runes d’un anterior temple rom\u00e0nic, al menys \u00e9s el que s’ha trobat al fer obres en l’esgl\u00e9sia propera de R\u00e0fels el 2004. https:\/\/tuit.cat\/S8u4E<\/a>. O com se sap que tamb\u00e9 va passar amb l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Mola en Mont-Roig de Tastavins. [<\/p>\n\n\n\n

L’augment de la poblaci\u00f3 dels pobles ha estat esgrimit per justificar <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El lloc escollit per reunir-se els primers cristians en Arenys va ser en la part m\u00e9s alta de la poblaci\u00f3, al costat del Castell d’Arenys. En una superf\u00edcie de 676 metres quadrats. La cm<\/p>\n\n\n\n

va ser la part alta de la poblaci\u00f3 on s’erige sobre un cingle i conforma part de la muralla que debia encerclar la poblaci\u00f3 amb un m\u00ednim de dues portes, el Portal de Dalt i el Portal de Baix.<\/p>\n\n\n\n

L’esglesia <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquesta foto est\u00e0 feta per Joan Cabr\u00e9 i Aguil\u00f3 a principis del segle XX. El primer que ens crida l’atenci\u00f3 als que coneixem Es veu clarament l’estructura de l’esgl\u00e9sia amb l’\u00e0bsida orientat a llevant amb una finestra ogival amb traceria orientada a ponent, al moss\u00e8n davant la tapia del cementiri i al fons l’Abadia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Francisco L\u00f3pez Segura 1956 https:\/\/tuit.cat\/4556c<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

i Lled\u00f3, en la primera mitat del segle XIV, la d’Horta m\u00e9s o menys, s’aixecaren les esgl\u00e9sies quasi al mateix temps. Fetes aparentment pel mateix mestre d’obres, en l’estil g\u00f2tic llevant\u00ed, de les m\u00e9s senzilles esgl\u00e9sies que es van fer en aquest estil.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ermita de Sant Quirc de Durro. Val de Bo\u00ed. Alta Ribagor\u00e7\u00e0. Foto: Jos\u00e9 Antonio Gil Mart\u00ednez.<\/a> https:\/\/tuit.cat\/6I5ij<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

https:\/\/www.ieturolenses.org\/media\/downloadable\/files\/samples\/j\/a\/ja_benavente_4.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Tot i que les semblances s\u00f3n moltes entre les dues esgl\u00e9sies, una molt evident \u00e9s la smilitud entre les dues finestres.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Arenys<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Lledo<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La xambrana de la finestra de d’Arenys acaba en dues m\u00e8nsules antropom\u00f2rfiques, tradicionalment vistes com a micos, absents en la finestra de Lled\u00f3. L’\u00fas de figures humanes amb un fort component sexual va ser habitual en la iconografia religiosa del rom\u00e0nic del nord de la pen\u00ednsula.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Posats a parlar de semblances, a l’esgl\u00e9sia d’Arenys la barana del cor alt presenta fortes semblances amb la de l’esgl\u00e9sia d’Horta. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Table of Contents<\/p>\nToggle<\/span><\/path><\/svg><\/svg><\/span><\/span><\/span><\/a><\/span><\/div>\n