Les dades que ofereix el Ministeri de Sanitat i Consum, en el seu report diari, respecte a l’afectació de la COVID-19 en Espanya i altres països del mon son dades brutes, es a dir ofereix el nombre total de casos confirmats o de morts. Ignorant el nombre de casos o de morts per a una determinada població obtenim un dibuix que no reflexa del tot la realitat. Aquest retall de la «Actualización nº101: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) 10.05.2020 » ens mostra el nombre de casos en els diferents països europeus però ens diu poc respecte a la repercussió real.
Per tal de fer el càlcul de la incidència s’ha obtingut les dades de la població mundial per països de «United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2019). World Population Prospects 2019, Online Edition. Rev. 1». El nombre de casos per països s’ha obtingut de la pàgina de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) del dia 10/5/2020, https://covid19.who.int. La formula que s’ha utilitzat ha estat «Incidència per 100.000 habitants = Nombre absolut de casos del país en qüestió × 100.000 dividit per la població del país»
En la següent tabla en lloc de mostrar el nombre total de casos hem mostrat el nombre o incidència de casos per 100.000 habitants. Així podem observar que la carga de la COVID-19 ha repercutit molt més en els països que en la tabla anterior estaven a la cua. Curiosament aquests països són molts dels de menor població en l’àmbit europeu. Dels països amb major població el que té l’incidència més gran és Espanya, seguit per Irlanda, Bèlgica e Itàlia.
En la figura 1 s’ha representat l’incidència de casos de COVID-19 a Europa excloent la Federació Russa i els països amb menys de 100.000 habitants. Es pot observar com la incidència és més alta en els països del nord i del sud-oest europeus.
Figura 1.
En la figura 2 hem representat en un mapa d’Europa mitjançant una graduació de colors la data del primer cas reportat a l’OMS. Es pot observar la semblança amb el mapa d’incidència de casos. Així els països que tenen major incidència són els que van reportar casos més aviat.
Figura 2.
En la figura 3 mostrem en un mapa coroplètic el canvi percentual de l’incidència en les dues últimes setmanes. Aquest mapa ens mostra que els països de l’est i sud-est europeus, exceptuant Grècia, són els que presenten un major creixement de l’incidència. La Federació Russa que no apareix en el mapa, amb un augment del 181% és el país amb un major creixement en les dues últimes setmanes, la segueixen Bielorrússia amb un 140% i Ucraïna amb un 77%.
Figura 3.
Resumint, la pandèmia del SARS-CoV-2 en Europa va començar, d’una forma evident, a finals de gener 2020 pels països del nord i del sud-est. Curiosament els tres països que fins ara han assolit l’incidència de casos més alta, són dels que tenen menys població: San Marino, Ciutat del Vaticà i Andorra. Els països que van començar abans a tenir casos de COVID-19 són també els que hores d’ara tenen les incidències més altes, tot i que el creixement en les dues últimes setmanes està afectant principalment els països amb incidències més baixes. Dels països de l’Europa occidental amb major creixement en aquest període destaquen el Regne Unit amb un 45% i Suècia amb un 43%, per contra a Espanya ha estat un 9%.
