Evolució climàtica a l’Aeroport de Barcelona des de 1950

Borrador

L’escalfament global és tan evident que no cal que ens ho expliquin. Però si teniu curiositat anem a objectivar l’evolució de la pluviometria i les temperatures màximes i mínimes registrades als observatoris meteorològics de l’Aeroport de Barcelona i de l’Aeroport de Sevilla.

Les dades s’han obtingut de l’Agència Estatal de Meteorologia (https://datosclima.es/Aemethistorico/Descargahistorico.html). Les dades de Sevilla comencen el 1 de gener de 1951, les de Barcelona comencen el 1924 però a efectes pràctics hem inclòs nomes les dades des del 1944.

En aquesta tabla es mostren el nombre i percentatge de dies en que l’AEMET no té registrades dades pels diferents fenòmens meteorològics en cada observatori.

Relació de dades absents segons fenomen i observatori meteorològic

Fenomen	BCN	(%)	Sevilla	(%)
Sol	4375	15.35%	208	0.80%
Pluja	1737	6.09%	1157	4.46%
T_MIN	101	0.35%	101	0.39%
T_MAX	102	0.36%	93	0.37%
Dies	28490		25933

La presentació més senzilla de les dades del clima és la cartesiana. En l’eix horitzontal representem el temps i en l’eix vertical el valor del atribut. Pel que fa a la temperatura i la precipitació tindríem una primera aproximació al seu comportament registrant-les cada dia. Imaginem que fa dos anys aterra un extraterrestre en Barcelona i, desconeixedor de com va aquí això del clima, es posa a registrar cada dia les temperatures màximes i mínimes al llarg de tres anys.

A simple vista ja es pot observar que Sevilla te temperatures màximes més altes i temperatures mínimes més baixes que Barcelona.

Evolució de les temperatures, màximes i mínimes 2019 – 2021

No succeeix el mateix quan representem la pluviositat. Aquí es fa difícil reconèixer l'existència de cap patró periòdic, destacant-se la diferent pluviositat.

Els estudis de canvi climàtic és millor representar-los en anomalies de temperatura més que en la temperatura absoluta. Una anomalia de temperatura és la diferència d'una temperatura mitjana o de referència . 

La simple representació de les temperatures mitjanes per mes i any, com veiem en la gràfica, fa difícil veure tendències, especialment quant els canvis són subtils.

En canvi representar gràficament les anomalies permet esbrinar de millor forma els possibles canvis de les dades. Pel nostre cas s'ha calculat la mitjana per mes del interval 1971 a 2000. El valor que s'obté es resta del valor que tenim registrat per cada mes i any. Una anomalia positiva indica que el valor observat és més alt que el valor mitja , mentre que una anomalia negativa indica que el valor observat és més baix que el valor mitjà. A mode de eixample, si la temperatura màxima  del mes de juny de 2021 va ser de 27,2ºC i la mitjana pel mes de juny de la sèrie 1971 - 2000 és 24,1ºC , l'anomalia pel juny de 2021 és 3,1ºC.

La gràfica mostra l'oscil·lació de les anomalies al voltant de l'eix del cero. El cero correspon a la temperatura que seria igual a la mitjana de la sèrie 1971 - 2000. Observem que fins a 1990 van predominar els anys amb anomalies negatives i per tant més fredes que la mitjana de la sèrie control. En canvi, després d'aquesta data els que predominen són els anys on les temperatures han estat per sobre que la mitjana.

Millor anomaliesanomaly

L'observatori registra aquestes dades des de l'un de gener de 1951. Les últimes dades recollides són del 8 de setembre de 2022. En total 26.184 dies que corresponen a 71 anys, 8 mesos i 8 dies de registres quasi ininterromputs. I diem quasi perquè només en 136 (0,52%) dies no van quedar registrades les temperatures màximes i mínimes. Aquests 136 dies sense dades es concentren en dos anys de la dècada dels 60 i en aquest 2022.

Per tal de assignar un valor a les dades absents de temperatura s'ha calculat la mitjana dels dies anterior i posterior. El onze dies sense dades de pluja han estat substituïts per cero.

Evolució al llarg de l'any de les temperatures i la pluviometria

En contra del que un podria pensar, que la temperatura a la terra depèn de la distància al Sol en la seva translació al voltant d'aquest, de fet els comportaments estacionals del clima estan influïts principalment per la inclinació de 23,44 graus de l'eix de rotació del nostre planeta amb el pla de la seva òrbita, i no per la seva òrbita el·líptica. Altres determinants són el comportament de la troposfera, la capa atmosfèrica en la que desenvolupem les nostres vides i en menor mesura la pròpia evolució de la lluna.

Valors extrems de temperatura i pluviometria

En aquesta sèrie de temperatures màximes, el valor més alto es van registrar el 23 de juliol de 1995 amb 46,7 ºC. De les temperatures mínimes, la mínima es va registrar el 12 de febrer de 1956 amb -5,6 ºC. Pel que fa a la pluviometria el dia que va ploure més va ser el 2 de novembre de 1997 amb 169,3 litres per m2. La pluja ha estat present en 4.549 (17,4%) dies.

https://datawrapper.dwcdn.net/I9eEl/1/

La figura mostra la mitjana de tota la sèrie de les temperatures màximes i mínimes i de la precipitació per mes de l0any. Es pot observar l'evolució oposada de temperatures i pluviositat. En tant que les temperatures assoleixen les seves màximes als mesos d'estiu, la pluja registra els seus mínims. L'amplitud tèrmica (diferència entre temperatura màxima i mínima) és més gran en els mesos centrals de l'any.

De fet, en 146 (1,70%) dels 861 mesos de tota la sèrie no es va registrar pluja en tot el mes. En la figura consta el nombre de vegades que no es va registrar pluja per mes.

En els últims anys la corba gràfica de les temperatures per mes i any no mostren grans diferències i no podem observar cap tendència d'increment.

En aquesta gràfica es mostren els valors mitjans d'aquestes dades per any. En els 72 anys d'aquesta sèrie si que es pot observar que tant la temperatura màxima com la temperatura mínima presenten una lleu tendència alcista, en tant que el traçat de la precipitació es força irregular d'any en any.

1,22708 1,605962 -9,8124