En novembre de 2019 Espanya va celebrar les seves quartes eleccions generals en quatre anys, 2015, 2016, 2019 i 2019, reflex del equilibri entre l’esquerra i la dreta.
A Catalunya es van presentar 25 candidatures, que en les eleccions
En aquells moments la població de Catalunya era de 7.600.065 habitants i segons dades provisionals de l’Idescat la població, a 1 de novembre de 2023, ja és de 8.005.744 habitants.
Població distribuïda en 947 municipis agrupats en 43 comarques. Hi ha una gran heterogeneïtat tant en superfície, població i variables sociodemogràfiques. El municipi més petit és Puigdàlber a l’Alt Penedès amb només 0,6 km2 i el més gran és Tremp al Pallars Jussà amb 302,3 km2; una diferència de 1 a 50. Pel que fa a la població per municipi les diferències encara són més grans. Des de Gisclareny. al Berguedà, amb 26 habitants a Barcelona amb 1.620.343 habitants.
La distribució de municipis segons el seu veïnatge mostra que quelcom més d’un terç dels municipis tenen menys de 500 habitants i dos terceres parts dels municipis catalans tenen menys de 2.500 habitants.
Però aquests 642 municipis amb menys de 2.500 habitants només representen el 5,8 % de tota la població catalana. En tant que els 23 municipis amb més de 50.000 habitants, només el 2,5 % del total de municipis, acullen el 53,9 % de la població.
En la següent figura es pot veure la contribució al còmput total d’habitants segons la seva nacionalitat i la població del municipi. Podem comprovar que els estrangers tenen la seva residència en grans municipis. En tant que en municipis fins 5.000 habitants els estrangers representen el 6,7%, en municipis de més de 50.000 habitants representes el 60,0%.
Com diem, algunes de les característiques demogràfiques de la població, edat, renda, formació, població estrangera, entre altres, mostren molta variabilitat entre municipis, com no podia ser d’altre manera. De fet, també en municipis grans es fan evidents les diferències entre diferents àrees o barris.
Pel que fa a la distribució per sexe, en general hi han més homes en les comarques occidentals.
Les comarques occidentals també són les que tenen major proporció de població amb estudis baixos. La distribució d’estrangers amb rendes baixes i mitjanes mostra que aquests predominen al llarga de la costa mediterrània, sur de la província de Tarragona i comarques de Lleida.
rtrt
Aquestes tres poblacions tenen una piràmide poblacional força diferent, en tant que la població nascuda a Catalunya s’assembla a del conjunt d’Espanya, els nascuts a la resta d’Espanya mostra una piràmide totalment invertida. Per altra banda la piràmide poblacional dels estrangers residents a Catalunya te forma de rombe on la part ample la conforma la població amb edat de treballar, es a dir dels 20 als 60 anys.
Resultats de les votacions
A Catalunya el cens va ser de 5.370.292 electors, el 70,6% de la població total. En aquest quasi 30% de població exclosa correspon als nacionals menors de 18 anys i els estrangers sense dret a vot.
Els vots totals emesos van ser de 3.874.104, el 72,1% del cens. És a dir, 1.496.188 ( 27,9%) habitants amb dret a vot no van anar a votar.
En la tabla següent es presenta el desglossi segons si es va votar en blanc, si el vot es va considerar nul o bé si es va votar a una candidatura concreta.
Aquests 3,8 milions de vots van anar a parar a les diferents candidatures tal como mostra la Figura .
Una primera pregunta que ens podem fer és com es correlacionen estadísticament els vots entre els diferents partits. Per fer ho farem servir els percentatges de vot obtinguts per cada candidatura en els 947 municipis. A més només es tindran en compte els partits que, en el conjunt de Catalunya, han tret més de 40.000 vots.
En aquesta figura es mostren els coeficients de correlació significatius, p < 0,05, que relaciona els percentatge de vot a les diferents candidatures amb totes les possibles combinacions una a una. Les cel·les en blanc corresponen a coeficients no significatius.
S’observa que hi ha una correlació positiva entre totes les candidatures d’àmbit espanyol. És a dir, els municipis on més és vota al PSC també es vota més a candidatures de Ciutadans, Vox, PP. Per descartat que les tres candidatures que podem qualificar de dretes mostren una correlació positiva.
Per altra banda, quasi totes aquestes candidatures espanyolistes mostren una correlació negativa significativa amb les candidatures que anomenem catalanistes, deixant evident que a més vot espanyolista menys vots catalanista.
Les candidatures catalanistes mostren correlacions positives entre totes tres però molt més febles que la que s’observen entre les candidatures espanyolistes.
Davant d’aquestes correlacions hem optat per agrupar les diferents candidatures en tres categories per tal d’analitzar aquestes eleccions.
1.- Dretes: PP, Vox i Ciutadans
2.- Independentistes: Junts, ERC i CUP
3.- Esquerres: PSC, Podem, Més País.
En aquestes eleccions generals del 2019 a Catalunya les candidatures contraries a l’independentisme va assolir el 57,1% dels vots.
En la tabla es mostren l’interval de percentatges i mediana observats per cada agrupació de candidatures. Cal tenir
dfsdfsdfsdfsdf
Quan mirem en els mapes la distribució del vots observem que la distribució del vot a les Dretes i a les Esquerres coincideixen força i que aquesta és el negatiu del vot catalanista. És l’expressió territorial de la correlació positiva i negativa que veiem en la figura anterior.
j
Per tal d’esbrinar quines característiques demogràfiques es relacionen amb el vot a aquests tres grups de candidatures mirarem
Una primera pregunta és saber com és vota depenent de la grandària del municipi. Al creuar aquestes dos variables sense transformacions no s’aprecia cap relació.
Però la transformació de la variable població del municipi en el seu logaritme decimal ens permet observar que a mesura que augmenta la població també augmenta els vots a candidatures d’esquerres o de dretes. Tot el contrari succeeix amb els vots a candidatures catalanistes. Es a dir, quant més gran és la població més tendència a votar partits espanyolistes.
Dretes i Esquerres treuen més vots a mesura que augmenten els votants per municipi. Passa tot el contrari amb el vot Independentista.
Aquests dos, Esquerres i Dretes, tenen una forta relació negativa amb Independentistes. La correlació és molt alta.
Hi ha una relació inversa quasi total entre el vot Independentista i les altres dues opcions, amb uns coeficients de determinació R2 ajustat de 0,786 i 0,909 per les Dretes i Esquerres respectivament. Per cada unitat d’augment en el vot de Dretes disminueixen dos unitats els Independentistes. En el cas de les Esquerres per cada unitat d’augment disminueix 1,5 unitats els Independentistes.
sasdasd
Relació entre l’abstenció i el vot a una determinada candidatura. Les dades mostren que els municipis amb més abstenció solen votar a candidatures de dretes i esquerres, espanyolistes, en tant que els que tenen menys abstenció voten a candidatures catalanistes.
ghchg
asdadsaas
Author
belluguet@gmail.com