Relació de la incidència de la COVID-19 i desigualtats socioeconòmiques als cinc municipis més poblats de Catalunya

Es prou coneguda la diferent repercusió de les pandèmies, com la COVID-19, en funció de les desigualtats existents en la nostra societat. Unes són dificilment modificables com el sexe i l’edat. Però ni han d’altres lligades a l’estatus i classe social. com els ingressos nets per capita. Molts estudis han comprovat que com més baixa és la teva renta més risc tens d’agafar la malaltia.

Un fet també ben constatat en relació a aquesta pandèmia és que a major interacció social i menys mesures de protecció major és l’expansió.

La Generalitat de Catalunya (GENCAT) facilita el nombre de casos de la COVID-19 diaris per diferents ambits territorials, comarques, regions sanitàries, àrees de gestió assistèncial, municipis, i àrees bàsiques de salut (ABS). Los casos de la COVID 19 de les ABS són la forma més disgregada quan analizem municipis grans, com és el cas dels cinc municips que analitzarem: Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregar, Sabadell i Terrassa.

Coneixen el nombre de casos de la COVID-19 per ABS i el nombre d’assegurats podem calcular la prevalença. Prevalença és el nombre de casos que presenten la malaltia, dividit pel nombre d’individus que componen el grup o la població en un determinat moment. En aquest cas la prevalença la calculem per 100.000 habitants. Així podem comparar les dades de la COVID-19 entre ABS independentment del nombre d’assegurats.

Les dades dels casos de COVID-19 que facilita la GENCAT per les diferents ABS ens les proporcionen segregades per data, sexe i prova diagnòstica. Per obtenir la prevalença, en aquest treball, s’han considerat tots els casos a data de 12 de febrer de 2021 independentment de la prova diagnòstica. D’aquestes dades també s’ha obtingut la proporció de cada sexe en cada ABS amb COVID-19.

El «Instituto Nacional de Estadística» (INE) en la seva web proporciona diferents dades demogràfiques desglosades per sector censal. El sector censal és la part geogràfica més petita en la que es segrega el cens. Les dades més recents publicades per l’INE corresponen a l’any 2017. Són moltes les dades demogràfiques per sector censal que es poden obtenir en aquesta web. Hem seleccionat són les que fan referència a la renta de les persones i de les llars, index de Gini, distribución de la renta P80_P20, l’edat mitjana i el percentatge per grups d’edat, fins a 18 anys i majors de 65 anys. mitjana de la mida de les llars, percentatge de llars unipersonales i població.

Disortadament no hi ha cap lligam que relacioni directament els sectors censals i les ABS, amb les dades de prevalença, per a poder aprofitar la informació demografica de les dades de l’INE. Entre altres causes perquè no sempre un sector censal correspon a una única determinada ABS. No hi ha cap firtxer públic que relacioni ABS i sectors censals. En aquest estudi per tal de poder fer aquesta relació hem optat per una aproximació cartogràfica manual. Disposem per una banda de la cartografia de les ABS i per altra de la cartografia del sectors censals. Superposant ambdues cartografies hem assignat els diferents sectors censals d’aquest cinc municipis a les diferents ABS. Com deiem abans hi han sectors censals que cabalguen sobre dues o tres ABS adjacents. El criteri que hem fet servir per assignar-lo a una determinada ABS ha estat on restava la major part del sector censal. Un cop assignats tots els sectors censals a una determianada ABS hem calculat els valors mitjans dels valors demogràfics d’aquests sectors per cada ABS. Com a resultat hem obtingut un fitxer amb les 109 ABS d’quest cinc municipis. En aquest fitxer tenim per una banda dades de les ABS, el nombre de casos de la COVID-19 a data 12 de febrer de 2021, el nombre d’assegurats, la proporció de dones, el nombre d’assegurats per km2 i el nombre d’assegurats segons quatre grups d’edat: fins a 14 anys, de 15 a 64, de 65 a 74 i majors de 74. Per altra banda hi han les dades del cens, renta neta mitjana per llar, mida mitjana de la llar, percentatge de llars unipersonals i index de Gini. Aquest és una mesura de dispersió estadística destinada a representar la desigualtat d’ingressos o la desigualtat de riquesa dins d’una nació o qualsevol altre grup de persones.

Results

A aquests cinc municipis li corresponen 109 ABS amb un total de 2.594.579 assegurats. En la tabla es mostren els valors mitjans per municipi de les variables de l’estudi.

Municipi	Badalona	Barcelona	L’Hospitalet de Llobregat	Sabadell	Terrassa
Assegurats	222.918	1.641.875	269.803	214.999	244.984
Edat mitjana	42,13	44,09	42,89	41,87	40,38
Properció majors de 74 anys	8,9%	11,5%	10,3%	9,2%	7,8%
Proporció de dones	53,1%	54,4%	54,0%	53,0%	53,8%
Prevalença	7.393	7.144	9.090	6.994	6.796
Assegurats_Km2	22.053	29.879	36.871	9.162	4.432
Renta mitjana neta per llar	30.359	36.612	28.943	31.115	31.121
Mida mitjana de la llar	2,63	2,38	2,63	2,59	2,67
Llars unipersonales	23,84	32,46	25,26	24,55	24,12
Índex de Gini	28,35	32,89	29,79	28,46	28,94

9. 10.

Kapiriri, L.; Ross, A. The Politics of Disease Epidemics: A Comparative Analysis of the SARS, Zika, and Ebola Outbreaks. Glob. Soc. Welf. 2020, 7, 33–45. [CrossRef] [PubMed]
Is SARS a Poor Man’s Disease? Socioeconomic Status and Risk Factors for SARS Transmission. Available online: https: //ssrn.com/abstract=1881714 (accessed on 16 January 2021).