Ermita de Sant Hipòlit en Arenys de LLedó

La portada de l’ermita de Sant Pol en Arenys de Lledó, que se situa en la part central del mur sud, presenta un arc de mig punt adovellat, en la clau apareix inscrita la data de 1711 i la inscripció IHS (El IHS és un símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d’acrònim). Sens dubte aquesta construcció es va aixecar sobre un antic ermitori on es devia venerar Sant Hipòlit des de l’edat mitjana.
La tradició oral ens hi ha trames que la Verge del Refugi de pecadors, patrona d’Arenys, la va portar a l’ermita de Sant Pol un alferes italià el 1647. Per tant abans de la construcció de l’ermita actual. Per sort hem trobat un document que confirma la validesa d’aquesta tradició oral.
El 1739 i el 1750 un carmelita, Roque Alberto Faci, publica a Saragossa tota la informació coneguda sobre les aparicions en Aragó de la Santa Creu, els Santíssims Misteris, els miracles del Santíssim Sacrament, imatges singulars de Crist Nostre Senyor, i de les Aparegudes, Trobades, Antigues i Miraculoses de Nostra Senyora en el mateix Regne. Ho va fer en dos volums, el primer té 540 pàgines i 302 el segon.
Google es va encarregar de digitalitzar els dos volums. Els volums estaven arxivats en la Biblioteca Municipal de Baviera i es van digitalitzar el 23 de maig de 2011. Gràcies a aquest fet avui podem gaudir de la seva lectura des de casa.
Els podeu mirar i descarregar des de:
https://books.google.es/books?id=m3NJAAAAcAAJ&hl=ca&source=gbs_navlinks_s
https://books.google.es/books?id=8ERFrYv9VAIC&dq=aragon+reyno+de+christo&hl=ca&source=gbs_navlinks

En la pàgina 531 del primer volum comença el capítol dedicat a les Santes Imatges de N. Senyora antigues i miraculoses en el bisbat de Tortosa en Aragó.
La primera que descriu és la de Nostra Senyora del Pla a Calaceit.

En la pàgina següent descriu la Verge de la Misericòrdia en la Vil·la de Queretes

I en la pàgina 534 descriu la verge que va portar el militar italià, Carlos Auruch, el 1647 a l’ermita de Sant Pol.


Hem fet una transcripció d’aquest text eliminant alguns signes de puntuació per fer la lectura més àgil.
«Nuestra Señora del Refugio de Pecadores en la villa de Arens.
Venera la villa de Arens (o Arenes), situada en las riberas del río Algas, al San Hipólito Mártir en su Ermita, distante de su población como una legua* y en la misma desde el año 1647. Es singular la devoción de Nª. Sa. del Refugio de Pecadores. Con este título la apellidó la devoción desde los primeros años de su culto. El modo de venir la Santa imagen a este sitio fue el siguiente. En el año dicho de 1647 hallábase alojada en la vecina villa de Calazeyte una compañía de caballería y como su alférez don Carlos Auruch, italiano, desease vivir en soledad lo restante de su vida se retiró aquella Ermita, con la bendición del Ilmo. señor Obispo de Tortosa fray Juan Bautista de Campaña y vivió en ella con mucho ejemplo. Había llevado dicho alférez siempre consigo una hermosa imagen de N. Sa. y recibido de ella muchos favores y agradecido la formó altar en dicha Ermita y con el dinero que tenía de sus sueldos procuró su adorno. Luego fue venerada de la villa de Arens y de su comarca. Porque se explicó nuestra señora con raros beneficios en aquel País. Dos años vivió en esta soledad aquel ermitaño militando en la campaña espiritual y aumentando el culto a N. Sa. Y con la bendición de esta, su patrona, caminó peregrino a Roma de dónde volvió a su soledad trayendo indulgencia plenaria para el día de la fiesta de nuestra señora que se celebra el domingo segundo de octubre. Después de permanecer algunos años en dicha Ermita, aquel militar solitario se ausentó dejando ya muy adelantado el culto de la Santa Imagen en dicho altar. Sin que se haya tenido jamás noticias de su fin. Sin duda busco mayor soledad aquel cuya vida fue tan ejemplar.
Así quedó rica y gozosa la villa de Arens con su S. Imagen y amplificó su culto con experiencia de mayores favores. En el año de 1673, habiéndose robado en el obispado de Lérida una Santa Imagen, vinieron un canónigo de esta catedral y un jurado de dicha ciudad a Arens con orden del señor Obispo de Tortosa a examinar y ver si la imagen de Arens era acaso la que se había perdido en Lérida. Miraronla con atención y no teniendo las señas que la robada dejaron contentos a los de Arens, que habían tenido no poco sentimiento de su venida. En el año 1728 y en el 27 de noviembre vino a la Ermita de S. Hipólito un hombre indigno y en traje de bandolero y robó la S. Imagen. Fue universal en Arens el sentimiento. Se hicieron cuantas diligencias dictó la devoción. Y después de mucho tiempo se vio premiada la de Arens, restituyendo aquel sacrílego hombre la S. Imagen a Carlos Monreal , vecino de Fatarella y de conocida Nobleza, el que la entregó a la Villa de Arens y fue celebrado este Hallazgo con fiestas y universal regocijo de la Villa y su Comarca.
En todas las necesidades es N. Sa. el Refugio de pecadores y así en las de agua, se lleva la S. Imagen a la Iglesia Parroquial y jamás se restituyó a su Ermita, sin lograrse el consuelo de la lluvia. Es la S. Imagen de madera, entallada de medio relieve, tiene en alto como un geme**. Tiene N. Sa. en Niño Jesús en sus brazos, el vestido de ambos está matizado de flores con mucha gracia. Consta todo por las Memorias de la Iglesia Parroquial de la Villa de Arens».
* Legua: antiga mesura de distància que venia a representar uns 5.575 metres o cosa que és equivalent a la distància que es podia fer en una hora de camí.
** Geme: probablement Jeme, mesura antiga equivalent a la distància entre l’extremitat del dit polze a la de l’índex separats l’un de l’altre tot el possible. Vindrien a ser uns 12 cm. El que ens fa pensar que quelcom no quadra doncs són molt pocs centímetres per una talla de fusta.
Si no estic equivocat la talla de Nostra Senyora del Refugi va ser furtada de l’ermita a principi dels anys 2000 i segueix desapareguda.
Desconeixem si algú altre havia parlat d’aquest llibre en l’entorn d’Arenys. En tot cas pensem que molts dels que llegeixin aquest escrit gaudiran de la informació.
Manel Gallén Castillo
Author
belluguet@gmail.com
Related Posts
Arenys d’Algars: territori i recorregut humà i del
Introducció Des de que Situació geogràfica on es van localitzar els primers assentaments humans al Matarranya, una petitíssima part d’aquell planeta que...
Read out allLa Creu d’Arenys
La Creu del Raig: patrimoni d’Arenys L’existència d’aquesta creu monumental aixecada pels cristians, poc després del domini sarraí, al bell mig del...
Read out allEls retaules majors i altres detalls de l’església de l’Assumpció d’Arenys de Lledó
La repoblació cristiana del Matarranya, a mitjans del segle XII, es va fer bàsicament amb població d’origen català. Va ser feina d’aragonesos...
Read out all