La repoblació cristiana del Matarranya, a mitjans del segle XII, es va fer bàsicament amb població d’origen català. Va ser feina d’aragonesos i catalans foragitar els sarraïns d’aquesta part de la península ibèrica. https://belluguet.cat/?p=1366
A diferència d’altres territoris aragonesos aquí no van quedar sarrains.
Al món rural, molt més que a la ciutat, el senyal de la creu ha presidit la vida dels cristians.
Des del segle XI les creus monumentals van unides a la promulgació de la pau i la treva de Déu.
Situada al peu del camí, o les cruïlles, o al límit d’un terme, per a protegir els béns i les persones.
En Arenys, a finals d’aquell segle els cristians, que havien repoblat el terme, ja tenien aixecada una esvelta creu monumental romànica, de les poques que es van aixecar en aquest estil a tot el territori.
Lamentablement, les fonts escrites que ens haguessin assabentat, amb detall, del passat han desaparegut, generalment, sota el sense sentit de les guerres.
El temple gòtic que coneixem d’Arenys es deuria aixecar sobre les runes d’un anterior temple romànic, al menys és el que s’ha trobat al fer obres en l’església de Ràfels el 2004. https://tuit.cat/S8u4E. O com se sap que també va passar amb l’església de Santa Maria de la Mola en Mont-Roig de Tastavins.
El temple gòtic que coneixem d’Arenys es deuria aixecar sobre les runes d’un anterior temple romànic, al menys és el que s’ha trobat al fer obres en l’església propera de Ràfels el 2004. https://tuit.cat/S8u4E. O com se sap que també va passar amb l’església de Santa Maria de la Mola en Mont-Roig de Tastavins. [
L’augment de la població dels pobles ha estat esgrimit per justificar
El lloc escollit per reunir-se els primers cristians en Arenys va ser en la part més alta de la població, al costat del Castell d’Arenys. En una superfície de 676 metres quadrats. La cm
va ser la part alta de la població on s’erige sobre un cingle i conforma part de la muralla que debia encerclar la població amb un mínim de dues portes, el Portal de Dalt i el Portal de Baix.
L’esglesia
Aquesta foto està feta per Joan Cabré i Aguiló a principis del segle XX. El primer que ens crida l’atenció als que coneixem Es veu clarament l’estructura de l’església amb l’àbsida orientat a llevant amb una finestra ogival amb traceria orientada a ponent, al mossèn davant la tapia del cementiri i al fons l’Abadia.
i Lledó, en la primera mitat del segle XIV, la d’Horta més o menys, s’aixecaren les esglésies quasi al mateix temps. Fetes aparentment pel mateix mestre d’obres, en l’estil gòtic llevantí, de les més senzilles esglésies que es van fer en aquest estil.
https://www.ieturolenses.org/media/downloadable/files/samples/j/a/ja_benavente_4.pdf
Tot i que les semblances són moltes entre les dues esglésies, una molt evident és la smilitud entre les dues finestres.
La xambrana de la finestra de d’Arenys acaba en dues mènsules antropomòrfiques, tradicionalment vistes com a micos, absents en la finestra de Lledó. L’ús de figures humanes amb un fort component sexual va ser habitual en la iconografia religiosa del romànic del nord de la península.
Posats a parlar de semblances, a l’església d’Arenys la barana del cor alt presenta fortes semblances amb la de l’església d’Horta.
El primer retaule major de l’església d’Arenys
El cas és que a l’església gòtica d’Arenys li calia un retaule major on representar la vida de Crist. Sovint el retaule consistia en una estructura ornamental situada darrere de l’altar, que contenia relleus, pintures o escultures que representaven escenes bíbliques, sants, àngels i altres figures religioses.
Aquesta pràctica va arrelar principalment a partir del període medieval, quan es va desenvolupar una rica tradició artística en les esglésies cristianes d’Europa. Els retaules majors no només van servir com a expressions artístiques, sinó també com a instruments per a l’educació religiosa i la transmissió de la fe a través de les generacions.
El 1406 a Arenys s’encarregava al pintor morellà, Guillem Ferrer, el retaule major del temple, essent rector Francisco Guasch.
De paga i senyal li van donar 20 florins d’or. Tenint en compte que hi havien 3,5 grams d’or en cada moneda, al preu actual uns 5.000 €. Com veurem més endavant, tot fa pensar, que el cost del retaules majors de les esglésies recauria en les espatlles dels feligresos. Fins ara poc més se en sap d’aquest retaule del 1406.
Només per il·lustrar quin aspecte podria haver estat el retaule a Arenys, en aquesta imatge es mostra un retaule major, d’origen desconegut, de Guillem Ferrer, dipositat actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). És un conjunt pictòric de tres carrers i predel·la dedicat a la Mare de Déu, sant Joan Baptista i sant Pere, imatges que presideixen el compartiment central. El retaule mostra diversos passatges en que les figures llueixen vestits amb un tipus de bocamàniga força característica d’aquestes dates.
Alberto Velasco González. Museu Cau Ferrat de Sitges. Catàleg de pintura i obra sobre paper, Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2019, p. 18-22. https://tuit.cat/RxnWc
Guillem Ferrer. Retaule de la Mare de Déu, sant Joan Baptista i sant Pere Apòstol
El segon retaule major
Aquell primer retaule de 1406 aviat va ser substituït. Cap el 1520 el mossèn d’aleshores, Lluís Amargós, que ho era a la vegada d’Horta i Queretes, va convèncer els veïns d’Arenys per posar un de nou.
Horta era i segueix sent una població amb més recursos econòmics que Arenys. El cas és que aquest mossén deuria tenir molt interés per l’art doncs va fer venir un pintor de renom, Joan de Borgonya, i cap el 1522 s’instala en Horta. Primer deuria fer el retaule major de l’església d’Horta i posteriorment el de Arenys.
Joan de Borgonya. també anomenat Mestre de Sant Feliu. Aquest pintor va néixer a Estrasburg, Alsàcia, cap el cap 1465 i va desenvolupar gran part de la seva obra a Catalunya. Mort a Barcelona el 1526. https://tuit.cat/xmuE9.
Això se sap gràcies a l’Hilari Muñoz que publica en forma d’article, el 2006, una causa civil que localitzà en el fons de l’arxiu històric Diocesà de Tortosa.
Una demanda iniciada el dia 6/2/1523 pels jurats del lloc d’Arenys de Lledó contra els hereus del difunt mossèn Lluís Amargós. en la seu de de Tortosa.
Tot va ser que el mossèn va prometre aportar 50 lliures per pagar la quarta part del cost del retaule d’Arenys i no ho va fer, potser per la seva prematura mort, el fet és que els jurats d’Arenys van reclamar per via legal les 50 lliures promeses als seus hereus.
«Boletín de la Sociedad Castellonenese de Cultura» .
Tercer retaule
Pel mateix article d’Hilari Muñoz sabem que el 1770, a l’església d’Arenys, ja hi havia un nou retaule de caire neoclàssic.
Això passava a Arenys però també a tot arreu, fins i tot en la darrera ermita havia d’estar vestida amb obres d’art. Quin grau superlatiu de subjugació executava el clero sobre el poble per enriquir-se ell.
Aquest retaule va seguir el mateix camí que el d’Horta. Quant van arribar les forces republicanes a l’inici de la Guerra Civil, com havia passat a Barcelona, el clero i les seves propietats van ser l’objectiu de la seva ira.
/-
formades principalment per milicians, soldats del govern i milícies obreres com les milícies anarquistes de la CNT i les milícies comunistes del Partit Comunista d’Espanya van fer dos fogueres, una en la plaça Major on van cremar tots els llibres i registres de l’Ajuntament, menys el del Registre Civil. A l’explanada davant l’església van fer altra foguera on van abocar tot el que van trobar dins de l’església. Des dels llibres sacramentals on des del Concili de Trento l’església registrava tots els naixements , casaments i defuncions fins els bancs de fusta.
El Retaule Major van preferir cremar-lo in situ. Les flames van deixar la seva petjada en les pedres del sostre i del òcul.
Tornem enrere. Quan al 1770 van desmuntar el retaule de Joan de Borgonya el deurien traslladar a l’ermita de Sant Pol. És a principis del segle XX que l’arqueòleg autodidacta caleceità, Joan Cabré i Aguiló, descriu en l’ermita de Sant Pol una sèrie de pintures sobre taula que atribueix al segle XV.
Aquesta és una reproducció obtinguda del treball no publicat de Joan Cabré i Aguiló en el seu «Catàlogo Artistico-Monumental de la província de Teruel 1909 – 1910″. http://biblioteca.cchs.csic.es/digitalizacion_tnt/index_interior_teruel.html.
Es veuen quatre de les peces que es trobaven a l’ermita. La que representa un guerrer Cabré la identifica amb Sant Pol o diu que és la imatge del donant del retaule?
En concret parla de onze tables de 122 x 125 cm, més altres tres, entre les quals la del Guerrer, de 0,89 x 0,52 cm. A més parla de dos tables que son les portes de la sagristia i que representen Sant Pere i Sant Pau.
Posteriorment mossèn Manuel Millian descriurà les taules que encara restaven a Sant Pol el 1935.
D’aquest fet podem deduir que el retaule major d’Arenys havia estat de nou substituït, probablement al segle XVIII, i que el de Joan de Borgonya es va traslladar a Sant Pol. Aquest nou retaule major ha de ser el que va ser cremat a l’estiu de 1936.
El que va passar amb la resta del retaule ho haurien d’explicar els capellans que van estar al càrrec de la Parròquia després de la Guerra Civil. De les més de vuit taules que formaven el retaule de Joan de Borgonya només resten al presbiteri de l’església d’Arenys aquestes quatre:
La Adoració dels Reis, La Resurrecció de Crist,
El Naixement de Jesús i La Vinguda de l’Esperit Sant o Pentecosta.
El Guerrer de Joan de Bergonya, que segons Cabré representava a Sant Pol, un cop restaurat ha estat adquirit recentment, pel MNAC. https://tuit.cat/90Tev.
Lamentablement, per interessos inconfessables, en la descripció d’aquesta taula no es fa esment al seu autèntic propietari, el poble d’Arenys.
wqerwer
Author
belluguet@gmail.com